BARCELONAQuaderns de l'Exili va ser la revista mensual que, del 1943 al 1947, Joan Sales i Lluís Ferran de Pol van dirigir des de Mèxic, i en què van col·laborar, entre d'altres, Vicenç Riera Llorca, Pere Bosch i Gimpera, Josep Pijoan, Pere Calders i Avel·lí Artís Gener, Tísner . Els dos últims escriptors, juntament amb Sales, són el triangle d'autors dels quals s'ha triat una selecció de textos amb motiu de l'homenatge escènic i institucional que coincideix amb el centenari del seu naixement.
Per sort, l'acte d'ahir al vespre del TNC no es va quedar només en l'experiència transoceànica de tots tres escriptors, forçada pel desenllaç de la Guerra Civil. La pluja va aigualir una mica l'assistència -hi havia una cinquena part dels seients buits- i l'absència del president de la Generalitat, Artur Mas, va fer que abans de començar l'homenatge moltes mirades es dirigissin cap a les primeres files de l'auditori, on es concentraven, entre d'altres, Carles Duarte, Oriol Izquierdo, Àlex Susanna, Vicenç Altaió i Jordi Cabré. El faristol des d'on Mas havia de parlar va ser retirat mentre arribaven el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i el tinent d'alcalde de Cultura, Jaume Ciurana.
Dirigit per Toni Casares i amb una selecció de textos feta per Maria Campillo, Mita Casacuberta, Bernat Puigtobella i el mateix Casares, l'homenatge va ser sobri, reposat i, tret d'algun moment puntual, poc comprometedor. El piano d'Albert Guinovart va acompanyar la lectura dramatitzada de fragments de novel·les, contes i correspondència dels autors a càrrec de Javier Beltran, Òscar Castellví, Oriol Genís, Anna Moliner, Àngels Poch, Rosa Renom i David Vert. "Vaig néixer ahir i ja som demà passat", admetia Calders. Tísner evocava un record de joventut en què apareixien els periodistes J.M. Planes i Just Cabot: "Compraré una postal de Manresa i me l'enviaré a mi mateix". Sales s'escrivia amb Mercè Rodoreda i amb Màrius Torres. La guerra s'anava covant al marge de les literatures dels tres autors. El desengany de la derrota va resplendir en el bloc central de l'acte gràcies a la conversa entre Juli Soleràs i Lluís de Brocà, dos dels personatges d' Incerta glòria . "Hem estat lliures, hem estat homes, hem estat feres. Ara qualsevol es fa notari!", deia Soleràs poc abans d'apel·lar a la "imbecil·litat" de la glòria literària. "La glòria cansa. Només s'aguanta un instant", sentia el públic. És la fugida d'aquest reconeixement fàcil i triomfal allò que encara pot incomodar de l'obra de Sales i el que la fa tan vigorosa, actual i necessària.