ELS LLOCS TENEN MEMÒRIA

Una gàbia per a escriptors

Un hotel de Tòquio ple de restaurants d’alt nivell va convertir-se en el refugi ideal per als escriptors japonesos

Quan la notícia de la mort de Yukio Mishima va arribar a l’Hotel Hilltop, el 1970, els treballadors van reunir-se en silenci a l’entrada, van abaixar el cap uns segons i van escoltar com el gerent de l’hotel els explicava que un dels seus millors clients havia ocupat un edifici militar, havia segrestat un general i havia fet una proclama nacionalista abans de suïcidar-se de manera ritual, fent-se l’harakiri davant de l’aterrit general. Els treballadors de l’hotel van pregar en silenci uns segons i van seguir treballant tot el dia, com si res, tot i que per dins estaven molt afectats. Yukio Mishima, un dels grans noms de les lletres japoneses, solia passar moltes nits al seu hotel.

El pas dels uniformes

L’Hotel Hilltop no acostuma a ser l’elecció preferida entre els estrangers que fan nit a Tòquio, que prefereixen sentir-se com Scarlett Johansson a Lost in translation a dalt d’un gratacel. Però tots els japonesos coneixen aquest hotel, al barri d’Ochanomizu, una zona que respira pau, amb els seus clubs de jazz, botigues de música i temples centenaris de fusta al nord del Palau Imperial. A dalt d’un turonet s’hi aixeca aquest hotel, en un edifici obra de l’arquitecte William Merrell Vories. Inicialment no era un hotel: el 1937 Keitaro Sato, un idealista, va obrir-hi un centre per educar de manera occidental noies japoneses. Una idea massa moderna i encara més el 1937, poc abans de l’inici de la guerra contra els Estats Units. El 1940 Sato va ser empresonat i l’edifici va ser entregat a la marina japonesa. El 1945 van arribar uns altres uniformes, els nord-americans, que van batejar l’edifici com a Hilltop perquè era dalt d’un turó. Quan el 1954 Sato va recuperar l’edifici, va convertir-lo en un hotel i va posar al capdavant del projecte el seu amic Yahei Yoshida, que va enrolar en el projecte Toshio Yoshida, el seu fill.

Un espai de treball

La passió de Yahei Yoshida era la literatura. I la passió del seu fill, la cuina. Era una combinació destinada a triomfar. No gaire lluny de l’hotel hi ha el barri de Kanda, famós per l’alta concentració de llibreries i editorials. Al Japó existeix un costum anomenat kanzume, segons el qual els editors tanquen els seus escriptors en un hotel per assegurar-se que acaben els llibres a temps. L’Hotel Hilltop va convertir-se en el preferit dels editors per practicar el kanzume : Yahei Yoshida assegurava el millor tracte als escriptors. Malgrat que l’edifici és molt gran, va ordenar construir tot just 35 habitacions, cada una diferent de les altres. I totes pensades per relaxar-te i concentrar-te. Yasunari Kawabata, que guanyaria el Nobel el 1968, va ser dels primers clients, i algun cop hi va passar més de dues setmanes, com per acabar obres com La casa de les belles adormides. Als anys 60 li va arribar el torn a Yukio Mishima, que va tancar-s’hi en set ocasions. Mishima es mostrava educat amb un personal entrenat per no molestar gaire els artistes, que podien escollir entre cambres amb tatami, com feia Kawabata, o amb llit occidental, com el mateix Mishima. Anys més tard hi van passar l’escriptora Seiko Tanabe i Shotaro Ikenami, que s’hi sentia tan a gust que hi tornava amb la seva dona per descansar, no pas per escriure.

La bona taula

L’Hotel Hilltop és conegut pels seus escriptors, però també per la seva cuina. Mentre el pare cuidava els escriptors, Toshio Yoshida va crear set restaurants diferents i vuit bars, on Mishima exigia el millor whisky escocès. Set restaurants en un hotel amb 35 habitacions és una xifra molt alta, però forma part del seu èxit. La joia de la corona és el restaurant de tempura Yama-no-ue, iniciat pel mateix Toshio Yoshida. Als anys 70, Yoshida va cedir els fogons a Fumio Kondo, que després de 21 anys aprenent obriria el seu propi restaurant de tempura, que ara té dues estrelles Michelin. Després de Kondo va arribar un nou cap de cuina, Masao Fukamachi, que amb el temps també ha obert el seu restaurant. I ja té una estrella Michelin. O sigui que del Hilltop en surts a punt per guanyar premis, ja sigui amb llibres o amb fogons. Ja ho sabeu.

‘El temple del pavelló daurat’, de Yukio Mishima

Inspirada en un fet real, quan un jove novici va cremar un dels temples més bonics de Kyoto, aquesta obra va significar el primer gran èxit de Yukio Mishima com a escriptor, i analitzava una ànima torturada que inicia un camí cap a la seva autodestrucció. Un camí similar al del mateix escriptor.

Més continguts de