Manel Clot es retroba amb els seus artistes a La Capella

BarcelonaEl comissari i crític d’art Manel Clot va treballar a La Capella per primera vegada fa 20 anys. Va programar dues exposicions, dels artistes Jaume Parera i Gustavo Marrone. “Treballar a La Capella durant aquells dos anys va ser meravellós”, deia el comissari fa uns dies a la mateixa sala, arran de l’exposició que hi presenta fins al 17 de maig, réserVoir. El títol fa referència al “museu de frases” que es pot veure a l’entrada, un “reservori” que emmagatzema anotacions de procedències molt diverses. Les col·lecciona des del 23 d’octubre del 2003 i s’hi poden llegir des de títols de pel·lícules fins a cançons, d’aforismes a frases sentides als amics, com “A base d’arreplegar fragments, mai no confegiràs un tot”, “A veces el mundo es tan hermoso que duele ”, “Cada any hauria de ser un dia més llarg que l’anterior: un dia nou en què encara no hagués passat mai res; un dia en què no morís ningú” i “Viure amb la il·lusió però sense il·lusionar-se”.

Les frases de Manel Clot dialoguen amb les obres exposades, d’artistes de la seva generació. “Artistes que em van ajudar a créixer, a fer-me i a construir-me”, va explicar el curador, que va tenir un paper clau en el descobriment d’aquests autors als anys 90, ja que va ser el comissari de les primeres exposicions individuals d’algun d’ells: Luz Broto, Joan Morey, Carles Congost, Javier Peñafiel, Raimond Chaves i Gilda Matilla, Ester Partegàs, Francesc Ruiz i el duet de fotògrafs Paco y Manolo. Aquests artistes aborden, també, els temes de gènere, socials i identitaris que Clot ha investigat en la seva trajectòria. “Només m’interessen els artistes que parlen de mi”, diu el comissari. Mentre que les obres exposades són recents, cada artista ha omplert una vitrina amb material retrospectiu i íntim i objectes i documents relacionats amb la seva obra. Els fotògrafs Paco y Manolo, editors de Kink, una revista dedicada al nu masculí, entre altres projectes, exposen una selecció de les lectures que els han acompanyat al llarg d’aquests anys, com Trilogía de la vida, de Pier Paolo Pasolini, La atracción del abismo, de Rafel Argullol i l’obra de teatre El facinerós és al replà, de Joe Orton. Joan Morey hi ha inclòs un text de Clot extret d’un dels seus llibres d’artista.

Tres artistes de Biennal

Francesc Ruiz participa a réserVoir amb un nova presentació de The Yaois, un projecte obert sobre la representació gai i el còmic en la línia de l’obra què portarà al pavelló espanyol de la pròxima Biennal de Venècia. Un altre dels artistes de la mostra, Raimond Chaves, també participarà a la Biennal. Serà el representant, amb Gilda Matilla, del Perú, que entra al certamen venecià per primera vegada. A La Capella hi presenta un vídeo amb imatges d’arxiu i textos extrets dels llibres de la biblioteca d’Iquitos, especialitzada amb temàtica amazona, per analitzar com s’ha construït el seu imaginari. “La biblioteca conté la selva”, diu l’artista, i també explica que el seu treball, titulat Un afany incòmode i datat el 2011, també és una reflexió sobre com “el colonialisme mitifica els llocs”.

“El llenguatge ha experimentat un gir radical en les seves funcions”, resumia Joan Morey sobre la seva obra, una peça sobre “la frustració del llenguatge”. El gir [Guió tancat per ‘performance’ col·lectiu] consisteix en una vintena de pancartes amb proclames doblegades i clavades amb agulles sobre una peanya, de manera que és impossible llegir el missatge que contenen.

Algunes de les obres, com el vídeo que presenta Javier Peñafiel, Autoria de proximitat, són de nova producció. L’artista ha realitzat una pel·lícula a partir de 50 dibuixos animats i 64 textos escrits des del 2014, molts sorgits de converses mantingudes amb Manel Clot en els últims anys. “Vaig exposar en la segona temporada que Manel Clot va presentar a La Capella fa vint anys -explicava l’artista-. He revisat alguns temes que treballàvem aleshores i els he actualitzat”. Una de les peces, un pòster, que exposa dins de la seva vitrina és especialment premonitòria. El lema que s’hi pot llegir és: “ Abstracción pacificada quiere decir mercado ”. L’obra de Carles Congost, un altre vídeo, també és una estrena, tot i que el va realitzar durant una residència a Brussel·les amb el col·lectiu de comissaris Komplot. A L’artista més enllà de l’aura, Congost va contractar un actor perquè expliqués davant la càmera cinc projectes que no havia pogut realitzar, una peça irònica sobre el sistema de l’art.