Crítica de cinema

'La verdadera historia de la banda de Kelly': un retrat brutal dels mals del colonialisme

Justin Kurzel reviu en clau pop el mite del bandoler australià Ned Kelly

'La verdadera historia de la banda de Kelly'

(3 estrelles)

Direcció: Justin Kurzel. Guió: Shaun Grant, a partir de la novel·la de Peter Carey. 124 minuts. Regne Unit, Austràlia i França (2020). Amb George MacKay, Essie Davis, Nicholas Hoult i Russell Crowe. Estrena en sales el 3 de juliol.

Autor de l’altisonant versió de Macbeth que van protagonitzar l’any 2015 Michael Fassbender i Marion Cotillard, l’australià Justin Kurzel sembla haver-li trobat el gust a les estratègies i arquetips de l’univers shakespearià. Així, d’una manera similar a com Shakespeare va transposar al drama isabelí les tragèdies de l’Antiga Roma i de la reialesa britànica, Kurzel es deslliura del rigor historicista per estudiar, en clau gairebé pop, la figura del bandoler australià Ned Kelly. De fet, malgrat el seu títol, agafat de la novel·la de Peter Carey que adapta la pel·lícula, La verdadera historia de la banda de Kelly no té gairebé res de verídic, una paradoxa que pretén evocar la naturalesa voluble dels mites. Sense anar més lluny, Kelly va ser per als colons britànics l’encarnació més bàrbara d’una terra que calia civilitzar, mentre que, per a molts australians, el bandit segueix sent un heroi que va plantar cara als conqueridors.

Davant d’aquesta realitat lliscosa, Kurzel decideix centrar-se en la dimensió tràgica de Kelly, condemnat a una existència miserable per l’opressió colonial. Tanmateix, malgrat que el film sap perfilar el personatge com un Èdip en mans d’una mare amb esperit de Lady Macbeth (imponent Essie Davis), la dimensió humana del relat acaba asfixiada per la propensió a l’histerisme i pels excessos lírics d’una pel·lícula massa preocupada per deixar l’espectador bocabadat.