Adeu a 'Mar i cel': "L'he vista 52 vegades. Tinc 90 anys i estic molt trista"

BarcelonaEl mar és com un desert d'aigua i, des d'aquest diumenge, està també una mica de dol. Els pirates de Mar i cel han desembarcat definitivament després de més de 1.600 funcions. L'última representació del musical, que ha tingut lloc al Teatre Victòria (on ja es va estrenar el 1988), és alhora el comiat de Dagoll Dagom, l'emblemàtica companyia de Joan Lluís Bozzo, Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel. Al llarg de 50 anys, i amb espectacles com Antaviana (1979), El Mikado (1986) i Flor de nit (1992), Dagoll Dagom ha deixat una empremta profunda i inoblidable a la història del teatre català.

"Hem passat molts finals d'espectacles, però aquest és el definitiu. La gent d'avui, la recordarem molt", ha dit Cisquella abans de la funció. Bozzo ha comparat l'experiència amb "estar al propi funeral" i Periel ha confessat que s'ha posat "una cuirassa" i pensa que és "un espectacle més" per no prendre consciència –encara– del final. Dagoll Dagom ha acabat a dalt de tot, amb les entrades de la quarta reposició de Mar i cel exhaurides des de fa mesos i el públic i la crítica entusiasmats. "Veure que l'espectacle no s'ha deteriorat, que segueix molt vigent, és el premi de consolació més gran", ha subratllat Cisquella.

Als camerinos, abans d'aixecar el teló, els riures i els nervis es barrejaven amb les llàgrimes i alguna abraçada de més. Per a l'actor Xavi Fernández, la funció d'aquest diumenge és també la fi d'un camí en la seva trajectòria professional. Quan Fernández va veure Mar i cel a la primera producció, va decidir que volia dedicar-se exactament a això. I ho va aconseguir: el 2004 van agafar-lo per interpretar Don Carles, un paper que va repetir en les reposicions del 2014 i també la del 2024. "És una part molt important de la meva vida. Sé que ha arribat a molta gent. Alguns m'expliquen que la canten per Nadal, altres la van veure quan anaven a l'institut i ara venen amb els seus fills. Tot això m'ha marcat", ha explicat Fernández. Vindran altres camins als escenaris, però el de Mar i cel el recordarà sempre d'una manera especial.

Traspassar el llegat als fills

La vida d'alguns espectadors també es pot resseguir a través de la història d'amor impossible de la Blanca i el Saïd. Per exemple, la de Marta Robert, una de les fans històriques del muntatge. "He vist Mar i cel 52 vegades. La primera va ser el 1988. Em va entusiasmar tant que em vaig enganxar, i ara estic aquí cada dos per tres", ha assenyalat des del vestíbul del teatre, abans de començar la funció i fortament commoguda: "Tinc 90 anys. Sento molta tristesa de pensar que ja no la veuré mai més".

L'Oriol Castro –de nou anys–, en canvi, està a punt de viure una experiència encara desconeguda acompanyat de la seva mare, Mireia Gamell. "La meva mare sempre m'ha explicat que, quan estava embarassada de mi, va venir a veure Mar i cel. En un moment van disparar un tret i jo em vaig espantar i vaig fer un bot a dins de la panxa", ha explicat l'Oriol. Ara, per primera vegada, veurà amb els seus propis ulls l'espectacle. "Li hem dit que és un moment molt important, perquè és l'última vegada de Mar i cel. Vull traspassar-li aquest llegat i que ho visqui", ha subratllat Gamell. Com ells, prop de 1.200 persones no s'han volgut perdre aquest instant irrepetible. Al pati de butaques del Victòria, ple a vessar, també hi han assistit el president del Parlament, Josep Rull, i la consellera de Cultura, Sònia Hernández Almodóvar.

Una lliçó d'amor al teatre

"Moltes gràcies, Dagoll Dagom, per apostar sempre per la música en directe", ha dit el director de l'orquestra, Joan Vives, en l'inici de la representació, que aquesta vegada ha estat una mica més llarga pels efusius aplaudiments entre escena i escena, especialment en les més conegudes com els ja clàssics Per què he plorat i L'himne dels pirates. Abans d'abaixar definitivament el teló i després d'una fervorosa ovació de més de cinc minuts per part del públic, Dagoll Dagom ha reunit tot l'equip a dalt de l'escenari.

"Sou els representants dels cinc milions d’espectadors que ens han seguit al llarg de la història", ha dit Cisquella al públic, entre llàgrimes, i després ha enviat un agraïment per a les institucions. Periel ha recordat "a les més de mil persones" que han treballat amb ells, "especialment les que ja no hi són". I Bozzo ha reblat el comiat així: "Mai cap de nosaltres ha sentit la necessitat d’anar a un altre lloc. Sempre hem pensat que el que estàvem fent era més fort i important que el que cadascú individualment podíem fer. Això és una lliçó d'humilitat i d’amor al teatre".

S'ha tancat una època per a Mar i cel, però queda una petita escletxa per a qui vulgui fer-la reviure. Bozzo, Cisquella i Periel deixen la porta oberta a altres empreses teatrals perquè l'adoptin com una franquícia.També han fet, conjuntament amb TV3, una gravació en alta qualitat de l'espectacle que confien poder estrenar al cinema. Mentrestant, el vaixell tirarà l'àncora al magatzem de la companyia, a l'espera que les veles s'inflin de nou i el vent el porti com un cavall desbocat per un altre teatre.