ENVIAT ESPECIAL A SANT SEBASTIÀEl Palau del Kursaal, l'emblemàtic auditori a peu de platja que acull les projeccions més importants del Festival de Sant Sebastià, gairebé s'enfonsa ahir amb l'impacte del tsunami de José Antonio Bayona. Feia temps que una pel·lícula no provocava una catarsi col·lectiva semblant al certamen. El barceloní ha superat amb escreix els resultats d' El orfanato en el seu primer treball internacional, Lo imposible , que relata el viacrucis d'una família anglesa de vacances a Tailàndia quan viu en la pròpia pell la catàstrofe del tsunami del 2004.
La història arrenca amb el brogit eixordador de les turbines de l'avió que trasllada la família a un complex turístic de luxe a primera línia de mar. És una pista del que vindrà després: en el cinema de Bayona no hi ha una sola imatge, un angle de càmera o un so que no tingui intencionalitat expressiva. Ja a terra, pare (Ewan McGregor), mare (Naomi Watts) i fills comencen unes vacances ràpidament interrompudes per l'impacte brutal del tsunami, que arrossega la mare i el fill gran terra endins.
El fragment de l'arribada del tsunami és tota una lliçó de tècnica cinematogràfica. Bayona entén que la manera més efectiva de transmetre el terror del moment no passa per subratllar l'espectacularitat del tsunami, sinó per capturar amb exactitud i cruesa les sensacions d'aquell malson de fúria aquàtica, en un exercici de planificació i muntatge que frega el miracle. Sense música ni gairebé diàlegs, és pura energia cinètica, descarnada, primitiva. "Les sensacions havien d'estar per sobre de l'intel·lecte -explicava Bayona-. Les víctimes no van tenir temps de pensar. I una situació així no es pot explicar amb paraules".
Les penúries dels personatges no acaben quan l'aigua torna al mar. Ferits i espantats, mare i fill hauran de sobreviure sense saber si la resta de la família està viva o morta. Comença llavors un nou film que, a poc a poc, abandona la cruesa de la primera part per deixar pas a la tensió, el suspens i una emotivitat al límit -i més enllà- posant sobre la taula totes les lliçons que Bayona ha après del seu admirat Spielberg.
'Tour de force' de Naomi Watts
Lo imposible és una pel·lícula més singular del que pot semblar a primera vista. El seu director aterra en el gènere del "basat en fets reals" amb un background que té molt a veure amb el fantàstic i el de terror, i això provoca una col·lisió interessant entre la qualitat física del terror i l'exaltació emotiva de la tragèdia. Bayona no té por de mostrar els estralls de la catàstrofe al cos de la protagonista, però no es recrea més del compte en el gore . Quan cal, el dolor es resumeix en un primer pla de Naomi Watts, sostingut durant minuts. L'actriu nascuda a Anglaterra, per cert, fa un tour de force extraordinari, una actuació memorable en què passa per tots els matisos del dolor, la por i la generositat. Al seu costat hi ha Tom Holland, la gran sorpresa del film, un actoràs d'onze anys que Bayona, gran director de nens, converteix en el protagonista inesperat del film, eclipsant fins i tot un Ewan McGregor absent en bona part del metratge, però amb un parell d'escenes per lluir-se i activar els llagrimalls del públic. McGregor, que va haver de recórrer mig món per arribar a la projecció del film, també va rebre ahir el premi Donostia del festival. Mai l'havia rebut ningú amb només 41 anys. "Sóc jove -es defensava ell-, però tinc una carrera de més de 20 anys".
"Ha sigut un procés molt llarg -resumia Bayona sobre la producció-. Hem trigat cinc anys i l'hem realitzat amb un equip íntegrament espanyol. No confiaven gaire en nosaltres, però ara estan sorpresos". I és normal. Produïda amb 30 milions d'euros, Lo imposible llueix com un pel·lícula més cara i és molt probable que, com a mínim a l'Estat, es converteixi en un fenomen. Amb la indústria del cinema deprimida i aturada per les retallades i la pujada de l'IVA, el talent de cineastes com Bayona és un argument sense rèplica contra la previsible desaparició del cinema espanyol.
