Troben a l'Àsia les mòmies més antigues del món, el doble que les egípcies

BarcelonaLes primeres evidències de momificació es remunten a fa més de 10.000 anys i s'han localitzat en les societats caçadores-recol·lectores preneolítques del sud-est asiàtic, segons una nova investigació de la Universitat Nacional d'Austràlia. En l'època, la cultura funerària manava que els cossos es col·loquessin en posicions hiperflexionades i, abans de l'enterrament, fossin sotmesos a un llarg procés d'assecat amb fum sobre foc "a intensitats relativament baixes". Els arqueòlegs asseguren que "representen els casos més antics coneguts d'aquest tipus de momificació artificial al món".

L'estudi ha analitzat mostres de 95 jaciments de l'època del sud de la Xina, Indonèsia i Vietnam. Les pràctiques funeràries del final del Plistocè i de part de l'Holocè (fa entre 12.000 i 4.000 anys) es caracteritzaven per aquestes postures encongides o fins i tot per haver-hi indicis de desmembrament post mortem i, sovint, mostren restes de cremades, segons l'article que publica PNAS (la revista de l'Acadèmia Nacional de les Ciències dels Estats Units).

Aquesta cultura funerària contrasta amb els enterraments neolítics posteriors, en què els cadàvers es col·locaven boca amunt i amb els braços estesos al costat del cos. En canvi, coincideix amb pràctiques funeràries contemporànies registrades etnogràficament en societats indígenes d'Austràlia i Nova Guinea; són pràctiques, doncs, que han persistit en una regió molt àmplia i durant més de 10.000 anys. El mètode "no s'ha de considerar menys avançat" que altres, afirma una de les autores de l'article, Hsiao-chun Hung. Les mòmies trobades serien més antigues que les xilenes (que estan datades al voltant de fa 7.000 anys, una tradició que es va abandonar fa 3.700 anys) i el doble d'antigues que les mòmies egípcies, de les quals els primers intents d'embalsamament es remunten a fa uns 4.500 anys, tot i que a la vall del Nil hi ha enterraments dessecats predinàstics més antics.

Les restes analitzades, en el cas asiàtic, són només òssies. La diferència clau amb altres tècniques de momificació radica en el fet que no se segellaven els cossos en contenidors sinó que, amb el pas del temps, "les mòmies fumades es col·locaven respectuosament en coves, sota de roques o s'enterraven a terra, de manera que la seva conservació durava pocs centenars d'anys i només han perdurat els ossos", segons l'estudi. Tenint en compte que es tracta de regions humides i amb pluges monsòniques, "la dessecació natural no és possible".

"Presentem proves que suggereixen que, al seu lloc, els cadàvers es fumaven per conservar i momificar la pell", afirmen els investigadors. Calien uns tres mesos de cura contínua per part de la família o la comunitat per fumar un cadàver, "un compromís que només es pot mantenir gràcies a un amor profund i una devoció espiritual". Segons Hung, es tracta d'"una interacció única entre tècnica, tradició, cultura i creences".