La Casa Blanca revisarà continguts dels museus Smithsonian per “alinear-los” amb la directiva de Trump sobre història nord-americana
L'administració Trump fixa un termini de 120 dies per revisar els continguts i el llenguatge de diverses exposicions
BarcelonaLa Casa Blanca ha anunciat una revisió exhaustiva de les exposicions i materials de vuit museus del complex Smithsonian amb l’objectiu de garantir que ofereixin “descripcions unificadores, històricament precises i constructives” abans de la celebració, el 2026, del 250è aniversari de la Declaració d’Independència dels Estats Units. La iniciativa parteix d’una directiva que el president Donald Trump va signar al març, Restoring truth and sanity to American history, en què acusava la institució d’haver adoptat una “ideologia divisiva i centrada en la raça” i de promoure visions crítiques amb els valors nord-americans i occidentals.
Segons la carta enviada aquest dimarts pel govern nord-americà a Lonnie G. Bunch III, secretari de l'Smithsonian, la revisió cobrirà tant el contingut públic –cartells, textos de paret, webs, materials educatius i contingut digital– com el procés de museïtzació, la planificació d’exposicions i l’ús de col·leccions. Els museus hauran de lliurar en un termini de 30 dies catàlegs i programes de totes les exposicions actuals, propostes per als pròxims tres anys i arxius digitals dels materials textuals, així com inventaris de col·leccions permanents i llistats de col·laboracions externes. També s'entrevistaran amb conservadors i directius, i en 120 dies s’hauran d’aplicar modificacions de contingut si l’administració les considera necessàries.
La primera fase afecta vuit museus de Washington: el Museu Nacional d’Història dels Estats Units, el Museu Nacional d’Història Natural, el Museu Nacional d’Història i Cultura Afroamericana, el Museu Nacional de l’Indi Americà, el Museu Nacional de l’Aire i l’Espai, el Museu Smithsonian d’Art dels EUA, la Galeria Nacional de Retrats i el Museu i Jardí d’Escultures Hirshhorn. La segona fase inclourà altres centres dels 21 que conformen el complex, que també gestiona el Zoològic Nacional.
Els Smithsonian són la institució cultural i de recerca més gran del món, creada el 1846 gràcies al llegat del científic britànic James Smithson, i reuneixen museus, centres d’investigació i el Zoo Nacional. Aquesta institució, que rep més del 60% del seu pressupost –superior als 1.000 milions de dòlars– de fons federals, ha respost en un comunicat que revisarà la carta i treballarà “constructivament” amb la Casa Blanca, el Congrés i la seva junta de regents. Ha reiterat el seu compromís amb “l’excel·lència acadèmica, la recerca rigorosa i la presentació acurada i objectiva de la història”.
La mesura ha despertat inquietud entre historiadors i defensors de la independència institucional. Annette Gordon-Reed, professora de Harvard i presidenta de l’Organització d’Historiadors Americans, ha explicat al New York Times que el contingut de les exposicions “no hauria de reflectir simplement les preferències d’una administració” i ha defensat la feina dels professionals de l'Smithsonian per mostrar “el panorama més acurat possible” de la història dels Estats Units. El també historiador Samuel J. Redman, de la Universitat de Massachusetts Amherst, ha qualificat, en el mateix mitjà, l’operació d'“un atac complet a l’autonomia” de la institució.
El president Trump, en paral·lel i vinculat a la commemoració del 250è aniversari, ha impulsat també la creació d’un grup de treball per a l’efemèride i la recuperació del projecte del National Garden of American Heroes. L’administració ja ha tancat l’oficina de diversitat de l'Smithsonian després de prohibir programes de diversitat, equitat i inclusió a entitats amb finançament federal i, en aquesta mateixa línia, ha ordenat la revisió de senyalística i materials del Servei de Parcs Nacionals.