Duncan Dhu expliquen l'origen de la cançó 'Cien gaviotas'

BarcelonaMikel Erentxun i Diego Vasallo han reactivat Duncan Dhu després de dotze anys i ha tornat amb un nou disc, 'El duelo', que presenten en directe al Palau de la Música els dies 8 i el 9 de novembre. En els concerts no hi faltaran clàssics de la seva discografia, com ara la cançó 'Cien gaviotas', una composició de Vasallo que van incloure a l'àlbum 'Canciones' del 1986. Gairebé tres dècades després, ells mateixos recorden com va néixer 'Cien gaviotas'.

Què volíeu dir amb la cançó 'Cien gaviotas'?

(Mikel Erentxun): Crec que és un exemple de cançó que ha envellit molt bé, tant per la construcció melòdica com per la lletra, la producció i la interpretació. Si hagués de triar només una cançó de Duncan Dhu, seria 'Cien gaviotas'. Quan el Diego la va tocar la primera vegada, ja vam veure que era una cançó rodona. La tocàvem en els concerts quan encara no l'havíem enregistrat i funcionava molt, molt bé.

(Diego Vasallo): Hi ha cançons que funcionen per elles mateixes, i no saps ben bé quin és el mecanisme. Pel que fa a la lletra, tenia 20 anys quan la vaig escriure. És un lletra una mica ingènua, poc concreta i més aviat abstracta, però crec que transmet alguna cosa. De fet, és una cançó molt adolescent. En aquella edat estàs en guerra contra el món. I a la cançó hi ha una sensació com de fugida. Estàs empresonat pels murs que governen la ciutat, les onades volen sortir del mar, on aniran les cent gavines... Vaja, que vols fotre el camp. És un sentiment molt adolescent.

D'alguna manera pot recordar 'Insurrección', d'El Último de la Fila

(Mikel Erentxun): Són de la mateixa època.

(Diego Vasallo): Sí, però 'Cien gaviotas' és més individualista, més d'estar en guerra contra el món però sense saber per què.

¿Les gavines les volies fer servir des del principi o va ser un recurs poètic per ajustar la rima?

(Diego Vasallo): A Sant Sebastià, on visc, sento les gavines tot el dia. Vaig a la platja d'Ondarreta des de petit, i a l'illa de Santa Clara, que és just davant de la platja, hi ha centenars de gavines. Ens envoltaven des de la infància.

¿Recordes per què vas decidir que a la cançó serien cent gavines i no mil?

(Diego Vasallo): Això sí que pot ser que fos un recurs literari inconscient. Suposo que em sonava millor cent que mil. Curiosament, hi ha una cançó de Los Coyotes d'aquella època que ens agradava molt, i es titulava 'Cien guitarras'. Però no crec que fos un plagi.