Les cases d'apostes donen pistes del final de la guerra a Ucraïna
Des que va començar la guerra, cançons ucraïneses s'han convertit en himnes per a les tropes de Volodímir Zelenski. El hit d'aquest Nadal és Оbimí, del grup Okean Elzy, molt popular al país. El títol de la cançó significa abraçada. La lletra és simple: "Quan arribi el dia, s’acabarà la guerra. Allà m’hi vaig perdre, vaig tocar fons. Abraça'm, abraça'm, abraça'm dolçament i no em deixis anar. Abraça'm fins que arribi la primavera". La lletra és menys combativa que la d'himnes anteriors.
Tornen a ser dies suposadament decisius per al futur d'Ucraïna i d'Europa: la guerra avança cap al quart aniversari, i Trump i tots els seus instruments pressionen Zelenski perquè accepti abans de Nadal el pla de pau d'inspiració russa. "Estem molt a prop d'arribar a un acord", reiterava aquest cap de setmana Trump, en mode mantra. A Kíiv encara es recorda el discurs amb aires de claudicació de Zelenski al novembre, després que es fes públic el document dels 28 punts. "Ens trobem en un dels moments més difícils de la nostra història", abraçava el president als seus compatriotes. I la Unió Europea, que va salvar aquella bola de partit, continua jugant al límit entre no fer enfadar Washington i intentar incidir mínimament en la solució final sobre el front ucraïnès. A Brussel·les, encara cou la publicació de l’estratègia de seguretat nacional dels Estats Units –que dibuixa la UE com un projecte fallit– i potser encara més la definició-bufetada que l'amo de Washington va proclamar en una entrevista a Politico: "Un grup de nacions en decadència liderades per persones dèbils que volen ser massa políticament correctes". El moment de repte existencial és inqüestionable.
Ahir a la nit arribaven missatges optimistes des de Berlín. El discurs que imperava entre els presents a la cita d'alt nivell era que ens trobem davant d'una "oportunitat real", en paraules de Merz, de veure un alto el foc a Ucraïna. Se subratllaven "avenços importants" en les futures garanties de seguretat d'Ucraïna, però la màquina continua encallada en la tecla més important: la cessió de territoris que Putin exigeix. A la capital alemanya, Zelenski estava ben rodejat: a banda del canceller Merz, hi havia Macron, Starmer, Meloni, Tusk, Rutte, Von der Leyen, Costa i els enviats de Trump. Pedro Sánchez, per cert, tornava a quedar a fora. La seva absència ens hauria sobtat fa uns mesos, però des que es va plantar davant les exigències militars de Trump, el paper de Madrid en les negociacions sobre Ucraïna ha quedat en un pla discretíssim. És una condició de la Casa Blanca?
Arriba Nadal –la primavera haurà d'esperar–, i la pregunta és la de sempre: quan acabarà la guerra a Ucraïna? Pocs mesos després que comencés la invasió russa, la pregunta ja era repetida insistentment en cancelleries, despatxos i cafeteries europees. Han passat gairebé quatre anys de guerra i, avui –i tenint en compte la imprevisibilitat i opacitat dels actors protagonistes, Trump i Putin–, la millor resposta continua sent la que va deixar escrita Albert Camus l'any 1947 a La pesta: "Quan esclata una guerra, la gent diu que això no pot durar, que és massa estúpid. I, sense cap dubte, una guerra és evidentment massa estúpida, però això no impedeixi que duri. L'estupidesa insisteix sempre".
En el meu últim viatge a Ucraïna, al setembre, em va sorprendre que els ucraïnesos estaven més preocupats per com acabaria la guerra que per quan. Saben que la forma acordada és existencialment decisiva, i en derivaven preguntes interessants: ¿És just cedir territori a l'agressor a canvi de pau? Qui garantirà que Rússia no torni a atacar? Qui es farà càrrec de la reconstrucció de tot un país? Ahir, l'optimisme europeu de Berlín implicava fins i tot algunes d'aquestes preguntes. L'hemeroteca demana no precipitar-se.
L'algoritme d'Instagram em descobria aquesta setmana que existeix una plataforma nord-americana on pots apostar en temps real sobre la guerra a Ucraïna. Es poden fer prediccions de tot tipus. "Hi haurà un alto el foc a Ucraïna abans que acabi el 2025?", pregunten. El sistema creu que només hi ha un 4% de possibilitats que això passi. En cas que apostis pel sí, guanyaries 20 dòlars per cada dòlar apostat. Més preguntes: "Rússia capturarà [la ciutat ucraïnesa de] Pokrovsk?". Un 30% dels usuaris creuen que ho farà abans del 15 de gener. "Putin deixarà de ser president de Rússia el 2025?": 0,6% de probabilitats actualment. I el 2026? 14% de probabilitats. "Rússia envairà un país de l'OTAN?". Un 1% de probabilitats que passi abans que acabi l'any; un 7% abans del juny del 2026. "Zelenski portarà vestit i corbata durant la seva pròxima trobada amb Trump?", 11% de probabilitats. "Els Estats Units sortiran de l'OTAN abans del 2027?", 17%. La llista de preguntes i d'apostes és gairebé tan gran com la manca d'ètica que suposa fer joc amb la guerra.
L'algoritme de X em posava poc després al davant de dos vídeos majúsculs, que vistos de forma gairebé simultània et recalquen que la guerra no és cap joc. El primer havia estat gravat a la ciutat d'Odessa i recollia una estampa dolorosa: un soldat ucraïnès, ferit de guerra, es quedava paralitzat en un espigó observant un mar Negre enfurismat. El militar romania immòbil, aliè al temporal, immers en els seus pensaments, fins i tot quan les onades l'esquitxaven i l'aigua del mar li cobria peus i turmells. Què havia vist aquell soldat que ni es movia?
El segon vídeo havia estat gravat a Moscou, a l'altra banda de la guerra. Allà no hi apareixien soldats, només les seves vídues: dones que ploraven la mort de marits morts fent la guerra de Putin a Ucraïna. Les imatges eren de l'homenatge a les famílies de soldats russos caiguts al front ucraïnès. Durant aquell acte, es va fer sonar la cançó Katiuixa, que explica la història d'una dona que espera el seu estimat enviat al front de la Segona Guerra Mundial. La guerra en bucle.
