Anthony Bale: “Al segle XV ja hi havia turisme organitzat a Europa”

BarcelonaQuan Anthony Bale s’asseu a parlar, de seguida es percep el seu entusiasme pel passat, i sobretot per explicar-lo. És catedràtic de literatura medieval a la Universitat de Cambridge, però en lloc d’encaixonar-se a les sales universitàries ha volgut desplegar la passió pels viatges en temps medievals trencant tòpics i educant en el que descriu com "el turisme" de l’Edat Mitjana. “Els viatgers medievals no eren tan diferents de nosaltres –diu en el transcurs de la conversa amb l’ARA–, també buscaven experiències, coneixement, i fins i tot entreteniment. Volien veure món”. En parla al llibre Guía de viajes por la Edad Media, publicat en castellà per Ático de los Libros

En llibre de Bale és una invitació a recórrer els camins de terra que unien monestirs, ciutats i ports. L’autor, gràcies a dietaris i guies, ha seguit les petjades de pelegrins i mercaders i ha reconstruït la seva geografia mental. L’historiador explica que un dels seus objectius és combatre la idea que els homes i les dones medievals vivien confinats al seu poble i desconeixien el món. Al contrari, assegura, que “gairebé tothom va fer algun desplaçament significatiu al llarg de la seva vida". "Podien ser petites rutes fins a una catedral propera, mercats o fires, però també llargues peregrinacions a Roma, Santiago o Jerusalem”, explica.

La majoria dels desplaçaments, diu Bale, estaven vinculats a la religió. Els pelegrinatges eren habituals com a forma de devoció, medicina popular o fins i tot càstig legal. “Alguns jutges condemnaven a fer un pelegrinatge fins a Roma com a penitència”, explica. Però no tot era religió, també hi havia mercaders, missioners, diplomàtics, espies i fins i tot alguns aventurers moguts per una mena de desig de veure món, encara que fossin excepcionals.

Una de les tesis del llibre és que ja hi havia un embrió del que avui anomenem turisme. Bale assenyala que cap al 1400 existia tota una infraestructura pensada per acollir viatgers, amb hostals, tavernes, monestirs amb allotjament, punts de canvi de moneda i guies de viatge escrites. “La mateixa paraula anglesa holiday prové de holy day, el dia sant en què es visitava un altre santuari. Amb el temps es va convertir en dia festiu i d’oci”, explica. Ciutats com Santiago i Venècia van prosperar econòmicament gràcies a aquests fluxos de pelegrins i visitants.

La dimensió econòmica

La dimensió econòmica del viatge medieval era àmplia, i els viatges també deixaven empremta material: els pelegrins tornaven amb insígnies de metall barates que certificaven la seva estada en un santuari, símbols tan desitjats com avui poden ser les fotografies o els records turístics. A Venècia, la República controlava tots els ports del camí a Terra Santa i en treia profit. A Santiago, el monestir posseïa la totalitat del nucli urbà i obtenia ingressos de cada servei ofert als pelegrins. Fins i tot activitats considerades immorals, com la prostitució, estaven regulades per les autoritats eclesiàstiques perquè generaven beneficis i, alhora, evitaven que els diners marxessin cap a economies paral·leles. En aquesta visió econòmica, els viatges desenvolupen “els fonaments d’una primera globalització”. La Ruta de la Seda i el comerç de productes de luxe com la canyella o la seda van crear estructures globals que connectaven continents.

L'Edat Mitjana se sol presentar com una època fosca, de retrocés i ignorància. Bale rebat amb contundència aquest tòpic: “És una simplificació heretada de la Il·lustració, que volia remarcar la seva pròpia modernitat. Però si mirem els fets veiem una època vibrant i en transformació constant”. El llibre mostra com els viatges contribuïen a aquest dinamisme. Els pelegrinatges generaven xarxes de contactes i intercanvis culturals. Les rutes comercials impulsaven innovacions en tècniques, llengües i gastronomia. Les ciutats medievals eren espais de diversitat. “No era un món aïllat, era un món interconnectat. La diferència és que les connexions eren més lentes i costoses, però no menys reals”, afegeix.

Tot i la difusió dels viatges, alhora les rutes estaven plenes de dificultats i perills: bandolers, assalts, pèrdues i violència formaven part del trajecte. Les dones estaven especialment exposades a agressions sexuals. També hi havia hostilitat per part de poblacions locals, sobretot a l’Orient Mitjà, on els cristians no eren ben rebuts. Segons Bale, els centres turístics no demanaven que el turisme disminuís, tot i aquestes conseqüències negatives. “No hi havia turismofòbia”, afirma, però alhora clamaven per la regulació i el control.

Assegut a Barcelona però ja immers en un viatge cap al Santiago medieval, Bale proposa una reflexió sobre què significa viatjar, ahir i avui. “Quan ens movem, aprenem. Ens enfrontem a la diferència i descobrim coses sobre nosaltres mateixos. Això era cert fa set segles i continua sent cert ara”. També admet que, en un món globalitzat, el lector pot reconèixer-se fàcilment en aquelles històries. "Avui pugem a un avió i al cap de poques hores som a l’altra punta del continent. Ells trigaven setmanes o mesos a fer un recorregut semblant. Però el desig de moure’s i descobrir és el mateix", diu.