Feminisme
Història14/10/2022

El club feminista oblidat que va liderar Aurora Bertrana

M. Àngels Cabré rescata la història del Barcelona Lyceum Club, la primera associació cultural de dones de Catalunya

BarcelonaLes veus de l'escriptora Aurora Bertrana, la periodista María Luz Morales i la dramaturga Carme Monturiol ressonaven 90 anys enrere per les parets del majestuós edifici del número 39 de la Via Laietana de Barcelona. Ara el local s'ha convertit en una oficina bancària, i només una placa recorda que, temps enrere, va ser la seu del Barcelona Lyceum Club, la primera associació cultural de dones de Catalunya. La Segona República acabava de sortir del forn quan dotze dones van decidir muntar un espai "de cultura i sororitat" i anunciar-ho amb un manifest que es va publicar a la premsa.

Van obrir una petita oficina prop del Mercat de Santa Caterina –més endavant es traslladarien a la Via Laietana i, finalment, a la seu definitiva al carrer Fontanella, 18– i van batejar l'espai amb el nom de Barcelona Lyceum Club inspirant-se en el Lyceum Club de Londres que va néixer el 1904 i el Lyceum Club de Madrid, inaugurat el 1926. El rastre d'aquella associació a les hemeroteques i als arxius és feble, pràcticament invisible. L'escriptora M. Àngels Cabré l'ha resseguit amb una extensa investigació. El seu estudi serveix de base per a l'espectacle Barcelona Lyceum Club de la companyia Les Fugitives, que es pot veure al Teatre Tantarantana fins al 6 de novembre.

Cargando
No hay anuncios

Va ser la mateixa Cabré que va demanar a l'Ajuntament de Barcelona que s'instal·lés una placa commemorativa a la paret de l'edifici de Via Laietana per recordar el club. "Les membres de l'associació eren dinamitzadores culturals i van acollir els noms més importants de l'època. Però el patriarcat té aquest costum d’esborrar les dones que fan coses interessants. Va venir el franquisme i van desaparèixer", explica Cabré. El club va néixer el 1931 liderat per Aurora Bertrana –autora de llibres com Paradisos oceànics (1930) i Entre dos silencis (1958)–, que va ser-ne la primera presidenta. L'espai va sorgir com un lloc de trobada per a dones amb inquietuds culturals i feministes. "Creien molt en l’educació i en la idea que la cultura és transformadora i emancipa les dones. Volien contagiar aquesta llibertat", assenyala Cabré.

Cargando
No hay anuncios

Dones republicanes i liberals

Bertrana volia impulsar un espai adreçat a les dones obreres, però no se'n va sortir. El Barcelona Lyceum Club va reunir sobretot dones amb interessos culturals que podien permetre's ser-hi, com ara la poeta Anna Maria Martínez Sagi, la pedagoga Enriqueta Sèculi, la pintora Carme Cortés i l'advocada Leonor Serrano. "Algunes eren catòliques, altres totalment laiques, però totes eren partidàries de la República. Eren dones emancipades, que tenien carreres professionals o marits de professió liberal i podien fer vida lliure. No tenien res a veure amb les dones conservadores", subratlla Cabré.

Cargando
No hay anuncios

Els anys 20 del segle passat van ser una època d'eclosió del periodisme fet i signat per a dones, i això va resultar fonamental per a la posada en marxa del Barcelona Lyceum Club. "Les dones havien passat a ser molt lectores i els empresaris de la premsa van començar a fer productes per a elles. Amb tot aquest periodisme van començar a sortir noms de dones que es van fer conegudes i que es van entrevistar entre elles, donant-se visibilitat", subratlla Cabré. Una d'aquestes era María Luz Morales, que va ser la primera dona de la història a dirigir un gran diari a Espanya. Morales va ser directora de La Vanguardia entre el 1936 i el 1937 i una de les periodistes culturals de referència dels anys 30. A més, va exercir com a vicepresidenta del Barcelona Lyceum Club durant els seus inicis, sota la presidència de Bertrana.

Cargando
No hay anuncios

El Lyceum Club va tenir un predecessor, el Club Femení i d’Esports de Barcelona, que popularment s'anomenava "el Femení". D'allà en va sorgir la llavor per crear una associació centrada exclusivament en la cultura, si bé les seves activitats eren molt diverses. "Al Lyceum Club s'organitzaven exposicions, xerrades, concerts, lectures amb te, fins i tot hi havia un grup de teatre amateur", explica Cabré. També van impulsar recitals poètics amb veus com Clementina Arderiu i conferències "amb els ponents més importants de l'època", i durant la Guerra Civil van cosir motxilles per enviar al front. A banda de Bertrana, entre les presidentes del Lyceum Club també hi va haver la dramaturga Carme Monturiol, la pianista Maria Carratalà i l'activista, folklorista i pedagoga Maria Baldó.

La complicitat dels homes

Davant d'aquesta efervescència cultural, què hi deien, els homes de l'època? Segons Cabré, "eren bastant còmplices del club". Alguns periodistes, fins i tot, dedicaven articles a l'associació "parlant-ne amb respecte", si bé la revista El Be Negre "en va fer broma, però feien broma de tot". De fet, el Lyceum Club va convidar molts dels homes rellevants d'aquell temps a impartir-hi conferències. Un d'ells va ser l'escriptor Carles Soldevila, autor de novel·les com Fanny (1929), que va assistir-hi amb l'encàrrec de parlar del sufragi femení. "En aquell moment de la República, els homes intel·ligents eren molt més moderns que ara. Elles parlaven del feminisme de manera poc agressiva i ells no se sentien amenaçats –explica Cabré–. Era un feminisme que no oblidava que la dona és mare i que cuida la família. No era un feminisme radical".

Cargando
No hay anuncios

El Lyceum Club va funcionar fins al 1939 i la seva fi va anar lligada a la Guerra Civil. Amb l'ocupació de Barcelona per part de les forces franquistes, moltes de les seves membres es van exiliar. "Cadascuna estava amagada en un lloc i el contacte entre elles es va anar diluint. No van tornar a tenir vida pública i algunes van ser represaliades, com María Luz Morales, que va estar 10 anys sense el carnet de premsa i sense poder exercir", assenyala Cabré. Amb la guerra l'arxiu de l'associació es va perdre i va desaparèixer també molta informació sobre les seves activitats i les dones que van formar-ne part. "Sabem que va tenir 12 fundadores, perquè són les 12 signants del manifest, però després es desconeix quanta gent va participar-hi", diu Cabré, que reivindica la recuperació d'aquelles dones que van ser "tota una generació literària i cultural".