Història

El maqui el Rubio, localitzat a la fossa dels Reguers

L'ADN de la filla del guerriller antifranquista permetrà la identificació del cos

El departament de Justícia ha recuperat un cos a l'excavació de la fossa dels Reguers, a Tortosa. La intervenció, que va començar el 25 de novembre, tenia com a objectiu la localització de Francisco Serrano, mort durant l'assalt a una masia. El cos de l'individu té un tret de bala a la pelvis dreta, la qual cosa coincideix amb els documents de l'autòpsia del guerriller antifranquista, del 1954. Tot i les evidències, l'ADN de la filla de Serrano serà el que acabi resolent el misteri de la identitat del cos. Les restes seran traslladades a un laboratori de la Universitat Autònoma de Barcelona per poder extreure'n l'ADN i confirmar que efectivament es tracta del maqui. 

Francisco Serrano, conegut com el Rubio, va ser un guerriller antifranquista que actuava a la zona del Maestrat, la Terra Alta i els Ports. Habitualment l'acompanyava el maqui Florenci Pla, conegut popularment com  la Pastora. Va ser precisament amb Pla amb qui Serrano va assaltar una masia tortosina la nit del 3 d'agost del 1954. Durant l'atac van intentar segrestar la filla de la família per obtenir-ne el rescat, però un dels fills va acabar disparant a Serrano en un moment de distracció del maqui. Els dos guerrillers van aconseguir fugir però Serrano va acabar morint a causa de les ferides. L'endemà van trobar el seu cos, que va ser enterrat en una fossa comuna del cementiri dels Reguers. 

La Guàrdia Civil va comunicar a la família la mort de Serrano, però no va permetre el trasllat del cadàver a Castellote (Terol), on havia nascutLa seva filla, Lídia Serrano, de 84 anys, segueix vivint a la localitat aragonesa i espera poder enterrar-lo després d'identificar-lo.

Obertura dins el Pla de Fosses

La fossa dels Reguers és la 33a que s'obre gràcies al Pla de Fosses, que des del 2017 planifica l'excavació d'aquests indrets amb l'objectiu d'identificar les víctimes. Des de l'inici del pla s'ha aconseguit la recuperació de les restes de 339 persones, vuit de les quals han pogut ser identificades gràcies al programa d'identificació genètica, una base de dades composta pels perfils genètics de familiars de víctimes i els de les restes localitzades a les fosses. 

El programa d'identificació genètica té a la seva disposició les mostres d'ADN de 2.500 familiars i de 300 restes trobades a les fosses. Es calcula que només a Catalunya hi ha 20.000 persones enterrades en fosses comunes de la Guerra Civil, 527 de les quals estan documentades a la direcció general de Memòria Democràtica.