L'art rupestre més antic es va pintar a Indonèsia fa 67.000 anys

BarcelonaLa història més antiga explicada en imatges coneguda fins ara es va dibuixar en una cova de l'illa de Cèlebes (Sulawesi, en l'idioma local), a Indonèsia, i data de fa almenys 67.800 anys. Es tracta de la plantilla d'una mà, envoltada d'altres figures pintades posteriorment, i és 15.000 anys més antiga que l'anterior troballa arqueològica trobada a la mateixa cova d'Indonèsia. Tal com informa l'agència Efe, la revista Nature recull aquest dimecres la descripció d'aquestes pintures rupestres que refermen la teoria que els primers éssers humans van emigrar a Sahul (un macrocontinent que al Plistocè abastava el que avui és Austràlia continental, Tasmània, Nova Guinea i diverses illes adjacents) a través d'una ruta.

La troballa ha estat realitzada per un equip internacional d'investigadors que fa anys que estudia la zona, on hi ha científics de les universitats australianes de Griffith i Southern Cross, i de l'agència nacional d'investigació i innovació d'Indonèsia (BRIN). Per comprendre millor aquesta zona de l'illa de Cèlebes, l'equip dirigit per l'arqueòleg Maxime Aubert ha estudiat les coves a tot el sud-est de l'illa, i ha registrat 44 jaciments, inclosos 14 llocs desconeguts fins ara. L'aplicació de les últimes tècniques de datació per sèrie d'urani, mitjançant làser d'alta resolució aplicat als dipòsits de carbonat càlcic que s'havien format a sobre i a sota de les pintures, ha conclòs una datació de fins a 67.800 anys d'antiguitat. Això indica que la cova de Cèlebes es va utilitzar per crear art durant un període excepcionalment llarg, amb pintures produïdes repetidament durant almenys 35.000 anys. Les últimes són de fa 20.000 anys i evidencien una llarga tradició d'explicar històries a través d'imatges al plistocè tardà.

Una mà amb forma de grapa

Entre els motius que apareixen pintats hi ha set plantilles de mans i una figura humana pigmentada en marró que pot representar la prova més antiga de l'expressió cultural a la regió. La plantilla de la mà és una variant única al món d'aquest motiu: "Una vegada creada, es va modificar per estrènyer deliberadament els contorns dels dits i fer la impressió general d'una mà amb forma d'urpa", assenyala un dels autors, Adam Brumm, investigador de l'evolució humana a la Universitat de Griffith. "Aquest tipus de mà pot simbolitzar la idea que els éssers humans i els animals estaven estretament connectats, cosa que ja sembla veure's a l'art pictòric més antic de Cèlebes, amb almenys un exemple d'una escena que representa figures que interpretem com a éssers meitat humans, meitat animals", explica Brumm en un comunicat del centre.

L'investigador Adhi Agus Oktaviana, especialista en art rupestre del BRIN d'Indonèsia, considera que "és molt probable que les persones que van fer aquestes pintures formessin part d'una població més àmplia que més tard s'estendria per la regió i acabaria arribant a l'actual Austràlia".

El moment en què els humans van ocupar aquesta massa continental del plistocè coneguda com a Sahul ha estat fruit d'un intens debat arqueològic, amb dos corrents majoritaris que defensaven que els primers pobladors van arribar fa 50.000 i 65.000 anys, respectivament. Els investigadors proposaven dues rutes migratòries principals cap a Sahul: la septentrional, cap a la part de l'actual Nova Guinea a través de l'illa indonèsia de Cèlebes, i una altra de més meridional que portava els navegants al continent australià a través del que avui és Timor o les illes adjacents.

La datació de les pintures rupestres publicada aquest dimecres "reforça la idea que els avantpassats dels primers australians van arribar a Sahul fa almenys 65.000 anys a través de la ruta nord", diu Oktaviana. Els nous descobriments a l'illa de Cèlebes continuen reforçant la idea que l'art cavernari es va desenvolupar i va evolucionar de forma paral·lela en diversos llocs del món. A Europa els animals més antics trobats fins ara es van dibuixar a la cova francesa de Chauvet fa més de 30.000 anys.