Josep Cots converteix Jordi Garcés en literatura

BarcelonaL’arquitecte Jordi Garcés parla amb la mateixa claredat i precisió amb què va projectar obres com el Museu Picasso, el pavelló olímpic de la Vall d’Hebron i les estacions de la L9 d’Amadeu Torner, Parc Logístic i Mercabarna. “Sempre ho explico tot amb la mateixa intensitat i el mateix registre. Mai parlo de manera diferent a un públic d’arquitectes i a un de profà. Em sembla que explico les coses amb la màxima intensitat i amb un llenguatge que, com que està molt implicat amb la meva vida, és entès per tothom”, afirma Jordi Garcés. Ara la “música”, com diu el mateix arquitecte, ha quedat negre sobre blanc amb el llibre Autoretrat de Jordi Garcés (Anagrama). Però el llibre té la particularitat que no és una autobiografia, ni unes memòries, ni tampoc l’ha fet un negre literari, sinó que està signat per un altre autor, el fundador de la llibreria Documenta, Josep Cots. A més de molt recomanable, aquest debut és inclassificable: “Els llibreters, com els bibliotecaris, hem de classificar els llibres, però precisament em va agradar estar fora de gènere”, afirma Josep Cots. “El veig més aviat com una novel·la -afegeix-, però tampoc puc dir que ho és. Es pot dir que és un llibre basat en fets reals”.

Jordi Garcés afirma que es veu reflectit de manera “exacta” en el text de Josep Cots, que va treballar en el llibre durant dos anys. El matí que van rebre l’ARA a la Documenta tenien una de les converses de taulell entre client i llibreter que van originar el llibre. Es coneixen des que fa més de 40 anys Cots i Ramon Planas van obrir la llibreria al carrer Cardenal Casañas, a prop del carrer Boqueria, on Garcés i Enric Sòria tenien el despatx. Autoretrat de Jordi Garcés és fruit de les converses que van mantenir per fer el llibre i que Cots ha treballat per donar tot el protagonisme a l’arquitecte, a qui el llibreter va convèncer per publicar el llibre. Així i tot, el seu protagonisme està al mateix nivell, perquè ha fet un exercici literari tan subtil com eloqüent. “L’estructura que sustenta el llibre és cronològica”, explica Cots, que ha tallat i cosit les converses segons la seva conveniència literària. “Com a lector i per la proximitat amb el món de les lletres[és fill del poeta Tomàs Garcés i pare de Marina Garcés], veig el gran artifici literari que ha fet el Josep. Amb una feina conseqüent i llarga ha aconseguit que m’hi vegi exactament i amb veracitat”, explica Jordi Garcés.

Les “microhistòries” com el relat de la vida de Garcés, com diu Cots, expliquen la vida a Barcelona al llarg del segle XX, els seus ambients artístics i literaris, i també les vicissituds de l’exili després de la Guerra Civil. Però el discurs de Garcés reflecteix sobretot com l’arquitectura impregna fins a l’últim racó de la seva mirada. Al marge que el llibre reculli la seva manera de projectar, és bonic llegir com vincula el frontó que hi havia a la casa de l’avi a Paredes de Sigüenza (Guadalajara), l’altre improvisat a la casa dels avis materns a la Selva de Mar i el que va projectar ell mateix a la Vall d’Hebron. Potser Autoretrat de Jordi Garcés també és un edifici, però Cots no va seguir el mateix mètode que l’arquitecte: “El Jordi explica al llibre que hi ha un moment en què sorgeix la idea d’un edifici, i jo no la tenia; he treballat a l’inrevés. Primer vaig recopilar el material i després em vaig plantejar quin era el meu paper ”, conclou Cots.