Els Premis Nacionals de Cultura es van reformular el 2020. Van passar de ser una desena de guardons dividits en categories a esdevenir cinc premis. D'aquesta manera es deixava la cotilla d'haver de premiar per disciplina artística o àmbit cultural. Des dels 2020, han rebut el Premi Nacional de Cultura músics com Maria del Mar Bonet, Joan Manuel Serrat, Mayte Martín i Raquel García-Tomás, a més del projecte Càntut de cançons de tradició oral; festivals com l'Eufònic i el Dansàneu; els escriptors Narcís Comadira i Rosa Fabregat, el dramaturg Jordi Casanovas i la traductora Dolors Udina; l'editora Maria Carme Dalmau; el PEN Català; la cineasta Carla Simón; l'actriu Vicenta Ndongo, la companyia de teatre Tricicle, l'espai escènic Nilak, la coreògrafa Núria Guiu i la directora d'espectacles de circ Alba Sarraute; el pintor Joan-Pere Viladecans, l'il·lustrador Conrad Roset, la fotògrafa Maria Contreras, i l'artista electrònica Mónica Rikić; el Centre d'Art i Natura de Farrera, i el projecte Xamfrà d'inclusió social amb música i arts escèniques.
Castellers, art, música, dansa i teatre als Premis Nacionals de Cultura
El màxim guardó del CoNCA el reben els Castellers de Vilfranca, Dagoll Dagom, Mari Chordà, Marcos Morau i Tarta Relena
BarcelonaUna colla castellera, una artista plàstica, una companyia de teatre, un coreògraf i un duo musical són els guanyadors dels Premis Nacionals de Cultura 2025, els guardons que des del 2009 atorga el Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA). Els premiats són els Castellers de Vilafranca, Mari Chordà, Dagoll Dagom, Marcos Morau i Tarta Relena, tal com s'ha anunciat aquest divendres en un acte celebrat al Circ Cric, a Sant Esteve de Palautordera. Cada guardó està dotat amb 20.000 euros.
Els 5 Premis Nacionals de Cultura 2025
Castellers de Vilafranca
Els amos de les altures
Reben el Premi Nacional de Cultura per ser "un dels referents de la cultura popular catalana arreu del món". A més de les fites castelleres, el CoNCA també en destaca "la tasca social i educativa que fomenta valors com la solidaritat, el treball en equip, la inclusió i l'arrelament al territori". La colla dels Castellers de Vilafranca, fundada el 1948, aplega un miler de persones vestides amb l'emblemàtica camisa verda que tanta admiració rep quan actuen a plaça. Té la seu a Cal Figarot, centre neuràlgic on es pensen reptes com ara els castells de gamma extra que els han dut a guanyar tretze vegades el Concurs de Castells de Tarragona. Són hereus d'una tradició "que no entén de límits". Des que el 2020 es van reformular els Premis Nacional de Cultura –des d'aleshores només concedeixen cinc guardons– és la primera vegada que una colla castellera en guanya un.
Mari Chordà
Art rebel i compromès
"Figura icònica per a l'art i per a la lluita feminista", deia a l'ARA Antoni Ribas sobre Mari Chordà (Amposta, 1942). Va ser arran de l'exposició Mari Chordà... i moltes altres coses que li va dedicar el Macba el 2024. Aquella mostra sintetitzava el que el jurat dels Premis Nacional de Cultura considera els grans valors de l'artista: "La coherència i la qualitat de la combinació de la seva aportació artística, fonamentalment des de la pintura però també des de la poesia, amb el seu compromís cívic i cultural com a impulsora de projectes socioculturals i feministes". Mari Chordà és combativa de mena. Ja ho era el 1968, quan va participar en projectes com Lo Llar d'Amposta, i ho és ara amb la mateixa intensitat. "Encara hi ha molta rebel·lió entre les dones perquè és necessària, si no mireu quantes dones assassinades!", exclamava al Macba. El premi reconeix tant l'obra poètica, amb poemaris destacats com ...i moltes altres coses (1976), Quadern del cos i l'aigua (1978), Locomotora infidel pel passat (1988) i No com un so (2022), com una obra pictòrica caracteritzada per abstraccions que moltes vegades són evocadores del cos, la sexualitat i el plaer femenins. Mari Chordà té obra al Macba i el Museu Reina Sofia, i també ha exposat al Musac de Lleó i a la Tate Modern de Londres, a més d'Amposta, Tortosa i Tarragona.
Dagoll Dagom
50 anys connectant amb el públic
La celebració del 50è aniversari de la companyia Dagoll Dagom culmina amb el Premi Nacional de Cultura. Arriba després de l'última temporada triomfal del musical Mar i cel, l'enèsima prova, tal com diu el CoNCA, de "la connexió amb el públic, un dels trets distintius" de la companyia dirigida per Joan Lluís Bozzo, Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel. El llegat de Dagoll Dagom és certament espectacular: una trentena d'espectacles i cinc sèries de televisió que formen part de l'imaginari cultural català. L'èxit d'Antaviana (1978) va ser fonamental perquè es fes realitat tot el que vindria després. Per exemple, la deliciosa Nit de Sant Joan (1981) amb música de Jaume Sisa; El mikado (1986), adaptació de l'opereta de Gilbert & Sullivan, dels quals també van adaptar al català Els pirates (1997); el memorable cabaret Flor de Nit (1992), amb text de Manuel Vázquez Montalbán i música d'Albert Guinovart... Evidentment, Mar i cel, també amb partitura de Guinovart per enlairar la veu de Guimerà. I sèries de televisió tan populars com Oh! Europa (1993) i La memòria dels cargols (1999), una de les millors obres televisives catalanes. "Espero haver descobert a la gent alguna coseta que els va fer una mica de xup-xup", deia Bozzo fent balanç de Dagoll Dagom abans de l'estrena de L'alegria que passa (2023), l'últim musical de la companyia. "I que s'ho hagin passat bé amb nosaltres. Sembla que divertir-se sigui una cosa menor, però és importantíssim", afegia Cisquella resumint l'essència de Dagoll Dagom.
Marcos Morau
El coreògraf de la dècada (com a mínim)
Marcos Morau (Ontinyent, 1982), coreògraf i director de la companyia barcelonina La Veronal, "és el nom més important de la dansa contemporània a l'Estat i un dels artistes més sol·licitats i prestigiosos de l'escena europea". Ras i curt, així ho deia Laura Serra a l'ARA el 2023. Morau, que el 2021 ja havia dut La Veronal a ser la primera companyia catalana que actuava al Palau dels Papes del Festival d'Avinyó, acabava de ser nomenat coreògraf resident de l'Staatsballet Berlin... i La Veronal, la companyia fundada fa dues dècades, tenia tres espectacles girant pel món a la vegada: Sonoma, Pasionaria i Opening night. En els dos anys següents va continuar engrandint un currículum impressionant. El 2024 va estrenar Afanador al Liceu amb el Ballet Nacional d'Espanya, i Totentanz. Morgen ist die Frage a Milà, i aquest 2025 ha dut a la Biennal de Venècia La mort i la primavera, l'espectacle inspirat en l'obra de Mercè Rodoreda amb el qual també ha inaugurat la temporada del Teatre Nacional. El CoNCA li ha concedit el Premi Nacional de Cultura per "l'aportació al llenguatge corogràfic i de moviment, que beu de l'abstracció per assolir la singularitat i l'excel·lència". O dit d'una altra manera, Marcos Morau i La Veronal han bastit un estil propi, plenament identificable i molt influent en les noves generacions de coreògrafs i ballarins. "Tot i que pateixo i m'angoixo, soc feliç perquè puc viure altres mons, puc viure altres realitats que aquesta vida no em dona", diu Morau sobre la dansa.
Tarta Relena
El miracle de les veus que bressolen la Mediterrània
Premi Nacional de Cultura per a "una singular proposta musical amb la qual exploren diferents estils de músiques vocals, amb l'àrea geogràfica del Mediterrani com a referència, des de la tradició i sense por a introduir nous llenguatges musicals i escènics", tal com diu el CoNCA. Tanmateix, fins i tot l'elogi més entusiasta és incapaç de fer justícia a tot el que s'experimenta en un concert de Tarta Relena. Les barcelonines Helena Ros i Marta Torrella, totes dues nascudes el 1994, van sorgir amb l'aixopluc de l'activisme underground del segell The Indian Runners i les cançons del disc Ora pro nobis (2019). Una actuació a la capella del Rapte de Manresa, dins la Fira Mediterrània, va escampar l'evangeli sobre aquestes sibil·les de l'espai exterior que remenen tradicions diverses des del present i combinant solemnitat, reivindicació i humor, i que tan aviat omplen L'Auditori com toquen al Sónar o, a peu de carrer, al Festival Adoberies de Vic. El segon miracle va ser Fiat Lux (2021) i la cançó El suïcidi i el cant. Obertes a col·laboracions d'alt voltatge artístic amb Maria Arnal, amb la Transmegacobla dels Za! o la que faran el 16 d'octubre amb el guitarrista Giorgos Manolakis a la sala Paral·lel 62 de Barcelona dins de la programació del Festival Clàssics. També van ser una de les tres potes de l'espectacle 4132314, juntament amb Cocanha i Los Sara Fontán, Premi Ciutat de Barcelona 2023, el mateix guardó que Tarta Relena van rebre el 2024 pel disc És pregunta, que van estrenar a la Fira Mediterrània de Manresa. La clau de tot plegat? "Es tracta de vibrar sincerament amb el que fem, perquè no som actrius i ens costa fer veure que connectem amb el que fem; per tant, hem de connectar-hi per fer-ho", diuen.