BarcelonaAl dibuixant badaloní Tyto Alba sempre li havia agradat l’obra de Balthus i la seva biografia li semblava interessant, però el pintor, en realitat, no li cau gaire bé. “Va ser una persona falsa, hipòcrita i incoherent -diu-. En les seves memòries parla sempre de la humilitat dels mestres italians, de passar desapercebut, de no tenir diners... però després vivia de manera ostentosa i tenia un parell de castells. Criticava els artistes per ser tot aparença i posat i ell anava sempre amb quimono”.
Després d’explorar l’univers de Frida Kahlo a La casa azul, la relació juvenil entre Picasso i Casagemas a La vida i els records d’un mestre del cinema a Fellini en Roma, Alba torna a posar les seves aquarel·les al servei d’un artista visual a Balthus y el conde de Rola (Astiberri, 2019), una novel·la gràfica que neix com un encàrrec del Museu Thyssen amb motiu de la mostra dedicada al polonès. Una tria lògica: Alba ja havia fet aparèixer Balthus en un petit rol secundari a Fellini en Roma.
Balthus y el conde de Rola cobreix la vida del pintor de manera fragmentada i impressionista, però sobretot s’atura en algun episodi clau de la seva infància i en la seva maduresa, quan és entrevistat per certa estrella pop. “Soc molt fan de David Bowie i, abans i tot d’interessar-me per Balthus, ja sabia que existia aquesta entrevista”, explica Alba. Bowie no és l’únic cameo estel·lar d’un còmic per on també treuen el nas amics i col·laboradors de Balthus com Giacometti, Artaud i Rilke, entre d’altres. Fins i tot hi ha una trobada post mortem amb l’escriptor Witold Gombrowicz: “Balthus i Gombrowicz no es van conèixer, però em semblava interessant perquè tenen moltes coses en comú tot i ser persones molt diferents: Gombrowicz sempre s’enreia d’ell mateix i els altres, no té l’afectació i gravetat que tenia Balthus”.
Però Alba destaca un cameo d’entre tots: el de Pierre Klosowski, el germà de Balthus: “És un personatge estrany, perquè fa un art semblant al de Balthus, on també apareixen nens i nenes, però amb un discurs catòlic sobre l’exorcisme i de plasmar les imatges per alliberar-te’n. No és gaire conegut, però es podria escriure un llibre només d’ell”.
Un comte imaginari
Un dels trets que compartien Balthus i Gombrowicz era presumir d’orígens nobles, però en el cas del pintor no eren reals. “Això de comte de Rola s’ho va mig inventar -explica Alba-. Ni tan sols és un títol nobiliari, sinó un cognom d’origen rural. Però encara hi ha gent que es refereix a ell com a comte de Rola o a la seva vídua com a comtessa de Rola. En el fons era un personatge imaginari”. Alba es confessa “fascinat” per la dualitat de Balthus: d’una banda el director de l’Acadèmia de Roma, un home obsessionat amb l’estatus que exhibeix els seus amics famosos (Richard Gere, Bono, Sharon Stone...); de l’altra, el pintor genial que de petit comença a dibuixar per plasmar la tristesa d’haver perdut un gat. “Però he buscat l’equilibri, mostrar les dues coses amb una veu imparcial i neutra perquè el lector en tregui la seva opinió”, apunta.
On Alba no s’ha volgut ficar gaire és en la polèmica sobre els seus retrats de nimfes. Quan s’hi acosta és per donar veu al pintor, que atribuïa la perversió a la mirada dels altres. “Però també explico que es casava amb noies que eren gairebé nenes, que tenia una relació amb la seva neboda adolescent... Tanmateix, és trist que al final sigui famós per això”. Alba, que en les seves aquarel·les incorpora “inconscientment” alguns colors de Balthus, reivindica l’obra del pintor des d’una perspectiva purament estètica. “Tot i que són figuratius, també es poden veure com abstraccions de formes i colors”, diu.
