Ishiguro fa una crida a "descobrir cultures literàries" encara desconegudes
L'escriptor britànic llegeix el discurs d'acceptació de premi Nobel de literatura
EstocolmEl premi Nobel de Literatura Kazuo Ishiguro ha descrit aquest dijous un present "ombrívol i un present incert", una època en què "la literatura és important i ho serà sobretot mentre travessem aquest difícil territori", perquè la literatura i la bona lectura "faran caure les barreres". L'escriptor britànic d'origen japonès ha llegit a l'Acadèmia sueca el discurs d'acceptació del Nobel que rebrà diumenge.
'La meva vetllada amb 'El segle XX' i altres petits descobriments' és el títol d'un discurs amb el qual ha fet un viatge pels moments que han marcat un punt d'inflexió en la seva manera d'escriure, i en el qual no hi han faltat temes com el record del passat o la recerca de la identitat. Ishiguro ha defensat la literatura i el paper dels escriptors joves davant un present en què proliferen "ideologies d'ultradreta i nacionalismes tribals" i un futur d'avenços tecnològics que portarà "extraordinaris guanys", però que també pot dur "meritocràcies bàrbares" i atur massiu.
L'autor d''El gegant enterrat' ha fet una crida a la incorporació de més veus procedents de fora de "les zones de confort de les elits culturals del primer món" per descobrir les cultures literàries encara desconegudes i fugir de les postures excessivament conservadores. "La propera generació arribarà amb tota mena de noves i a vegades desconcertants maneres d'explicar històries", ha dit.
"Un home en la seixantena que es frega els ulls i intenta discernir els contorns entre la boira d'aquest món actual que fins ahir ni tan sols sospitava que existia", així es defineix un escriptor que assegura que vol seguir endavant amb els autors més joves com a guia. Ishiguro, que ha sigut rebut i acomiadat amb una gran aplaudiment, ha fet un al·legat a favor "d'escoltar" en uns temps de "divisions perillosament creixents", i ha considerat que cal trobar "una nova idea, una gran visió humanista al voltant de la qual congregar-nos".
Els punts d'inflexió en la carrera d'un escriptor acostumen a produir-se en situacions quotidianes, "però són llambregades reveladores, silencioses i íntimes", ha assegurat. El seu relat neix el 1979 amb 24 anys, quan comença a la població britànica de Buxton un curs de postgrau d'escriptura creativa durant el qual "el silenci i la soledat" l'ajudarien a esdevenir un escriptor. Va ser aleshores quan es va sorprendre escrivint sobre la seva ciutat natal, Nagasaki, d'on va marxar quan tenia 5 anys. Per això la seva primera novel·la, 'Una pàl·lida vista dels turons' la va ambientar allà. Era una manera de preservar un Japó que existia a la seva ment, "i que potser no era res més que una construcció emocional orquestrada per un nen barrejant records, imaginació i especulació".
El segon moment clau va arribar el 1983, quan va llegir 'A la recerca del temps perdut', de Marcel Proust. Hi va descobrir "una manera més interessant i lliure" d'escriure, "com un pintor abstracte que distribueix formes i colors en el llenç"
Ishiguro també va recordar l'any 1999, quan va visitar el camp d'extermini d'Auschwitz per abordar un altre dels seus temes recurrents, el record i l'oblit, tant l'individual com en un país. Què hem de recordar? Quan és millor oblidar i seguir endavant? Quins són exactament els records d'un país, on es guarden, com es comparteixen i es controlen", va demanar el Nobel de literatura.
Va ser a principis del segle XXI, i mentre veia la pel·lícula 'Twentieth Century' ('La comèdia de la vida, dirigida per Howard Hawks el 1934) quan Ishiguro va prendre consciència de la importància de la les relacions humanes per sobre dels personatges. "Les bones històries han d'incorporar relacions que ens importin, que ens commoguin, que ens diverteixin, que ens irritin, que ens sorprenguin".
Un altre fil conductor de la lectura ha sigut la música. Des del seu entossudiment a convertir-se "una estrella de rock quan fes els 20 anys" fins a les seves referències a Bob Dylan, Nina Simone i Bruce Springteen, dels quals ha après "lliçons crucials", no tant per les lletres sinó per la manera com canten. Una veu humana que quan canta és "capaç d'expressar una barreja molt complexa de sentiments.
