Memòria històrica

Comença l'exhumació de Cipriano Martos, torturat i enverinat per la Guàrdia Civil

La família ha hagut d'esperar 49 anys per poder recuperar les seves restes

BarcelonaAntonio Martos Jiménez recorda molt bé el dia que van avisar els seus pares de la mort del seu germà Cipriano. "La mare va anar a l'Hospital Sant Joan de Reus, hi havia cinc o sis esglaons que s'havien de pujar per poder entrar-hi, i hi havia dos agents de la Guàrdia Civil que no la van deixar passar –explica–. Ella es va agenollar una vegada i una altra, però els agents l'anaven empenyent enrere amb els peus". Ni els pares ni els germans van poder veure mai el cos de Cipriano Martos, que va morir el 17 de setembre de 1973. Tenia 31 anys i el van enterrar de nit i sense testimonis al cementiri de Reus. Aquest dilluns, 12 de desembre, 49 anys després, han començat a exhumar la fossa comuna al cementiri de Reus on se suposa que hi ha inhumat Cipriano Martos.

"No volien que ningú veiés el seu cos, perquè havia estat agonitzant durant 21 dies i la Guàrdia Civil l'havia torturat", diu el periodista Roger Mateos, que va investigar el cas i l'explica al llibre Caso Cipriano Martos. Vida y muerte de un militante antifranquista (Anagrama). L'Antonio no té gaire clar si el podran trobar, però l'exhumació aclarirà alguns dels dubtes que s'arrosseguen des de fa pràcticament mig segle. "Alguns testimonis em van dir que l'havien cremat i havien tirat les cendres a l'Ebre. Si és aquí i el troben me l'enduré perquè descansi amb els meus pares a Huétor Tájar (Granada) –diu l'Antonio–. Els meus pares van patir moltíssim, la mare després va tenir Alzheimer i creia que la meva germana, que era qui la cuidava, era un guàrdia civil i que la volia matar".

Cargando
No hay anuncios

Trobar el Cipriano

No serà fàcil trobar les restes del Cipriano. El van enterrar en una fossa gran, de 35 metres de llargària i 2,5 metres d'amplada, on es calcula que hi ha un centenar de persones en diferents rengleres i pisos. A la fossa, entre 1969 i 1976, hi van anar a parar tots els que no tenien recursos per pagar-se una tomba. A la superfície, a banda i banda de la fossa, hi ha moltíssimes làpides, entre elles la que recorda el jove comunista i antifranquista mort a mans de la Guàrdia Civil. Segons el registre del cementiri, el Cipriano estaria enterrat a la fila 6, bastant al mig, a uns quatre metres de profunditat, i seria l'únic en aquesta zona a qui van fer una autòpsia. Per tant, té el crani i el tòrax oberts, un fet que el distingiria d'altres cossos. Els tècnics aniran exhumant les restes que hi ha a la zona, calculen que hauran de treure entre 25 i 60 persones, i analitzar-les en un laboratori que han instal·lat al mateix cementiri. Les anàlisis d'ADN es faran al laboratori de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La previsió és acabar l'exhumació abans de tres mesos.

Cargando
No hay anuncios

Com va morir el Cipriano ja ho va deixar clar l'autòpsia que forma part del sumari al qual va accedir Mateos. Va morir, després de 21 dies d'agonia, a l'Hospital Sant Joan de Reus, on el van ingressar per haver ingerit una ampolla d'àcid sulfúric. El Cipriano era una persona tímida, introvertida, molt sensible, que havia crescut en una família que es deixava la pell al camp per un jornal misèrrim a la província de Granada. No va poder anar a l'escola. Quan a finals dels anys seixanta va arribar al barri de Ca N'Oriach, a Sabadell, es va afiliar al Partit Comunista (marxista-leninista). Llegia voraçment i va creure que valia la pena sacrificar-ho tot per derrocar el dictador. Quan va anar a viure a Reus, va oferir el seu pis franc per amagar la propaganda i el material d'acció del partit i el van acabar detenint. "Està demostrat, perquè hi ha testimonis, que a la caserna de la Guàrdia Civil hi havia hagut tortures i maltractaments. El Cipriano va ser torturat de la pitjor manera", diu Mateos.

Cargando
No hay anuncios

Els enganys a la família

A la família del Cipriano, quan els van avisar de la seva defunció, els van enganyar i els van dir que havia mort d'un accident laboral a l'empresa on treballava. Més tard es va saber que havia estat detingut. La versió oficial, que mai s'han cregut ni el seu germà ni Mateos, és que l'interrogatori va ser "cavallerós" i "respectuós" i que Martos es va veure l'ampolla de forma voluntària. Els guàrdies civils van dir que havien deixat les ampolles amb àcid sulfúric decomissades al seu pis perquè les anés identificant i que quan el van deixar sol se la va beure. És poc creïble que es deixi sol un detingut amb còctels Molotov. La manera com va morir va ser cruel. "El van deixar agonitzar durant 21 dies i no van deixar que el ningú el veiés", diu Mateos.

Cargando
No hay anuncios

Una mort no investigada

En la seva mort hi ha set agents involucrats i els seus noms apareixen a la denúncia que es va presentar el 2014 amb la querella argentina, però el seu cas no s'ha investigat mai. No se sap res dels agents, només que el responsable de la caserna en aquella època, Braulio Ramos, és mort. "No tinc gaires esperances que aquest cas s'arribi a resoldre perquè el sostre és sempre la llei d'amnistia que bloqueja qualsevol investigació però almenys la querella argentina el manté viu. És un cas que la dictadura va silenciar i la democràcia va invisibilitzar", diu Mateos. "Hem hagut de lluitar molt i hem trigat tant a aconseguir l'exhumació perquè diferents governants ens han posat moltes traves, han fet tots pinya perquè no es remogués res", lamenta Martos.

Cargando
No hay anuncios

Alfons Aragoneses, director de Memòria Democràtica, admet que l'exhumació arriba tard però que als anys 80 i 90 les víctimes del franquisme pràcticament no rebien cap mena d'atenció i les demandes de justícia i veritat eren força minoritàries: "A partir de la primera dècada del segle XXI, afortunadament, va créixer l'interès i les demandes de les víctimes i, amb la publicació del llibre de Roger Mateos, el 2018, el cas de Cipriano es va conèixer molt més i va arribar a persones que, si no, no n'haurien sabut mai res", diu Aragoneses. "A partir de les demandes de les associacions memorialistes i de la família del Cipriano, la Generalitat es va posar en marxa per exhumar les seves restes i acompanyar la família en tot el procés", afegeix.