'La mujer del espía': el mestre del terror japonès es passa al 'thriller' d’espies
Kiyoshi Kurosawa agermana memòria històrica i reflexió sobre la capacitat del cinema per manipular l’espectador
'La mujer del espía'
(3,5 estrelles)
Direcció: Kiyoshi Kurosawa. Guió: Ryûsuke Hamaguchi, Tadashi Nohara i K. Kurosawa. 115 minuts. Japó (2020). Amb Yû Aoi, Issei Takahashi i Ryôta Bandô. Estrena als cinemes el 9 de juliol.
Conegut com un dels mestres del cinema de terror japonès, Kiyoshi Kurosawa ha desenvolupat una carrera paral·lela com a autor de drames intimistes i humanistes. A La mujer del espía, el director de Pulse (Kairo) (2001) i Tokyo Sonata (2008) posa la seva capacitat per construir atmosferes enrarides i narracions de gran espessor psicològica al servei d’un viatge a l’interior del traumàtic imaginari de la Segona Guerra Mundial. A primer cop d’ull, la trama del film sembla elemental: una dona va descobrint la implicació del seu marit en la denúncia dels horrors comesos durant la guerra per l’exèrcit i la comunitat científica japonesa. Tanmateix, com en tota bona pel·lícula d’espies, la història es va amanint amb un joc d’aparences que Kurosawa filtra a través d’una apel·lació als mecanismes de la ficció fílmica.
En una decisió narrativa genial –concebuda per Kurosawa i el seu equip de coguionistes, entre els quals hi ha l’excepcional director Ryûsuke Hamaguchi–, el personatge del marit es presenta com un cinèfil que, en el seu temps lliure, filma pel·lícules amateurs. Així, en l’inici del film, quan veiem l’esposa obrint una caixa forta, descobrim ben aviat que som en una pel·lícula dins de la pel·lícula. D’aquesta manera La mujer del espía agermana l’exercici de memòria històrica amb una lúcida reflexió sobre la capacitat del cinema per manipular l’espectador i alhora destapar veritats amagades en el fons de la naturalesa humana.
