MEMÒRIA HISTÒRICA

Els noms i cognoms dels 4.427 espanyols morts als camps de Mauthausen-Gusen

Per fi seran inscrits com a difunts al registre civil espanyol

Aquest divendres s'ha complert amb una de les iniciatives més demandades de la llei de memòria històrica per a la reparació de les víctimes del nazisme: la publicació del llistat dels 4.427 espanyols morts a Mauthausen- Gusen , el camp de concentració austríac que va funcionar com a centre d'extermini durant el Tercer Reich, entre el 1940 i el 1945. El document, publicat al BOE, amb els noms i cognoms de les víctimes dels crims nazis, permetrà que els antifeixistes morts puguin ser inscrits oficialment al registre civil espanyol, un  tràmit molt  reclamat pels familiars dels desapareguts.

Una d'elles és Rosa Toran, historiadora i autora de llibres com 'Vida i mort dels republicans als camps nazis' (Editorial Proa, 2002). Neboda de Bernardo Toran, un dels morts catalans de Mauthausen- Gusen, ha explicat a l'agència EFE que el cens arriba "amb molt retràs, han passat massa anys". Toran, que és membre d'Amical Mauthausen, ha reconegut que aquest reconeixement "reconforta a les famílies" ja que "per fi" els morts deixen de ser xifres "per passar a tenir noms i cognoms".

Entre els republicans que van morir als dos camp d’extermini hi havia 1.094 catalans. Formaven part d’un grup que va arribar a ser el més nombrós del camp, amb 10.000 republicans espanyols. El llistat, publicat pel BOE, recull catalans morts a 22 camps de concentració més, entre ells els de Dachau (23 morts), Auschwitz (9) i Ravensbrück, en el qual va morir l’única dona catalana que figura en el llistatat, Carmen Gardell Carola, nascuda a Setcases (Ripollès). En total van morir 300.000 persones entre Mauthausen i Gusen.

César Orquín, l’heroi desconegut de Mauthausen

Els noms i cognoms dels lluitadors antifeixistes, víctimes de l'horror nazi, han estat durant tots aquests anys en uns llibres a la seu del Registre Civil Central de Madrid. Amb aquest cens es podia saber no només la identitat dels morts,  sinó  també els llocs i dates de naixement i defunció dels deportats. El reconeixement públic cap a aquestes víctimes, que van passar per l'horror de viure dues guerres en una mateixa dècada, ha arribat després que el govern de l'Estat aprovés celebrar el 5 maig com el dia oficial per homenatjar les víctimes republicanes del nazisme.

L'edicte conté dues adreces web perquè els familiars puguin accedir al document definitiu i presentar les al·legacions i correccions que considerin en el termini d'un mes.