'Cats' és un desastre tot i el seu inesperat (i involuntari) potencial pertorbador

Direcció: Tom Hooper. Guió: Lee Hall i Tom Hooper a partir del musical d'Andrew Lloyd Webber. 110 minuts. Regne Unit i els Estats Units (2019). Amb Francesca Hayward, Taylor Swift, Idris Elba i Judi Dench.

En català no existeix una traducció precisa d'Unheimliche, la terminologia freudiana per definir aquella sensació pertorbadora o sinistra que provoca el que ens és alhora estrany i familiar, i que en el camp de l'estètica s'utilitza per explicar per què ens generen rebuig aquelles figures inanimades que s'assemblen massa al que és humà, com les figures de cera, les nines reborn o certs personatges creats per ordinador. El millor que podem dir de Cats, l'adaptació del popular musical d'Andrew Lloyd Webber que ha gatinat Tom Hooper, és que per moments ens situa en aquest territori inquietant, entre la humanitat dels intèrprets i l'animalitat dels personatges, entre el deliri eròtic furry i la candidesa dels felins protagonistes. Tot plegat fruit de voler crear aquesta dimensió híbrida que propicia l'obra original a partir d'éssers humans retocats amb efectes digitals per atorgar-los aspecte moixí, sense tenir un control conscient de l'efecte final. Així, Cats s'ha convertit en un film catastròfic per sucar-hi pa. Un projecte ambiciós però malgirbat que ofereix insòlits moments de folla estranyesa. El gaudi, però, és només puntual i indirecte, perquè el conjunt posa de manifest que Hooper no en tenia ni idea de què estava fent amb el seu material bàsic: més enllà de la sensació d'estranyesa, s'han vist pocs films musicals tan mal plantejats des de la posada en escena fins al muntatge final.