Els il·lusionistes del rock guanyen la batalla de la nostàlgia

BarcelonaTancar els ulls, escoltar la música i pensar que qui hi ha davant són els Beatles, malgrat que no es diguin Paul, John, George i Ringo i sí Israel, Abel, Nathan i Jon. No són el quartet fabulós de Liverpool, però toquen tan bé com ells, fan les cançons exactament iguals i, si els posessin cara a cara, original i imitador, costaria saber quin és el real.

Grups com The Fab Four, Abbey Road, Bootleg Beatles i The Flaming Shakers es guanyen la vida saciant la set nostàlgica i fent un homenatge a records i imaginari popular. Aquest és el modus vivendi dels grups de tribut, un fenomen sense presència mediàtica que omple sales de concerts arreu del país. L’atac dels clons del rock, un món on Syd Barrett, Bob Marley o Sid Vicius encara toquen en directe, tot i els anys que fa que són morts. Raquel Bassas dirigeix Beba33, agència que s’encarrega del management d’una seixantena de grups de tribut. A banda d’un extens catàleg de grups, mai els falta matèria primera on escollir, ja que sempre els arriben noves propostes: “Alguns són tributs a grups tan actuals que sobta”, explica Bassas.

Fans primigenis

Beba33, en funcionament des de fa una quinzena d’anys, s’ha trobat treballant en el sector pràcticament per casualitat. Van començar representant els Abbey Road, banda de tribut als Beatles -ara una de les més veteranes i que llavors començava- i a poc a poc es van anar fent grans. “Eren amics nostres i els vam voler ajudar. Llavors altres grups semblants ens van demanar que els portéssim, i així fins avui”, recorda Bassas. Actualment els grups d’aquesta mena estan en un bon moment. Després d’un relatiu boom, fa una dècada el fenomen va estabilitzar-se, i ara la majoria de grups fixa el seu mínim en cinquanta concerts l’any. “Hem arribat a un moment en què els tributs són una fórmula sòlida, tot i que sempre hi haurà alguns artistes més vendibles que altres, per la qualitat de l’artista però també pel perfil dels seus fans”, explica Stella Ella, solista de Who’s That Girl, banda de tribut a Madonna.

Un dels grups que més bé estan aprofitant el vent a favor són els Flaming Shakers, banda imitadora dels Beatles amb força recorregut a Europa. L’Israel i l’Abel (Lennon i Harrison) ressalten el bon moment del grup i asseguren que “cada vegada hi ha més demanda”. Per confirmar-ho, donen una dada espectacular: “Aquest any portem més de 100 concerts i tenim l’agenda plena fins al desembre”, expliquen. La relació entre aquests quatre nois i la banda de Liverpool comença a la seva infantesa. “Una de les primeres influències la vam rebre a casa. Els nostres pares escoltaven moltes bandes dels 60 i, de totes, la que ens van cridar més l’atenció van ser els Beatles”, recorden. Aquesta és una característica comuna en bona part de bandes del gènere: l’arrel de la seva obsessió pels artistes fetitxe comença de ben petits. En el cas de la Stella Ella, la seva entrada en l’univers Madonna és als 8 anys: “Amb aquella edat ja sentia devoció per ella, la seva música, el look i el ball. Influenciada pel meu germà, que era molt melòman, vaig començar a conèixer-la”.

El secret de l’èxit

Però què ha de tenir un grup de tribut per tenir èxit? Per a Raquel Bassas, hi ha dos punts innegociables: tocar realment bé i aconseguir certa semblança amb l’artista homenatjat. Segons la directora de Beba33, l’objectiu és “aconseguir que la gent que va als concerts tanqui els ulls i cregui que qui té al davant és el grup original”. Al món dels tributs hi ha un debat permanent sobre la importància de recrear, o no, vestuari i clixés dels originals més enllà de la música. Stella Ella creu que per a alguns artistes és “essencial assemblar-s’hi” si volen ser mínimament creïbles: “La música és el més important, però per acostar-te al màxim a la persona real has de fixar-te en el look, els gags que fa l’artista, la posada en escena o com balla”.

En el cas dels Flaming Shakers, a més, van haver-se de repartir quin membre dels Beatles serien cada un del grup. Per fer-ho van buscar les coincidències: el més temperamental seria John Lennon, l’altre guitarrista tenia un humor més semblant al de George Harrison i, per acabar-ho d’arrodonir, el baixista té una certa retirada a Paul McCartney. Els Flaming Shakers són els que tenen una competència més gran, perquè els de Mersey són el grup més imitat del planeta. La seva resposta ha sigut diferenciar-se de la resta de grups tribut: “El nostre punt fort és l’energia que transmetem a l’escenari”, expliquen. A més, han cercat una fidelitat total i absoluta amb l’obra original, “cada nota, acord i melodia són exactament igual les seves”.

El públic de les bandes de tribut

El consumidor d’aquest tipus de producte és, segons la directora de Beba33, gent que busca una alternativa als grups de moda actuals. “Són persones que busquen clàssics que ja no podran veure mai més, com Creedence Clearwater Revival o els Supertramp, o que només vénen de tant en tant, com Bruce Springsteen o Iron Maiden”, explica Bassas, que també parla d’una generació nostàlgica que va créixer amb aquestes bandes. “Per un dia que poden sortir de marxa, prefereixen escoltar el que els agradava de joves -explica abans de rematar-: La música de tribut guanya en el moment que saps que t’agradarà”. Qui puja a l’escenari també agraeix el públic que no és especialment seguidor de l’artista original. “Apreciem molt el públic que no és fan de Madonna, perquè acaben impregnant-se de la seva essència als nostres concerts”, diu Stella. Els Flaming Shakers, en canvi, apel·len a la universalitat dels fab four: “És un espectacle per a tots els públics”.

Contràriament al que pugui semblar, el circuit dels grups de tributs és eminentment d’hivern i en sales de concert, coincidint amb grups convencionals. Altres esdeveniments per on es mouen aquest tipus de bandes són festes privades, presentacions de producte, nits temàtiques (sobretot en el cas dels grups més militants, com els Beatles o els Rolling Stones), bodes o aniversaris. També se celebren festivals temàtics, majoritàriament amb un format reduït, tot i que el passat mes de juny havia de tenir lloc el primer gran esdeveniment de bandes de tribut a l’Estat -el Parrock Festival- amb deu de les bandes més rellevants del món i un aforament per a 10.000 persones. Finalment va suspendre’s per les poques entrades venudes anticipadament. Els Flaming Shakers van encara més lluny ampliant el radi d’acció, ja que han preparat un espectacle per a nens, anomenat Beatles for Children, per a escoles d’arreu del país.

Homenatge a Freddie Mercury a Barcelona

Momo és una banda de tribut a Queen que actuarà el 5 de setembre a la Sala Apolo de Barcelona, dins la programació del Freddie For A Day, la jornada benèfica internacional en memòria del cantant de la banda britànica, mort l’any 1991. Tots els beneficis del concert aniran destinats a la lluita contra la sida, malaltia que va patir l’artista. La jornada compta amb el beneplàcit de Brian May, membre original de la banda, que ha donat una guitarra signada per ell mateix per sortejar-la durant el concert. Momo és un dels grups de tribut a Queen més coneguts de tot el món, fins al punt que el mateix May ha reconegut que segurament serien un dels favorits de Mercury si aquest visqués.