Ignasi Cambra debuta al Palau de la Música

BarcelonaEl pianista Ignasi Cambra (Barcelona, 1989), que va néixer amb ceguesa, està passant uns dies a la capital catalana. És un parèntesi abans de tornar a Nova York, on porta dos anys fent un màster de piano a la Juilliard School que acabarà al maig. “Encara estic decidint si després tornaré aquí o em quedaré als Estats Units, o si aniré algun lloc d’Europa. No ho sé”, explica Cambra, mentre als seus peus dorm profundament el seu gos pigall. L’estada a Barcelona coincideix amb el concert que oferirà aquesta nit al Palau de la Música, dins de la programació del Festival de Mil·lenni.

La relació de Cambra amb el piano va començar quan tenia sis anys, i des d’aleshores ha anat desenvolupant una carrera artística que va tenir un moment especialment significatiu quan el director rus Valeri Guerguiev el va convidar a tocar al Teatre Mariïnski de Sant Petersburg el 2013. Un any després, Guerguiev també va comptar amb Cambra per actuar a L’Auditori de Barcelona, dins de la temporada d’Ibercamera. “Era el primer cop que tocava en una de les sales grans de Barcelona, i per a mi era important perquè poques vegades tens l’oportunitat de venir a la teva ciutat del no-res i tenir L’Auditori ple. I et fa més il·lusió que surti bé, però quan comences a tocar te n’oblides, i no estàs tan pendent de si ets en una ciutat o en una altra”, recorda.

Ara torna a una altra sala gran, el Palau de la Música, contractat per un festival en la programació del qual fins ara la música clàssica no tenia una presència significativa. “Em sembla fantàstic que el Festival del Mil·lenni faci una aposta d’aquest tipus”, diu Cambra, que ha preparat un programa que intenta “combinar” el que considera que és “música que val la pena tocar i música que pugui ser agradable per a la gent”. El concert començarà amb dues sonates de Beethoven: La tempesta i Clar de lluna. “Sempre m’ha semblat que La tempesta és una obra que està bé per començar un recital. I Clar de lluna és una obra que es toca molt, però que moltes vegades es toca molt malament. És una obra fantàstica, i si és tan coneguda deu ser per alguna raó”, explica.

La segona part del concert s’obrirà amb Klavierstücke Op. 118, de Brahms, una de les composicions preferides de Cambra. “És una obra que m’agrada molt. Les sis peces de l’Opus 118 funcionen molt bé i d’alguna manera descriuen el sentiment de solitud del final de la vida de Brahms, que pel que sabem era una persona molt solitària. I aquesta música tan introspectiva ho representa bastant bé”, assegura el pianista, que tot seguit interpretarà una altra de les seves preferides, la Polonesa fantasia de Chopin, abans de culminar el concert amb Tres danses argentines de Ginastera, un “final refrescant”.

Envoltat de música de ben petit

L’interès de Cambra per la música clàssica va començar de ben petit. “La meva mare escoltava molta música clàssica, i hi ha gravacions en particular que m’agradaven molt”, recorda. En canvi, no li interessava tant el que escoltaven els seus germans. “Sempre posaven música d’aquesta pop-rock. Al meu germà li agradava molt Oasis, que és dels pocs grups de música d’aquesta que puc suportar”, diu.

Tot i que el programa del concert d’avui reflecteix la seva predilecció per la música romàntica, Cambra també aprecia el repertori del segle XX. “No n’he fet tant com m’agradaria fer, però m’interessa. Hi ha coses que m’agraden més que d’altres, i a vegades hi ha obres a les quals no trobes cap sentit musical perquè s’han fet seguint mètodes més teòrics que altra cosa, i això costa una mica. Però hi ha molta música del segle XX i del XXI que està molt bé i que s’ha de fomentar i protegir”, diu.