La màgia de José González s’apodera de L’Auditori

BarcelonaJosé González té alguna cosa de màgic, un no sé què que fa que el públic se l’escolti en silenci sepulcral fins i tot quan afina la guitarra. No és una exageració. Molts músics porten diverses guitarres per evitar-se haver de canviar les afinacions damunt l’escenari, cosa que ell fa amb un sol instrument i una calma zen. Gira les clavilles, tensa i destensa les cordes de niló, i resulta que el que sona entre peça i peça és tan hipnòtic com les seves cançons.

Aquest magnetisme no és cap secret per als seguidors del suec, que divendres van omplir L’Auditori de gom a gom. González, que actuava dins del cicle de música escandinava Viking Music BCN, venia acompanyat de quatre músics que proporcionaven un embolcall de percussions i harmonies vocals a les cançons fràgils i encara poc conegudes de Vestiges & claws (2015). Era com si González encara no s’atrevís a mostrar-les totalment despullades, cosa que sí que va fer amb la part central del repertori, quan en va tenir prou amb la veu i la guitarra per escalar muntanyes molt altes.

Una tercera part amb tota la banda i uns bisos generosos amb un parell de peces de Junip ( Always i Walking lightly ) van completar una hora i tres quarts en què també hi va haver lloc per a les seves cançons més conegudes: de Killing for love (primera ovació de la nit) a versions, algunes ja cèlebres en el seu repertori ( Heartbeats de The Knife i Teardrop de Massive Attack) i una de més recent, la meravellosa This is how we walk on the moon d’Arthur Russell. L’excel·lència del repertori va fer quedar en mera anècdota la presentació de Barbarossa, el projecte de James Mathé, membre de la banda d’acompanyament.