“Mai t’avorreixes del sexe, oi? Amb l’actuació passa el mateix ”

Sant SebastiàPotser és perquè acumula més de 30 anys de carrera i l’hem vist créixer a la pantalla, però Ethan Hawke transmet una sensació de maduresa que no es correspon amb la lluïssor juvenil que tenen els seus ulls en les distàncies curtes. Potser per reflexions com aquesta: “Quan em sento trist per la joventut perduda, sempre recordo que fer-se gran és millor que l’alternativa. Cada dia que som vius és un regal”. En una trobada amb la premsa, el premi Donostia d’aquesta edició del festival de Sant Sebastià ha presentat el western The magnificent seven i ha passat revista a la seva carrera.

Només tenia 13 anys quan va rodar Exploradors. Ja sabia que volia ser actor? I si no, quan ho va decidir?

Més tard del que t’imagines. Al principi la interpretació m’agradava perquè volia atenció i sentir-me especial, com tots els joves. Però sobretot ho veia com un mitjà per convertir-me en escriptor. Fins i tot després de l’èxit d’ El club dels poetes morts no m’imaginava tenir una carrera llarga com a actor. El món està ple d’antigues estrelles de cine amb vides que són un desastre. Però dues coses van fer que m’enamorés de la interpretació: fundar als 22 o 23 anys una companyia de teatre amb altres actors de la meva edat i rodar Abans de l’alba, amb Richard Linklater. Era un director més o menys de la meva edat, però un artista tan compromès com Peter Weir [el director d’ El club dels poetes morts ] i estava interessat per la meva generació. Conèixer el Richard va tenir un gran impacte en mi.

També ha escrit llibres i novel·les gràfiques, ha dirigit teatre i cinema... Què és el que segueix aportant-li la interpretació?

En aquest moment, la interpretació està molt lligada al meu desenvolupament com a persona. Actuar és una mena de meditació guiada. Interpretar Macbeth et fa reflexionar sobre el poder, la cobdícia i com això et corromp per dins... Pots aprendre moltes coses dels papers que fas. Dec sonar molt pretensiós, però és que m’encanta actuar! Quan tenia 15 anys i tot girava al voltant del sexe, recordo que vaig pensar: “Sí, és genial, però no s’acabarà tornant avorrit?”. Però, no. Mai t’avorreixes del sexe, oi? Amb l’actuació passa el mateix.

I tanmateix, ha comentat que dirigir és ara la seva prioritat.

Actuar és com ser el primer oficial del capità d’un vaixell. I si el capità coneix l’ofici i sap on va, si és algú com Linklater, Andrew Niccol o Antoine Fuqua, m’encanta actuar, perquè sents la suma del talent involucrat. Però moltes de les feines que t’ofereixen no són així. I quan comences a ser més gran que els directors amb qui treballes t’avorreixes. És molt més divertit aprendre que ensenyar, i jo em sento jove per dins i el que vull és aprendre. Dirigir, ser el capità del vaixell, és millor que ser el primer oficial d’un capità que no sap mantenir el vaixell sobre l’aigua.

No es reivindica prou una de les seves millors pel·lícules, Gattaca.

És un dels films més ben dissenyats de la història. Mira qualsevol revista i hi trobaràs un munt d’imatges en què és evident que el fotògraf s’inspira en Gattaca. Un cop, al teatre, mentre esperava que la meva dona tornés del lavabo, vaig topar amb Bill Clinton (fent el mateix que jo) i em va etzibar simplement: Gattaca! I em va dir coses increïbles del film. Com ell, molta gent l’adora.

És una de les poques estrelles de Hollywood que no ha fet mai de superheroi. The magnificent seven deu ser el seu primer blockbuster.

No acostumen a agradar-me les superproduccions, però això és un western amb Denzel Washington i dirigit per Antoine Fuqua! És una oferta que no et fan sovint i em permet estar en una pel·lícula que veurà tothom. Si la gent no et veu, la teva carrera s’escurça i no tens l’oportunitat de fer altres pel·lícules. Julie Delpy, Richard Linklater i jo vam intentar durant anys que ens deixessin fer una continuació d’ Abans de l’alba, però ningú hi estava interessat. Aleshores vaig fer Training day i tot va anar rodat. Has de trobar un equilibri, per al teu propi bé. L’actor amb una carrera més interessant i excitant de la meva generació és Johnny Depp. Fins que va fer el seu primer blockbuster. M’encantaria que tornés a fer aquelles pel·lícules extravagants que feia de jove. El seu talent és el mateix: mira quina interpretació feia a El genet solitari!, però el joc ha canviat. És difícil de veure des de fora, però hi ha una pressió diferent quan hi ha tants diners involucrats. Leonardo DiCaprio és un dels pocs actors que ha pogut fer servir la fama per tenir una carrera de gran coherència artística perquè s’ha associat sempre a grans cineastes com Scorsese.