Les imatges del front d'Aragó de Francesc Boix ja són a l'Arxiu Nacional de Catalunya

BarcelonaEl fotògraf Francesc Boix (Barcelona, 1920-París, 1951) va ser oblidat durant molt de temps, va morir amb només 30 anys, i ningú en va parlar fins a la dècada dels 90. Va tenir una vida força tràgica: va anar al front amb només 16 anys, va patir l'exili en solitari quan en va fer 18, va passar pels camps de concentració francesos i per Mauthausen. Al camp de concentració nazi va ocultar 2.000 imatges que després van ser un testimoni clau contra la barbàrie nazi al judicis de Nuremberg. Desafortunadament, molta de la seva obra es va perdre. La insistència i la solidaritat d'un col·lectiu de ciutadans, però, ha fet possible recuperar una part del seu llegat que des d'avui, dimecres 14 de setembre, forma part de l'Arxiu Nacional de Catalunya. Els propers dies es seran accessibles al públic a través de la web de l'Arxiu.

La vida és plena d'atzars, i el 2013, part de les seves fotografies de Boix i també del seu pare van aparèixer en una pàgina de compra i venda per internet. Les va posar a la venda un ciutadà francès que havia adquirit el material en un mercat d’antiguitats a prop de Perpinyà. Quan les imatges es van subhastar no se sabia qui n’era l’autor. El seu valor testimonial, però, va alertar el col·lectiu Fotoconnexió, que es va posar en contacte amb la Comissió de la Dignitat. El portaveu de l'entitat, Josep Cruanyes, es va mobilitzar perquè no sortissin de Catalunya i va aconseguir els 7.500 euros que van costar de coneguts i col·laboradors, i amb l'ajuda d''Ara Llibres' i 'Sàpiens'. Després de seguir unes quantes pistes falses, es va descobrir que eren de Francesc Boix i del seu pare. Aquest matí, la comissió de la Dignitat ha fet donació a l’Arxiu Nacional de Catalunya d’aquest fons fotogràfic: 1.369 negatius en blanc i negre en diferents formats, 706 dels quals són de Francesc Boix, i 663, de Bartomeu Foix. Fotoconnexió s'ha encarregat de netejar-les, instal·lar-les a les caixes de conservació, classificar-les i descriure-les.

Francesc Boix, que era soldat i formava part de la columna Macià-Companys, va captar amb la seva càmera moltes escenes de la Guerra Civil. Al fons, hi ha imatges d'entre el juny de 1937 i finals del 1938 al front d'Aragó, amb escenes de la zona de Terol, de Saragossa i Osca, i al front del Segre, a la zona de Vilanova de Meià, a Badaüll, a Vilanova de la Barca i altres pobles del Pla d'Urgell i el Segrià. El pare de Francesc Boix, Bartomeu Boix, va fotografiar la ciutat de Barcelona, les platges de Badalona, el Garraf, Castelldefels i Sitges, les eleccions de 1939, la visita de Macià a Valldoreix o la propaganda electoral de les diferents eleccions entre el 1930 i el 1936.

Identificar les fotografies que van fer el soldat-fotògraf i el seu pare no ha estat fàcil. Els membres de Fotoconnexió i de la Comissió de la Dignitat han hagut de recórrer el territori català i aragonès per identificar les localitzacions de les imatges. Alguns dels rostres que hi apareixen ja tenen noms i cognoms, però en queden molts altres que continuen sent anònims: “Potser a partir d’ara, quan tothom les pugui veure, se’n podran identificar més”, assegura Cruanyes. Les fotografies es podran veure a Lleida el novembre i després circularan per altres llocs, encara per confirmar, del territori. D’altra banda, Ara Llibres editarà un llibre-catàleg amb les imatges que gràcies a la Comissió de la Dignitat i Fotoconnexió van tornar a Catalunya i van deixar de se anònimes fa un parell d’anys