Relleu controvertit a la centenària 'Revista de Catalunya'

BarcelonaEl 2024 es va començar a celebrar el centenari del naixement de la Revista de Catalunya, la publicació escrita íntegrament en català que va fundar Antoni Rovira i Virgili l'any 1924, en plena dictadura de Primo de Rivera. La seva història sempre ha estat accidentada. Va sobreviure, amb molts entrebancs, a la Guerra Civil i a la dictadura, i ara afronta un nou capítol força convuls. Al gener es va anunciar que iniciava una renovació de tots els òrgans de govern de la publicació (patronat, consell assessor, direcció i consell de redacció), i nomenava un nou director: Frederic J. Porta (Barcelona, 1996), especialista en història contemporània de Catalunya i de l’independentisme català, que també està al capdavant de la revista Esperit. De fet, alguns dels membres d'Esperit, com Oriol de Marcos o Guillem València, formen part del nou patronat. Serà la primera vegada des de l'època de Max Cahner, destaca Porta, que el director és, a la vegada, membre del patronat. "La revista era un calaix de sastre, ara hi ha hagut un relleu generacional i la publicació se centrarà en política i història. Volem contribuir a renovar la cultura política d’aquest país", afirma Porta.

El relleu ha estat controvertit. L’equip de redacció va dimitir en bloc, després que el patronat decidís cessar l'antiga directora, Lluïsa Julià, que lamenta com s’ha fet tot plegat. "Diferents circumstàncies, discrepància de criteri i altres factors han dut el patronat anterior a decidir unitàriament el relleu de la direcció", assegura Julià. "Em van venir a buscar el 2022 i em van dir que la revista estava en un moment molt complicat. Em van demanar modernitzar la revista i vaig fer-ho buscant bons professionals. Vaig poder fer alguns canvis, però no tots els que havia de fer per manca de diners. Si m’han fet fora és per un tema ideològic. L’antic patronat s’ha fet l’harakiri i ens l'ha fet a nosaltres", afegeix Julià. Malgrat tot, assegura que es mantindrà la celebració de l’acte públic de presentació del número 328 a la Biblioteca Jaume Fuster, el 27 de febrer, i els actes programats de la celebració del centenari.

Manca de dones

Una de les crítiques als nous òrgans de govern és la manca de dones. En un tuit, Neus Torbisco Casals, membre del comitè científic de la Revista de Catalunya, lamentava aquest fet. "És molt poc transformador i menys alineat amb els canvis que han fet la majoria de revistes científiques importants a països avançats que entre els membres del nou (renovat) patronat només hi hagi una dona, i en el comitè assessor cap". Torbisco ha renunciat a participar en el comitè científic, mentre aquesta situació no canviï. Porta assegura que si no hi ha més dones és perquè "no n’ha trobat que tinguessin el perfil que buscava".

Després dels alts i baixos que va patir la revista durant la dictadura, el 1985 Max Cahner va promoure la represa de la Revista de Catalunya, amb el suport de la Generalitat de Catalunya. Un any després, es va constituir com a fundació privada. Entre els directors que ha tingut des d'aleshores hi ha l'expresident català Quim Torra, l'escriptor i historiador Josep Maria Roig i el periodista i escriptor Agustí Pons i Mir.