El món adult es fastigós

'Assedegats'

Biblioteca de Catalunya. 14 de juliol del 2020

La mirada apocalíptica de Wajdi Mouawad sobre l’ésser humà torna a ressonar sota les voltes de la Biblioteca de Catalunya en un intens i formidable espectacle d’Oriol Broggi. El dramaturg i director libanès-canadenc enfoca el tràngol de l’adolescència amb la mateixa contundència i desesperació que el caracteritza. Però també amb la seva poderosa paraula que arrossega sentiments i fa esclatar el buit de la nostra societat. Si l’eix del text és el trànsit de la infantesa a l’adolescència, Mouawad no obvia altres temes que li són recurrents com la màgia de l’escriptura, les relacions familiars i el desig de bellesa.

El jove Murdoch s’aixeca un bon dia decidit a no callar. A deixar fluir tota la seva ràbia. Fer visible el seu desconcert. Ha deixat enrere la infantesa i no troba eines per entrar en un món adult fastigós on no hi ha lloc per a l’amor. Un noi sensible que evidencia amb el seu assenyat raonar el que no fa gaires dies explicava el neurocientífic Stefan Klein a La Vanguardia citant Thomas Mann: "Si cada dia és com tots, tots acaben semblant el mateix". Murdoch es veu abocat a les rutines banals, a les convencions que exigeix la societat, a una educació que no li explica res de si mateix. I diu no.

Si bé resulta sorprenent l’agudesa i lògica del raonament en un noi de 17 anys, encara és més sorprenent la formidable interpretació de Guillem Balart, que no només fa creïble el personatge sinó que transmet tota la seva desesperació, la seva angoixa existencial, i colpeix el cor de tothom qui és o ha estat pare, i encara més dels educadors que veuen passar per les aules any rere any tants i tants Murdochs. La Norvège es una altra adolescent tancada a l’habitació sense que els seus pares puguin esbrinar-ne el perquè. Bona feina de Carla Vilaró, que al nostre entendre brillaria més si el seu dolorós monòleg situat al tram final de l’espectacle esclatés just quan abandona l’habitació. Un precís i segur Sergi Torrecilla els dona la rèplica en el paper d’un antropòleg forense que ha d’esbrinar de qui són els cossos trobats en un riu. Ell que volia ser poeta i que ara només se sent viu amb el morts.

La direcció de Broggi és brillant. Pel domini del ritme, per la direcció d’actors i per les solucions videogràfiques, molt ben aplicades. Magnífic espectacle per tornar al teatre.