Cinema
Cultura11/09/2021

El Lleó d’Or de Venècia trenca el silenci sobre l’avortament

La francesa Audrey Diwan encapçala amb 'L'événement' un palmarès que també premia Penélope Cruz

VenèciaEmocionada, amb llàgrimes als ulls, la directora francesa Audrey Diwan va iniciar el seu discurs d’agraïment pel Lleó d’Or aconseguit amb L'évènement expressant el seu desig de trencar el silenci al voltant de l’avortament: “Per desgràcia, fer una pel·lícula sobre aquesta qüestió segueix implicant dirigir la mirada envers un drama que perdura”. Una realitat que Diwan explora duent a la pantalla la novel·la homònima i autobiogràfica d’Annie Ernaux, en què l’autora rememora la dura experiència d’haver d’avortar de manera clandestina a la França de 1963. “He fet aquesta pel·lícula amb ràbia, però també guiada pel desig”, va explicar Diwan a l’escenari de la Sala Grande de la Mostra. Una indignació que fulgura en les imatges inestables i inquietes d’un film sensorial, que beu del llegat estètic dels germans Dardenne, els cineastes belgues que han convertit el llarg pla de seguiment en una clau mestra per a l’observació obstinada i empàtica del drama humà.

L'évènement s’estructura a partir de l’agònic transcurs de les setmanes d’embaràs de la jove Anne, a qui dona vida l’actriu francoromanesa Anamaria Vartolomei. Amb la càmera sempre a prop de la protagonista, Diwan compon una obra sensible, crua i impúdica, en què la representació de la terrible odissea física de l’Anne no limita l’exploració d’altres vessants de l’experiència juvenil femenina, del descobriment del plaer sexual a l’anhel d’una realització professional en un món dominat per les veus masculines.

Veterania i joventut

Tres de les cinc directores que van presentar els seus nous treballs a la competició oficial de la Mostra se’n van tornar a casa amb premi. Es rematava així un any memorable per al cinema amb firma femenina, després de la Palma d’Or de Canes per a Titane de Julia Ducournau. Més enllà del Lleó d’Or de Diwan, el premi a la millor direcció va ser per a la neozelandesa Jane Campion, que a The power of the dog, notable adaptació de la novel·la homònima de Thomas Savage, explora les ombres d’una masculinitat tòxica a partir de la difícil relació entre dos germans a la Montana de la dècada de 1920.

Cargando
No hay anuncios

Per seva banda, la nord-americana Maggie Gyllenhaal, que debuta com a guionista i directora amb The lost daughter, es va endur el premi al millor guió per l'adaptació de la novel·la La filla fosca, d’Elena Ferrante. Sense acabar d’afinar mai el tempo del relat i sense trobar la distància justa des d’on filmar els personatges, Gyllenhaal proposa una immersió en la psique d’una dona gran (Olivia Colman) que rememora la seva primera maternitat en veure’s reflectida en el desencís d’una jove mare interpretada per Dakota Johnson.

Penélope, Almodóvar i Pilar Bardem

El jurat de la Mostra, presidit per Bong Joon-ho, va donar una alegria doble a la factoria Netflix, que va veure premiada The power of the dog i també l’autobiogràfica È stata la mano di Dio, que li va valer el Gran Premi del Jurat a Paolo Sorrentino. Tanmateix, els guardons més encertats van ser el Premi Especial del Jurat per a Il buco de Michelangelo Frammartino –una emocionant recreació d’una expedició espeleològica a la Calàbria dels anys 60– i la Coppa Volpi a la millor actriu per a Penélope Cruz per la interpretació d’una mare soltera que cerca la veritat sobre la seva filla i els seus avantpassats a Madres paralelas, de Pedro Almodóvar. A més de l’obligat agraïment al cineasta manxec (“Pedro, la teva ètica i dedicació són difícils de trobar al cinema actual”), Cruz va dedicar el premi a les seves particulars “mares paral·leles”: Encarna, la mare, i Pilar Bardem, la sogra, morta el 17 de juliol. “Les últimes paraules que la Pilar em va dir abans de morir, amb un somriure als llavis, van ser: Coppa Volpi”, va dir Cruz.

Cargando
No hay anuncios

Palmarès de la 78a edició de la Mostra de Venècia

Lleó d'Or a la millor pel·lícula:

L'événement, d'Audrey Diwan

Cargando
No hay anuncios

Gran premi del jurat:

È stata la mano di Dio, de Paolo Sorrentino

Millor direcció:

Jane Campion per The power of the dog

Cargando
No hay anuncios

Millor guió:

Maggie Gyllenhaal per The lost daughter

Millor actriu:

Penélope Cruz per Madres paralelas, de Pedro Almodóvar

Cargando
No hay anuncios

Millor actor:

John Arcilla per On the job: the missing 8, d'Erik Matti

Millor actor emergent:

Filippo Scotti per È stata la mano di Dio, de Paolo Sorrentino

Cargando
No hay anuncios

Premi especial del jurat:

Il buco, de Michelangelo Frammartino