'El visitante': quan el fantàstic s'infiltra en el realisme
L'adaptació de l'obra de Stephen King per a HBO es confirma com una de les sèries del 2020
'El visitante (The outsider)'
Richard Price per a la HBO. En emissió a HBO España.
A punt d'acabar la temporada, El visitante (The outsider) va cloure el penúltim episodi amb un cliffhanger d'alt voltatge. Un recurs clàssic per escalfar motors de cara al capítol final que s'emet aquest dilluns, en una sèrie que tanmateix s'ha caracteritzat per defugir molts dels tics de la ficció televisiva contemporània. El visitante podria ser una bona resposta a com una cadena com la HBO enfoca una obra a mig camí entre el realisme i el fantàstic. Perquè aquesta adaptació de Stephen King no encaixa amb l'estètica de les típiques sèries sobrenaturals, malgrat se centri en un ens malèfic que escampa la mort i la desolació en una comarca de la Nord-amèrica profunda. Firmada per Richard Price, El visitante connecta amb el to d'altres sèries policíaques de transfons realista i cocció lenta en què ha col·laborat el seu creador, de The wire a The night of. Però aquí amb l'autoconsciència que s'ha de fer un lloc a l'element fantàstic.
La sèrie engega amb la troballa del cos violentat d'un noi a Cherokee City, Arkansas. Testimonis i proves apunten que l'ha assassinat l'entrenador del club local, Terry Maitland (Jason Bateman, també director dels dos primers episodis), però ell pot demostrar que era en un altre lloc en el moment dels fets. Mentre la mort i el dolor s'estenen com un virus, es planteja la possibilitat que existeixi una entitat diabòlica que cobra aparença humana. Per això la policia demana l'ajuda de la detectiu Holly Gibney (Cynthia Erivo), amb capacitats especials... A través d'aquest argument de ficció de sèrie B, Price actualitza una inquietud present en la literatura de gènere des del segle XVIII: quin és el lloc per a l'element sobrenatural en un context realista on preval el pensament científic i racional? ¿Es pot parlar del Mal, així en majúscules, com d'un ens abstracte i amb existència autònoma dels éssers humans?
El dilema turmenta també els personatges de la sèrie, els policies i algunes víctimes, que es mostren reticents a creure en la pista diabòlica, en front de la detectiu especialitzada, que veu clara la possible existència física d'un "cuco" o "coco", una d'aquestes figures tipus l'home del sac que habiten l'inconscient col·lectiu de tots els pobles i es nodreixen de la por dels infants.
La convivència entre l'element paranormal i la metodologia científica ha esdevingut una constant en les sèries policíaques (El mentalista, Medium...) des d'Expedient X. A El visitante, Holly Gibney podria funcionar com l'enèsima reencarnació de la detectiu amb algun tipus d'habilitat extrasensorial que fa pinya amb policies d'aptituds ordinàries. La protagonista presenta un altre tret, la neurodiversitat, comuna també en altres protagonistes femenines de ficció policial, com les de Bones i El pont. Però Gibney s'escapa d'esdevenir un niu de tòpics en la representació d'una dona amb trastorn de l'espectre autista, malgrat la seva capacitat per emmagatzemar dades, la intuïció infal·lible i intel·ligència prodigiosa.
Com en altres ficcions de Stephen King, a El visitante el mal arrela en un lloc i hi deixa pòsit de manera que infecta els seus nous habitants. En l'era del consum compulsiu de sèries, la HBO es reafirma en el seu model irrenunciable d'entendre la nova ficció televisiva. Aquí ens serveix un drama sobrenatural que no vol pressa, amb una posada en escena acurada i significant, amb què s'aprofundeix de mica en mica en el pou de desolació en el qual viuen submergits alguns personatges.
