Carta a un matrimoni de Pokrovsk

És habitual en els periodistes que van a guerres crear un vincle especial amb alguna de les ciutats en conflicte. Acostuma a ser una tria irracional, instintiva, sovint vinculada a una experiència remarcable viscuda allí.

"No notes la vibra? Pokrovsk és especial... aquí cauen bombes, el front és a 40 quilòmetres, però la gent condueix escoltant música amb el volum altíssim". Va ser l'Olha, periodista de Kíiv i aquells dies fixer de l'ARA, qui m'ho va advertir el primer cop que visitava aquesta ciutat ucraïnesa del Donbàs. Des de l'inici de la invasió russa, Pokrovsk, centre estratègic de l'exèrcit de Zelenski, havia adquirit una aura particular: els carrers estaven plens de soldats que anaven i venien del front; alguns ponts ja estaven preparats per fer-se explotar en cas que l'enemic arribés; tothom coneixia a la perfecció el so que fa una bomba quan esclata a prop teu; però la gent simulava oblidar que la guerra avançava decididament cap a la ciutat. Una nit de bombardejos, uns soldats van encetar ampolles de whisky i se les van beure junts en un apartament perquè així les bombes russes feien menys respecte i després els era més fàcil agafar el son. Deien que era una pràctica habitual en moltes cases durant les matinades en què l'exèrcit de Putin els castigava amb ràbia imperial.

També és habitual en els periodistes comprovar com les ciutats en guerra desapareixen.

El segon cop que vaig ser a Pokrovsk, l'hotel i el restaurant on havia dormit i sopat cada nit l'any anterior ja no existien: un míssil rus els havia fet saltar pels aires. El tercer cop, el que ja no existia era un centre comercial freqüentat per militars i periodistes: fet desaparèixer també per un míssil del Kremlin. En l'últim viatge a Ucraïna, el passat setembre, els mateixos soldats ucraïnesos desaconsellaven als periodistes apropar-se a Pokrovsk: l'enemic era a les portes i el cel era ple de drons assassins. La ciutat s'havia convertit en front.

Les imatges que arriben avui de Pokrovsk mostren un paisatge irreconeixible: bombardejat fins a l'esgotament, ple d'edificis esquelet, buit de vida, sense música. Aquesta setmana es feia viral un vídeo de soldats russos entrant en motocicleta a la ciutat fantasma. Està previst que, en els propers dies, les tropes de Moscou cantin victòria sobre Pokrovsk. Serà la localitat ucraïnesa més gran conquerida des del 2023, un cop simbòlic important per a Kíiv. Serà una altra localitat ucraïnesa arrasada per la guerra. Pokrovsk havia vist passar pels seus carrers la Primera Guerra Mundial, la guerra civil russa i la Segona Guerra Mundial, en què va ser ocupada per les tropes nazis.

Pokrovsk, de fet, no sempre s'ha dit Pokrovsk. Fins al 1934, es deia Grishino. Després es va dir Krasnoarmeisk. El maig del 2016, i ja començada la guerra del Donbàs, Ucraïna va rebatejar-la com a part del procés de descomunització exprés del país. El nom de Pokrovsk evoca la Protecció de la Mare de Déu. Putin ja s'hi torna a referir com Krasnoarmeisk, que evoca una figura encara més divina per a ell: l'Exèrcit Roig.

¿Se'n pot dir ciutat, del que queda de Pokrovsk? Abans de la invasió hi vivien unes 60.000 persones. Ara hi queden poc més d'un miler de civils.

La imminent caiguda de Pokrovsk em fa pensar, sobretot, en un matrimoni que hi vaig conèixer en un soterrani la nit de Reis del 2024. A fora, les bombes queien tan a prop que tremolaven parets, finestres i terra. El matrimoni, d'uns seixanta anys, va convidar la gent espantada a casa seva quan l'atac rus va acabar. Van oferir cafè, fruits secs, galetes. Recordo l'apartament: humil, però ordenat, polit, cuidat amb amor. Recordo la tendresa del matrimoni: van explicar que les seves filles havien fugit de la ciutat quan la invasió va començar, que volien que ells també fugissin, però que ells no ho farien perquè tota la seva vida era a Pokrovsk. Recordo també una frase que va dir l'home per mirar de calmar la gent espantada per la guerra: "Va, expliquem-nos coses divertides". Seguidament, va encendre la televisió, va posar un programa musical i va apujar el volum.

L'endemà vaig perdre la nota amb el seu número de telèfon. És inevitable preguntar-se on són ara. En el millor dels casos, deuen haver abandonat casa seva. Les guerres estan plenes de Pokrovsks.

Escric per Whatsapp al comandant Baloo. Ens vam conèixer al centre comercial desaparegut de Pokrovsk. Ara està mobilitzat en un altre punt del front del Donbàs.

—Segueixes l'actualitat de Pokrovsk?

—Sí... els russos ens tenen gairebé encerclats i la ciutat està molt destruïda. És molt trist.

—Com estàs?

—Així, així... Ara mateix estudiant i treballant en l'ús de drons terrestres.

—Això és nou, no?

—Més o menys. Volem començar a utilitzar-los més al camp de batalla.

La guerra no s'atura.