Creen el ‘Google Maps’ més detallat de les vies de l’Imperi Romà

En ple segle II de l’era comuna l’Imperi Romà travessava el seu punt de màxim apogeu; comptava amb uns 55 milions d’habitants i s’estenia des de la conca més oriental del Mediterrani fins a l’actual Gran Bretanya. Per aquell vastíssim territori de més de quatre milions de quilòmetres quadratscirculaven béns, persones, coneixement, creences i també epidèmies. I ho feien a través d’un traçat complex de vies que comunicaven granges, pobles i ciutats, i que permetia als emperadors mantenir el control de l’imperi.

Ara, un equip internacional liderat per investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat d’Aarhus (Dinamarca), han aconseguit generar el mapa digital de vies, carreteres i camins més complet i detallat de l’Imperi Romà.

Aquest exhaustiu Google Maps, que han publicat a Scientific Data i es pot consultar de forma oberta a Itiner-e, inclou 300.000 km de traçats i permet, per exemple, calcular quantes jornades trigaven els ciutadans del món antic en desplaçar-se d’un punt a un altre.

“Amb aquesta eina posem les bases per poder entendre millor l’Imperi Romà”, assegura a l’ARA Pau de Soto, professor del departament de ciències de l’antiguitat i de l’edat mitjana de la UAB i coautor del treball.

Les vies de comunicació a l’època antiga, destaca De Soto, estaven lligades a aspectes no tan sols econòmics, de productes que es movien d’un punt a altre del territori, sinó també socials, d’emigracions, de dispersió de creences i de cultes, i també de virus i bacteris al darrere d’episodis com la pesta antonina, que va causar cinc milions de morts.

Fins ara no existia cap atles d’aquest món antic, i els escassos mapes que hi havia eren de baixa resolució i no permetien saber per on exactament es distribuïen aquestes situacions, que és el que sí que possibilita fer, precisament, aquesta nova eina, "la xarxa de vies més completa possible que abasta tot l’Imperi i que pot fer servir qualsevol investigador per a la seva recerca", apunta De Soto.

Per generar aquesta eina, Itiner-e, els investigadors han trigat cinc anys en compilar tota la informació publicada en fonts històriques i arqueològiques, i a localitzar-la usant mapes topogràfics tant històrics com moderns, així com detecció remota. “Passar la informació compilada al sistema digital ha suposat molta feina, perquè per decidir per on dibuixàvem els 300.000 km de vies havíem de buscar si hi havia jaciments romans propers, o mil·liaris [pedres ubicades cada milla amb informació sobre la via: qui havia manat construir-la, o quants quilòmetres faltaven fins a la pròxima destinació] i anar acarant les dades amb els registres arqueològics”, explica De Soto.

El conjunt de dades publicat gairebé duplica la longitud de les vies romanes cartografiades en altres recursos digitals importants, a més conté informació de regions fins ara poc documentades i amb major precisió, perquè s’adapta als passos de muntanya i als corredors naturals en lloc de crear línies rectes.

“Volem que Itiner-e sigui, a més d’una eina científica útil per a la recerca, on els investigadors puguin abocar també les dades que generin, un recurs de divulgació per a la societat sobre l’imperi Romà que pugui, fins i tot, fomentar el turisme cultural. Per què no una ruta pels Pirineus que ressegueixi el traçat d’una via romana?”, proposa De Soto.

Ara els investigadors ja treballen per incorporar les vies marítimes i fluvials, que també van tenir un paper cabdal per connectar els territoris de l’Imperi Romà, i per incloure la cronologia de les vies, per poder així veure com evoluciona el traçat en cada període de l’antiga Roma.