Les cartes de comiat dels executats pels nazis que mai van ser lliurades a les famílies

Barcelona“Les persones condemnades a mort solien aprofitar les darreres hores per acomiadar-se dels éssers estimats”, assegura Floriane Azoulay, directora dels Arxius Arolsen. “El nostre mandat avui és trobar els destinataris de les cartes i els familiars per complir les darreres voluntats dels condemnats injustament a Stadelheim [la gran presó pública de Múnic, on els nazis van executar un miler de persones] i reparar aquest greuge històric. Això pot tenir una importància enorme per a les famílies”, afegeix.

Entre el 1933 i el 1945, la judicatura alemanya va ser una eina al servei del règim nazi. El nombre de delictes castigats amb pena de mort va passar de 3 a 46 durant aquest període. La “jurisprudència” dictada pels tribunals especials estava políticament motivada i pretenia mantenir el poder, eliminar opositors i intimidar la població. La majoria dels homes i dones executats a Stadelheim, de qui s’han conservat cartes de comiat, procedien d’Alemanya. També hi havia víctimes de Polònia, França, Txecoslovàquia i altres països europeus. Les edats anaven dels 20 als 81 anys. Les acusacions incloïen “menyspreu a la germanitat” i “expressió d’opinions contràries al nacionalsocialisme”. D’altres van ser perseguits per la fe o pel compromís polític. A alguns se'ls va guillotinar per un simple robatori.

El testimoni dels condemnats

Maria Ehrlich tenia 81 anys quan va ser executada, el 10 de febrer del 1944. La van condemnar per “subversió” i per haver criticat el fet que el 1939 Alemanya entrés en guerra. A la carta s'acomiada de la seva única filla: "D'aquí tres hores estaré morta. Agraeixo la vida que he viscut. Crec que la meva mort ajudarà la meva pàtria i la meva ciutat. He ajudat moltíssimes persones i d'això Déu n'és testimoni". A Nikolaus Segota el van guillotinar per robar en un hotel. A la carta li diu a la seva xicota, que esperava un fill seu, que no vessi gaires llàgrimes: "El meu camí està a punt d'arribar al seu final. Ja no podré tenir més somnis. La meva existència acabarà demà a les cinc de la tarda. Vine a buscar les meves coses, la meva roba. Tot és teu". L'únic crim del francès Victor Douillet va ser comerciar amb conills i pollastres al mercat negre. Douillet no va adreçar la seva última carta a cap familiar, sinó que va fer servir el seu comiat per fer una crida a la resistència: "Al teu país [es refereix a Alemanya], executen persones per haver robat. Tanmateix, l'exèrcit gaullista vencerà i ens venjarà. Pots fer arribar aquesta carta a Hitler i dir-li que ens hi cagarem a sobre. Llarga vida a la nostra pàtria, França".

Els Arxius de Múnic i els Arxius Arolsen han firmat un acord per intentar fer arribar les cartes que es conserven als arxius i que van ser retingudes per l’administració penitenciària o per les autoritats de l’època als familiars. "Aquestes cartes de comiat no només són documents històrics rellevants sobre la injustícia nazi, sinó també testimonis personals per als descendents de les persones executades. Els Arxius Estatals de Múnic han revisat i digitalitzat sistemàticament aquests expedients i han identificat les cartes de comiat per reflectir-ne la importància", asseguren en una nota de premsa els responsables dels Arxius Arolsen. En aquests arxius, es conserva una de les col·leccions més importants relacionades amb la repressió del nazisme: són 55 milions de documents i objectes, i informació de més de 17 milions de persones.