Un infant decapitat: noves proves de canibalisme a Atapuerca
Els investigadors defensen que hi havia pràctiques sistemàtiques d'aprofitament de carn entre els 'Homo antecessor'
BarcelonaL'Homo antecessor o home d'Atapuerca és un homínid fòssil descobert a la Gran Dolina d'Atapuerca el 1997, i que desperta certa controvèrsia entre la comunitat científica. Per als seus descobridors, l'home d'Atapuerca hauria evolucionat a l'Àfrica i és considerat l'avantpassat comú de l'humà actual (originat a l'Àfrica) i l'home neandertal (originat a Europa). Tenen una antiguitat de més d’un milió d’anys i, de moment, se sap que eren alts, forts i amb una cara de trets moderns, encara que el seu cervell fos més petit que el de l’home actual, i que practicaven el canibalisme.
En una excavació a la Gran Dolina, a la serra d'Atapuerca, s'ha descobert una vèrtebra cervical humana, d'un infant que va viure fa 850.000 anys, amb unes marques clares de tall compatibles amb una decapitació intencionada. Segons l'equip investigador de l'IPHES-CERCA, responsable dels treballs d'excavació, es tracta d'una evidència directa de canibalisme, associada a pràctiques sistemàtiques d'aprofitament de la carn per part de l'Homo antecessor. "La vèrtebra mostra incisions clares en punts anatòmics clau per desarticular el cap. És una evidència directa que aquell nen va ser processat com qualsevol altra presa", assegura Palmira Saladié, investigadora de l'IPHES-CERCA i coordinadora dels treballs a la Gran Dolina juntament amb Andreu Ollé.
La vèrtebra forma part d'un conjunt de deu restes humanes localitzades aquest juliol. Totes elles s'atribueixen a l'espècie Homo antecessor. Fa gairebé tres dècades, molt a prop, al mateix nivell arqueològic, es va localitzar el primer cas conegut de canibalisme humà. "El que documentem és la continuïtat d'aquell comportament: el tractament dels morts no era excepcional, sinó reiterat", assegura Saladié. Els investigadors continuaran excavant, perquè encara queden nombroses capes on probablement apareixeran més restes humanes. "Cada any apareixen noves dades que ens obliguen a replantejar com vivien, com morien i com eren tractats els morts fa gairebé un milió d'anys", conclou Saladié.