Enfortir la difusió de la llengua

BarcelonaFomentar la lectura i la presència de la llengua catalana en l'àmbit cultural i en els mitjans de comunicació és un dels propòsits de futur que va plantejar l'ARA en el número 1.000. Un dels objectius immediats és fer créixer el percentatge de lectura en català, que el 2012 era del 27%, enfront d'un 66% en castellà. L'última paraula per capgirar la situació la tenen els lectors, però llibreters, editors i escriptors hi tenen molt a dir.

Les preguntes

1. Quin és el repte més urgent de la llengua catalana en l'àmbit cultural?
2. Com es pot fer créixer el percentatge de lectura en català?
3. Quina actuació en els mitjans de comunicació considera prioritària per a la salut de la llengua?

Josep Lluch: "Cal que els joves també llegeixin R.L. Stevenson en català"

1. Gràcies a l'ensenyament i a la televisió s'ha donat prestigi i eficàcia a la llengua catalana. Tenim el Tirant lo Blanc i la locució esportiva, per entendre'ns. Però entremig hi ha la creació cultural. La correcció política ha donat al català un predomini més aparent que real. Si no fem del català la llengua d'integració i de comunicació natural, la creació cultural potent no serà en la nostra llengua.
2. Insisteixo en l'ensenyament i en els mitjans de comunicació. D'una banda, cal que els joves llegeixin els Drames rurals o els poemes de Carner, però també R.L. Stevenson o Joseph Roth en català. De l'altra, cal que els esforços de les editorials per traduir obres estrangeres siguin justament recompensats amb l'atenció dels mitjans de comunicació. I, si un llibre apareix en català sense que s'hagi traduït al castellà, això mereix un premi, no un càstig.
3. En general, les coses es fan bé. Cada vegada s'utilitza el català amb més naturalitat i sense complexos. També detecto més respecte per les diverses varietats dialectals. Per contra, és obvi que la dictadura franquista i la immigració massiva han deixat una llengua pobra, subsidiària del castellà. Cal continuar dignificant la llengua sense tancar-la mai en una vitrina.

Antoni Daura: "Hi ha àmbits en què el llibre en català és molt minoritari"

1. Cal consolidar i enfortir el seu prestigi com a llengua útil, atractiva i prou creativa en qualsevol registre, ja sigui erudit, científic o popular. I alhora donar-la a conèixer internacionalment amb convicció.
2. Penso que si hi ha bons llibres el públic respon. De fet, com a exemple, cal veure que en l'últim Sant Jordi dels deu primers títols (originals i traduccions) més venuts set eren en català. Ara bé, tampoc podem passar per alt que entrem amb competència directa amb la llengua castellana, que també presenta moltes novetats. I, si bé pel que fa a literatura l'oferta en català és prou completa i interessant, hi ha àmbits temàtics (com el tècnic) en què el llibre en català és molt minoritari. Massa.
3. Si segons l'estudi sobre els hàbits de lectura de l'any 2012, encarregat pel Gremi d'Editors de Catalunya, es constata que el 96,40% de la població que es declara lectora és capaç de llegir en català i que un 49,7% ho fa habitualment, cal entendre que el públic existeix i cal, doncs, potenciar la nostra llengua sense manies ni pors. I, com fan tots els països amb llengua pròpia, prioritzar de manera natural la divulgació de la producció cultural feta en la nostra llengua.

Màrius Serra: "Han de millorar les traduccions i la distribució"

1. Ara que tenim el quiosc i la ràdio ben coberts, hem de posar el focus en la presència del català en el camp audiovisual. I centrar-nos en la producció de ficció i de programes en tots els canals, per trencar el desequilibri del comandament a distància, pel que fa a oferta de canals.
2. Han de millorar les traduccions i la distribució, tant del llibre físic com del digital. La producció és bona, però ens falta presència i distribució, o sigui, indústria.
3. Hem de dotar la llengua de prestigi. Qualsevol finestra -premsa, ràdio, televisió- que doni valor a la llengua és interessant, perquè hem de fer front a un empobriment general del nivell.