Cultura 18/04/2018

Les il·lusions trencades de l'arquitectura moderna

Domènec repassa amb una gran exposició al Macba i al pavelló Mies van der Rohe les vicissituds històriques i polítiques d'edificis com la Casa Bloc o l'Estadi Olímpic

Antoni Ribas
4 min
Domènec dins la seva recreació d'una de les habitacions del sanatori de Paimio, d'Alvar Aalto

BarcelonaLes vicissituds històriques i polítiques moltes vegades han sigut un bany de realitat molt cru per a les promeses de millora social de l'arquitectura moderna: a la Casa Bloc de Barcelona no hi van arribar a viure obrers. Després de la Guerra Civil s'hi van instal·lar militars i les autoritats franquistes van estrafer l'edifici obert que havien concebut Sert, Subirana i Clavé. A Finlàndia, Alvar Aalto va fer tot el possible perquè els malalts de tuberculosi que arribaven al sanatori que havia projectat a Paimio tinguessin el màxim de confort, llum natural i aire fresc. Però no hi havia res a fer: a la primeria dels anys 30 encara no s'havia trobat la cura de la tuberculosi. "Els edificis no només es poden valorar pels seus valors formals: estan carregats de memòria i conflicte", diu Domènec, que analitza aquests edificis en dues obres que es poden veure a la gran exposició que el Macba li dedica a partir d'aquest dijous. La mostra inclou una vintena d'obres de tota la seva trajectòria, quatre de les quals són de nova producció. Un dels treballs més punyents és la intervenció que ha fet al pavelló Mies van der Rohe, que estarà en cartell fins al 6 de maig. A 'L'estadi, el pavelló i el palau' Domènec ha estès roba en diferents punts de l'edifici per fer aflorar "els fantasmes dels desposseïts de la muntanya de Montjuïc". Per a l'artista, el pavelló Mies van der Rohe forma part de la maquinària publicitària que va ser l'Exposició Universal del 1929. A la cara oculta d'aquests fastos, recorda que el pavelló de les Missions va rebre immigrants represaliats per les autoritats franquistes –va funcionar com els actuals centres d'internament– i que va haver-hi barraques sota les graderies de l'Estadi Olímpic. Precisament estaven separades les unes de les altres per roba i mantes esteses. En resum, com diu Teresa Grandas, conservadora del Macba i comissària de la mostra, els treballs de Domènec reflexionen sobre "la distància que hi ha entre la utopia i la realitat social". Pel que fa a l'ús recurrent de referents arquitectònics, Grandas creu que es deu al fet que l'arquitectura és "l'únic art que afecta la vida de les persones i en què es produeix la dislocació dels discursos ideològics i la posada en pràctica".

Interpretar el passat per imaginar futurs alternatius

La mostra porta per títol 'Ni aquí ni enlloc' i tancarà l'11 de setembre. És una de les tres que el museu dedica enguany a artistes catalans. Fa poques setmanes va obrir la de Francesc Torres, i la de Jaume Plensa arribarà al novembre. "L'obra de Domènec es basa en la recerca i l'assaig crític i es materialitza en intervencions a l'espai públic, escultures, fotografies, vídeos i cronogrames. Els seus treballs no estan tancats", explica Grandas. "El seu projecte no és historicista –subratlla–, també té una visió de futur, de buscar alternatives". Tot i que l'artista treballa sobretot amb edificis racionalistes, per a Grandas són "metàfores del capitalisme tardà global". En aquest sentit, a 'Souvenir Barcelona' capgira el caràcter habitual de les postals i explica fets polítics de diferents punts de la ciutat: les barraques del Turó de la Rovira, les que hi havia també al Somorrostro abans de la construcció del Port Olímpic i la manera com els Mossos i la Guàrdia Urbana van reprimir el 2004 un grup d'immigrants que es volien tancar a la catedral com a senyal de protesta. "Faig servir el concepte benjaminià de la història, que és vista com una eina de lluita per al present", diu l'artista.

El recorregut es clou amb la peça més esfereïdora: una reconstrucció a escala real de la cabina d'Eichmann durant els judicis de Nuremberg. "Cap arquitectura és innocent", explica Domènec, que també té el desig que "les veus de les víctimes hi reverberin". L'obra porta per títol 'Audiència pública', i a la cartel·la l'artista pregunta a cadascun dels espectadors quin lloc creu que ocupa dins aquesta audiència. Teresa Grandas aprofundeix en la relació entre nazisme i capitalisme a partir de les idees del sociòleg Zygmut Bauman: "Per a Bauman l'Holocaust és una part implícita del capitalisme. La mà d'obra requerida per la revolució industrial havia demostrat que la vida era susceptible de ser industrialitzada, i el nazisme va fer el mateix amb la mort".

'Audiència pública', de Domènec, és una recreació de la cabina d'Eichmann als judicis de Nuremberg

Una altra de les peces més fortes, aquesta de nova producció, també parla de l'Alemanya nazi. Consisteix en una prestatgeria metàl·lica amb rodes on hi ha cinc rombes d'acer. A través dels materials històrics que hi ha exposats a prop es pot saber que Mies van der Rohe va encarregar a la fàbrica Krump, que més endavant col·laboraria amb Hitler, que li fessin una estrella d'acer amb la falç i el martell per posar-la al seu monument a Rosa Luxemburg. Els Krump s'hi van negar, però Van der Rohe va aconseguir enganyar-los demanant-los l'estrella dividida en cinc rombes. Abans de saber aquesta història, les peces són unes formes geomètriques mudes, com una escultura abstracta. Després, una icona en el procés de recuperar la seva càrrega política.

Detall de la intervenció de Domènec al pavelló Mies van der Rohe
stats