Història

La història dels jueus a Catalunya en 140 mapes

Manuel Forcano i Víctor Hurtado expliquen la presència jueva mitjançant un atles 

Sinagogues, banys rituals, escoles, forns, escorxadors, cellers, cementiris... però també impostos, col·lectes, avalots, persecucions, prohibicions, restriccions... Catalunya va ser terra d'acollida de jueus, però la seva història és plena d'episodis d'humiliació i discriminació.

Un dels avantatges d'explicar la història dels jueus a Catalunya a través dels mapes i els gràfics és que es poden visualitzar un munt de dades sense haver de recórrer pàgines i pàgines de llibres i articles d'investigació: "Per fer un mapa, la informació ha de ser molt detallada i exacta. Hem fet un buidatge bibliogràfic ingent per no deixar-nos ni un call ni un cementiri, i hem hagut de desplegar un radar ample per no perdre'ns cap publicació", explica Manuel Forcano, especialista en la història dels jueus de Catalunya que firma, amb Víctor Hurtado, Atles d'història dels jueus de Catalunya (Rafael Dalmau Editor). "Explicar la presència de jueus a Catalunya a través de mapes és una manera de democratitzar les dades que estan consignades als articles acadèmics", afegeix Forcano.

El llibre reuneix 140 mapes i més de 30 taules gràfiques que constaten la presència de comunitats jueves pràcticament a tota la geografia catalana al llarg de vint segles. Per exemple, als segles XIII i XIV hi havia presència jueva en totes les comarques, excepte la Vall d'Aran. Al mapa, Forcano i Hurtado situen aljames, nuclis o grups en un total de 151 poblacions: des de Salses (Rosselló) fins a Ulldecona (Montsià). "Els jueus no van ser mai més del 10% de la població, però sempre hi van ser i eren arreu", diu Forcano. L'atles, però, també demostra que des de sempre, i exceptuant l'època de domini musulmà, se'ls va perseguir: "Hi ha molts mapes truculents, d'atacs, d'obligacions i esclavatge, però aquesta és la història dels jueus al nostre país", recorda Forcano.

L'expulsió de jueus més antiga de Roma està documentada l'any 139 aC i, més tard, durant el regnat de l'emperador Tiberi, al segle I, es va aplicar una dura política antijueva que segurament va causar l'emigració cap a Hispània d'alguns jueus romans. "Pel que fa als jueus a Roma, el seu nombre havia crescut tant que no hauria sigut possible eliminar-los de la ciutat sense provocar una revolta", va escriure Dió Cassi (s. II-III) a Història romana. Tanmateix, no hi ha documentació que permeti afirmar categòricament en quin moment van arribar els primers jueus. "Només tenim notícies indirectes, però tenim patrimoni, com ara monedes jueves d'època romana, làpides i àmfores, que ens permeten suposar que ja hi havia presència jueva durant el Baix Imperi Romà", explica Forcano.

La legislació contra els jueus és molt antiga: al segle IV es prohibia el matrimoni de noies cristianes amb jueus, l'adulteri d'homes cristians amb dones jueves, o compartir àpats. I tot plegat es va agreujar amb la legislació dels reis visigots. Un dels més durs va ser Recesvint (649-672): "Denuncio la vida i els costums dels jueus, la pestilència contagiosa dels quals taca les terres dels meus dominis", va deixar escrit el rei visigot. Els càstigs es van anar endurint: la circumcisió era castigada amb l'amputació del penis. A les dones se les castigava amb l'amputació del nas. I blasfemar contra Crist o l'Església podia comportar des de fuetades fins a la despossessió dels béns o l'exili.

La pau arriba amb la conquesta musulmana

L'entrada dels musulmans a la península Ibèrica el 711 va comportar una època de tolerància. "Va ser un període de pau i d'integració. Els jueus van fer el servei militar per primera vegada, la qual cosa volia dir que es confiava militarment en ells. És aleshores que van sortir les grans figures del judaisme medieval i es va crear el mite de Sefarad", detalla Forcano.

Però als segles XII i XIII tot es va tòrcer i van anar sorgint les restriccions com ara la prohibició de viure i conviure amb cristians, l'obligació de destruir o censurar els llibres jueus o l'obligació de vestir marques distintives discriminatòries. Els mapes també permeten constatar que no a tot arreu hi havia la mateixa intolerància: hi ha assentaments en 150 viles però només 50 calls; per tant, en un centenar de poblacions jueus i cristians vivien barrejats. Per exemple, a Banyoles hi havia una important presència jueva però no hi havia cap call.

Les moltes vides de la casa del jueu Astruc Adret

"Hi va haver presència de comunitats jueves des de la més remota antiguitat fins al 1492 sense pràcticament interrupcions. Després o els jueus van marxar o es van convertir, la majoria de vegades de manera poc sincera, forçada i falsa", assegura Forcano. Durant un temps la judaïtzació va sobreviure de manera clandestina. "Nosaltres som hereus d'aquesta societat conversa. Tenim moltes peculiaritats que ho demostren, com la fal·lera per menjar porc o fer la matança en comunitat per demostrar la conversió, o el fet de regalar julivert", resumeix Forcano. El llibre es tanca amb l'antijudaisme del franquisme i els jueus en democràcia.