‘Nekrotronic’: una comèdia d’acció diabòlica que arriba tard a la festa de la nostàlgia

Barcelona'Nekrotronic'

(1,5 estrelles)

Direcció: Kiah Roache-Turner. Guió: Kiah Roache-Turner, Tristan Roache-Turner. 99 minuts. Austràlia. Amb Ben O'Toole, Monica Bellucci, Caroline Ford i Tess Haubrich. Estrena als cinemes el 14 d'agost

A Nekrotronic, un jove que buida foses sèptiques descobreix una conspiració per robar ànimes humanes i s’uneix a un grup de caçadors de dimonis. El recorregut narratiu posterior està esquitxat de crítiques superficials (ridiculitzar l’ús compulsiu dels mòbils, que són canals de possessió diabòlica) i de transgressions aparents. Perquè el mascle beta Howard, que sembla un tipus d’heroi alternatiu, resultarà el poderós hereu d’un llinatge il·lustre i acabarà salvant les heroïnes de còmic que el rescataven inicialment.

L’estrena d’aquesta comèdia d’acció fantàstica potser està vinculada a la crisi que vivim (i a la presència de Monica Bellucci), però ens recorda que la cultura freak és hegemònica: una producció australiana d’ambicions moderades pot transcendir les maratons de Sitges i arribar a la cartellera comercial. El resultat deslluït evidencia que els acudits dolents, les referències cinèfiles (de Matrix a Tron i el que faci falta) i el gore digital són insuficients per sostenir una proposta tan esquemàtica. Els caçafantasmes era un treball d’humoristes amb vestigis d’una ciutat real al rerefons. I la contemporània Benvinguts a Zombieland incloïa, a més de caps rebentats, un cert discurs sobre el final de l’adolescència infinita. Nekrotronic només ofereix una mascletà parasitària, suposadament esbojarrada, que desperta una nostàlgia indesitjada: ja havíem vist aquesta pel·lícula... i era millor.