La filla insubmisa de Stalin

BarcelonaSvetlana Al·lilúieva va ser una lectora voraç. Llegia per intentar entendre un món convuls on el seu pare, Ióssif Stalin, va estendre el terror enviant centenars de milers de persones als gulags i afusellant els qui discrepaven. Entre els molts llibres que devorava la filla de Stalin hi havia Doctor Jivago, de Borís Pasternak: “Continuo llegint el Doctor Jivago. I tot d’una no puc seguir, ho veig tot negre: el passat, el present i el futur de Rússia, però també el meu avenir. A més, us he perdut a vosaltres, fills meus. No he pogut amagar que us enyoro moltíssim”, va escriure Svetlana des del seu exili als Estats Units. Llegir Pasternak, que no tenia el favor de les autoritats soviètiques, és un dels molts actes de rebel·lió de Svetlana. “Va ser una insubmisa, no volia seguir el paper que li havien prescrit les autoritats soviètiques. Sempre es va rebel·lar contra el món que li era més familiar, és a dir, el Kremlin”, explica Monika Zgustova, que acaba de publicar la novel·la Les roses de Stalin (Galaxia Gutenberg).

És molt difícil posar-se a la pell de la filla d’un dictador a qui s’atribueixen milers de morts. Però l’escriptora i traductora d’origen txec té una gran empatia pel personatge, la mateixa que va mostrar per la supervivent d’un gulag a la seva anterior novel·la, La nit de Vàlia (Proa, 2013). “Vaig trobar dos llibres de memòries de Svetlana en una llibreria de vell i vaig descobrir que va seguir la mateixa ruta cap a l’exili que els meus pares”, explica Zgustova. Svetlana va fugir de Rússia a través de l’Índia, com van fer els pares de Zgustova quan van abandonar la Txecoslovàquia comunista. “Nosaltres -aleshores Zgustova i el seu germà eren dos adolescents- vam tenir sort i vam poder demanar asil polític a l’ambaixada nord-americana. Després vam agafar un avió fins a Nova York. L’exili als Estats Units va ser una mica dur”, relata l’escriptora, que viu a Catalunya des dels anys 80.

El petit rossinyol de Stalin

La vida de Svetlana és una fugida constant. Al llibre, Zgustova li atribueix aquest pensament després de llegir La cartoixa de Parma de Stendhal: “Però, on hem de refugiar-nos els qui avui dia estem farts del món?” Quan era petita, Stalin idolatrava la seva filla. No mostrava el mateix amor pels seus dos fills: l’un va morir a mans dels nazis i l’altre va acabar alcohòlic. A Svetlana, però, l’omplia de petons i li deia el “meu petit rossinyol”. Li escrivia cartes molt tendres, però tot va canviar quan la nena es va convertir en dona. Als 16 anys, Svetlana es va enamorar d’un director de cinema jueu, i el seu pare, enfurismat, el va enviar a un gulag. Va ser també a l’adolescència que Svetlana va descobrir que la seva mare, Nadejda Al·lilúieva, s’havia suïcidat. “La dona de Stalin no suportava estar al costat d’un dictador i al final es va matar. Svetlana només tenia sis anys i es va sentir abandonada per la mare. A més, Stalin es va tornar monstruós després de la mort de Nadejda. Es va venjar contra la família i contra el poble rus”, afirma Zgustova.

Svetlana va tornar a desafiar el seu pare casant-se amb un home jueu de qui es va divorciar després de tenir el primer fill. Poc temps després va obeir Stalin i es va casar amb un alt càrrec del partit, amb el qual va tenir una filla i de qui també es va divorciar. El 1963 es va enamorar d’un comunista indi amb qui el règim soviètic no la va deixar casar. Van viure un temps junts a Moscou, però ell estava malalt i va morir poc després. Quan Svetlana va anar a l’Índia per tirar les cendres del seu amor al Ganges, va decidir fugir als Estats Units.

Allà tampoc va trobar la felicitat. La Guerra Freda estava en el seu punt àlgid i Svetlana era l’objectiu dels serveis secrets nord-americans i soviètics. “La seva és la història de la recerca de la llibertat. El problema és que quan va trobar la llibertat, li quedava massa gran. Potser no podia suportar massa llibertat. Crec que l’únic moment en què es va sentir lliure va ser quan va viure en una residència de gent gran i es va convertir en una anciana més. Ajudava molt la gent i ningú li demanava res com a filla de Stalin”, diu Zgustova.

Les roses de Stalin ressegueix la vida de Svetlana però no és una biografia. “M’interessava molt saber com va viure ella l’exili, reviure-ho tot des de dins el personatge. No em vaig atrevir, però, a fer servir la primera persona”, explica Zgustova. L’escriptora intenta trobar la veu de l’única filla de Stalin a través de la correspondència. “A la novel·la utilitzo el recurs de les cartes. Les que escriu Svetlana estan basades en apunts biogràfics d’ella. En canvi, les dels seus fills i les de Stalin són de debò”, diu l’autora.

Heroïna de Dostoievski

La imatge que Zgustova tenia de Svetlana es va anar modificant a mesura que avançava la seva recerca als Estats Units i a Rússia. Va parlar amb diferents persones que la van conèixer i va repassar tot el material que va deixar, els llibres i les entrevistes. “He intentat conèixer-la des de diferents punts de vista. He descobert una persona desequilibrada, que actuava molt per impulsos. La seva part irracional era més forta que la racional -explica Zgustova-. Crec que era una mica com els personatges femenins de Dostoievski. Ella adorava aquests personatges, fins al punt que una vegada un especialista en literatura russa li va dir que li agradava més quan era ella mateixa i no quan actuava com si fos una heroïna de l’autor de Crim i càstig ”.