365 fotografies que expliquen i documenten un any i un país
31 fotògrafs comparteixen l’autoria de la l’exposició ‘1 dia 1 foto’ a l’Arts Santa Mònica
Barcelona“T’agrada, aquesta?”, pregunta el conseller de Cultura, Ferran Mascarell. Davant hi ha una fotografia titulada El surrealisme sóc jo. “Sí”, contesta el periodista interrogat pel conseller sense deixar de mirar la imatge d’una roca a la cala Culleró del cap de Creus. “És la roca que va inspirar la pintura El gran masturbador de Salvador Dalí”, precisa l’autor de la fotografia, el fotògraf barceloní Agustí Carbonell.
Passen uns minuts del primer migdia del 2015 i l’Arts Santa Mònica comença a omplir-se de gent que passeja seguint el relat de l’exposició 1 dia 1 foto, el resultat de la feina de 31 fotògrafs que es van posar d’acord per tirar endavant un projecte col·lectiu l’objectiu del qual era documentar la Catalunya del 2014. “L’històric 2014”, diu Julio Carbó, impulsor i coordinador de la iniciativa. El propòsit, allunyat de la sofisticació, era retratar el país des d’una perspectiva social, econòmica, cultural i política. Als fotògrafs només se’ls va demanar el compromís de fer una foto al mes. Per a la tècnica i la temàtica, llibertat absoluta. Són mirades personals, sense cap imposició editorial, de fotògrafs que habitualment treballen en mitjans com l’ Abc, El Mundo, El País, El Punt Avui, El Periódico de Catalunya, El Mundo Deportivo, La Vanguardia, l’ Sport, l’ARA i les agències Efe i France Press (AFP).
“Aquesta és la simbologia de l’especulació”, explica Joan Guerrero. La fotografia, feta el 2 de febrer del 2014, es titula Especulació. Ras i curt. Mostra en primer terme la masia de Can Zam, a Santa Coloma de Gramenet. Darrere, un gran edifici del complex residencial i d’oci Cúbics, “sota sospita de corrupció urbanística en el cas Pretòria, que va modificar per sempre el perfil de la ciutat”. Guerrero afegeix: “Són David i Goliat, i va guanyar Goliat”. Guerrero hi exposa també una fotografia, Jo faig carrer, que és un homenatge a Joan Colom. De fet, tota la mostra és una mena de reivindicació de la feina dels fotògrafs que, com Colom, han documentat la societat catalana. I Mascarell s’hi suma, a aquesta reivindicació. Ahir va anunciar que el Govern havia aprovat el Pla Nacional de Fotografia per a la promoció d’aquesta disciplina i la tradició fotogràfica del país, que “es començarà a aplicar ja”.
Un treball col·lectiu
“Els fotògrafs són els que més miren”, diu el conseller. Miren el que tenen davant fins i tot quan estan malalts. A Joan Manuel Baliellas li van diagnosticar un càncer de pulmó quan el projecte 1 dia 1 foto ja estava engegat. Després de l’operació, en sortir de l’UCI, el primer que va demanar és que li portessin la càmera a l’Hospital de la Vall d’Hebron, on va retratar per exemple una sessió de Magioteràpia a l’habitació d’un nen malalt. El projecte de l’Arts Santa Mònica ha servit per estrènyer els vincles entre els professionals i refermar la pertinença a un grup: “S’ha creat la sensació de treball col·lectiu. El resultat és conjunt”, defensa Jordi V. Pou.
Les 365 fotografies “abracen tot el territori i generen una gegantina selfie del país”, afegeix Carbó. “Volíem reflectir tan bé com poguéssim el conjunt de la societat”, insistia Ana Jiménez, de la comissió organitzadora. Cadascun dels 31 autors tenia assignat un dia del mes -sempre el mateix-, de manera que és com si haguessin fet torns de 24 hores per cobrir tot l’any. L’exposició documenta les transformacions socials, ja sigui a través de detalls quotidians del dia a dia o de grans esdeveniments singulars. Jordi V. Pou va acompanyar la nit del 29 de març una patrulla nocturna dels Sometents d’Alcarràs, Pere Puntí va immortalitzar el partit que condemnava el Butsènit d’Urgell a la cua de la lliga de la quarta divisió catalana el març passat i Pere Tordera va fotografiar la cobla més antiga de Catalunya durant la festa major de Manlleu, els Lluïsos de Taradell. Però també hi ha lloc per a fotografies que documenten grans moments històrics, com l’últim 11-S (una imatge aèria de David Airob), un col·legi electoral el 9-N (Ana Jiménez) o bé la manifestació pel tancament del CIE de la Zona Franca, el 18 d’octubre (Albert Masias).
“Reflectir qui som -exposa Carbó com a lema-. La gent que disfruta, la gent que pateix”. La situació econòmica actual emergeix en imatges que posen cara a la precarietat. Com la història de Zulma Borba, una uruguaiana de 70 anys que el primer dia de les rebaixes d’hivern, l’endemà de Reis, decideix plantar-se al passeig de Gràcia, on la va fotografiar Àlex Garcia, per anunciar que busca feina. Mascarell destacava la “mirada profundament humanista dels fotògrafs”. Dotze escriptors i pensadors -de Llucia Ramis a Sergi Pàmies, Kiko Amat o Jordi Évole- han escrit un text per a l’ocasió, dedicat a cada mes de l’any passat.
Llibertat i singularitat
Moments i estils marquen el pas. N’hi ha que han optat per desenvolupar temàtiques concretes en les seves 12 fotos. Joan Monfort retrata personalitats: a Espontàniament prodigiosa es veu Sílvia Pérez Cruz ballant i fent broma a l’hora de triar les sabates que es posarà per al concert del Festival de la Porta Ferrada. La sèrie de Quique García reflecteix la mobilització política per la independència i segueix, sobretot, l’oneig de banderes, com una estelada al cim del campanar de l’església de Sant Romà, coberta gairebé del tot pel pantà de Sau. Marcel·lí Sàenz, en canvi, il·lustra diferents aspectes del sector primari. Francesc Melcion és l’únic que ha escollit la càmera analògica, el format panoràmic i el blanc i negre per a les seves imatges espontànies de carrer.
La fotografia que enceta el recorregut és el primer bany de l’any que organitza el CN Atlètic Barceloneta, obra de Jordi Cotrina. En l’última, Albert Bertran immortalitza el cap de colla dels Trabucaires del Vi d’Alella disparant al cel. Entremig, tot un any, un país.
