Descobreixen un temple romà al jaciment dels Sants Metges del Gironès

BarcelonaEls arqueòlegs de la Universitat de Girona (UdG) han localitzat la plataforma d’un antic temple romà al jaciment dels Sants Metges de Sant Julià de Ramis, al Gironès. Segons els investigadors, l’estructura es va construir entre els anys 130 i 120 aC damunt les restes d’un poblat ibèric, fet que permet datar amb precisió aquesta monumental construcció de l'era republicana romana. Amb aquesta descoberta, els arqueòlegs donen per conclosa una campanya d’excavacions iniciada el 2011 que ha tret a la llum un ampli ventall de restes arqueològiques que abracen des del món ibèric fins a l’època medieval.

Segons declaracions a l'ACN de Jordi Vivo, codirector de l’excavació, la plataforma estava formada per dos murs paral·lels de pedra i sostenia “un temple itàlic de grans dimensions”. Tot i que no se n’han conservat elements en el seu lloc original, s’han trobat fragments de columnes, capitells i blocs decorats de sorrenca, una pedra portada expressament des de l’entorn de Girona. Aquesta circumstància confirma, segons Vivo, la monumentalitat de l’edifici religiós. La codirectora de l'excavació, Neus Coromina, creu que la bona qualitat del material constructiu va motivar que “les ocupacions posteriors el desmuntessin per reaprofitar-lo”, primer els mateixos romans, que el van utilitzar per aixecar una fortalesa, i més tard els visigots, que van bastir un petit vilatge amb una desena de cases.

La datació ha estat possible gràcies a les restes del poblat ibèric soterrades sota la plataforma, que han emergit durant els treballs dels últims anys. S’hi han identificat àmfores itàliques i púniques, ceràmica ibèrica comuna i de taula, produccions locals com la ceràmica grisa emporitana i, fins i tot, fragments més antics de ceràmica grega àtica i de tallers de Roses. Segons Vivo, aquest conjunt confirma que el temple es va construir “en un moment molt concret, entre el 130 i el 120 aC”.

El jaciment dels Sants Metges és un exemple d’ocupació continuada del territori. Des del segle VI aC, la muntanya va acollir un poblat ibèric que va créixer notablement al segle IV aC. Amb la irrupció dels romans, la construcció de la plataforma va arrasar bona part de les cases. Segles més tard, al segle IV dC, el material del temple es va reaprofitar per edificar un castellum –un petit fortí militar– baix imperial, i en època visigòtica encara s’hi van aixecar nous habitatges. Ja al segle VIII, amb l’arribada dels àrabs a la Península, el lloc es va abandonar breument i va ser reutilitzat com a necròpolis. Durant segles va funcionar com a cementiri parroquial, fins ben entrat el segle XX, quan va ser traslladat uns metres més avall de la mateixa muntanya.

Un dels factors que expliquen aquesta ocupació constant és l’emplaçament estratègic. La falda de la muntanya és travessada pel riu Ter, aleshores navegable, i pel corredor natural per on passava la Via Augusta. Aquesta combinació feia del lloc un punt de control privilegiat del territori. “Des de la muntanya de Sant Julià no només es podia vigilar l’àrea de Girona, sinó també la plana de l’Empordà”, ha explicat a l’ACN Coromina, que també ha destacat la importància de la localització per entendre la continuïtat històrica de l’assentament.

La descoberta de la plataforma romana culmina així més de tres dècades de recerques, iniciades després que la descoberta de grans blocs de pedra al cementiri municipal fes sospitar que sota terra s’amagaven estructures antigues. Amb el temps, les excavacions han confirmat no només aquella intuïció, sinó també la transcendència del jaciment com a espai clau per a l’estudi de la transició entre el món ibèric i el món romà a les comarques gironines.