L'últim combat animal de Mal Pelo

BarcelonaSi l'esperança de vida d'una llebre és de 17 o 18 anys, Mal Pelo ja l'ha superat. A punt de celebrar els 25 anys de companyia, el tàndem compost per María Muñoz i Pep Ramis presenta avui al festival Temporada Alta -i al gener al Mercat de les Flors- un muntatge que explora, precisament, la memòria i el pas del temps. El pes de la papallona d'Erri de Luca els ha servit de guia i els ha ajudat a construir un espectacle més narratiu que mai, amb el vistiplau de l'autor napolità, que va visitar la companyia a la seva seu de Celrà batejada com L'Animal a l'Esquena. El llibre planteja l'últim combat entre el rei dels isards i un caçador furtiu, un cara a cara que s'havia posposat durant anys.

Malgrat que Mal Pelo es considerin animals supervivents en un hàbitat àrid i inhòspit, mancat d'aigua i reserves -la seva única sortida és mostrar la seva feina a l'estranger: un 70% de les funcions les fan en llocs com el Théatre de la Ville de París-, el nou espectacle que encaren és un projecte d'envergadura, amb cinc personatges a escena. L'esperança de vida d'una llebre gira entorn del concepte de bosc i se serveix dels personatges d'Erri de Luca. "No és una adaptació del llibre, però sí un poema narratiu en què el caçador, un home d'una certa edat, que viu sol, fa memòria de la relació amb l'isard i de les persones que l'han acompanyat al llarg de la vida", explica Ramis.

L'observació del regne animal i de la relació de l'home amb la naturalesa és una de les claus de l'obra de Mal Pelo: el moviment dels estornells o dels bancs de peixos, sincronitzat, compacte tot i no tenir líder, els ha servit d'inspiració. Però aquí van un pas més enllà en la seva recerca de la paraula, ja explorada en el solo de María Muñoz Tots els noms i en el duo de Ramis amb Eduard Fernández Caín y Caín , el 2010 i el 2011. "Hi ha text -diu el director-, però l'ancoratge més fort és el moviment. Estem en una franja que ni som actors ni som ballarins. A vegades, text i moviment junts xoquen perquè la paraula és molt contundent i s'endú altres significats", opina Ramis. La direcció de Muñoz ha servit per equilibrar el joc.

Un bosc d'arbres elevats serveix d'escenografia a aquest caçador (interpretat per Jordi Galí i Pep Ramis, en edats diferents), el seu amic (Enric Fàbregas), la dona (Leo Castro) i una mena d'àngel o papallona (Federica Porello) que relliga tota la narració, en la qual també hi ha textos propis i de María Zambrano. L'isard és la presa, l'objectiu, que està més enllà del bosc perquè viu als cims de les muntanyes. "Això ens serveix per parlar de llindars, de territoris. L'obra planteja preguntes sense moralitat", diu Ramis.