Memòria històrica

El nou pla de memòria de Barcelona inclou un centre d'interpretació del terrorisme i una web sobre l'esclavisme

Diferents entitats memorialistes rebutgen el projecte i lamenten que no inclogui ni la comissaria de la Via Laietana ni la presó de la Trinitat

BarcelonaAmb una inversió inicial de 6,7 milions d’euros el 2026, l'Ajuntament de Barcelona engegarà un pla que vol reivindicar "la tradició democràtica, social i feminista de la ciutat". Per fer-ho, ha presentat un full de ruta que es desplegarà fins al 2030 i que, entre altres coses, preveu la creació del Centre Memorial de la Model, on s'explicarà la repressió política, la conflictivitat social, el control penal i les lluites democràtiques del segle XX; d'un nou Centre d'Interpretació del Terrorisme al Castell de Montjuïc, que sobretot incidirà en els atemptats d'Hipercor (1987) i la Rambla (2017), al Castell de Montjuïc; i del Centre d'Interpretació del Treball de Barcelona, a l'antiga fàbrica Fabra i Coats.

Abans de l'estiu s'inauguraran els centres d'interpretació del terrorisme i del Treball, però el de la Model no estarà enllestit abans del 2030. D'altra banda, es renovarà el Centre d'Interpretació del Castell de Montjuïc. "Tindrà noves sales i una visió més àmplia de la repressió i de les diferents lluites", assegura la tinenta d'alcaldia de Drets Socials, Feminismes i Memòria Democràtica, Raquel Gil. Per exemple, hi haurà una nova sala d'exposicions temporals on es podrà veure SEAT: 1950-2025. Una fàbrica, un barri, moltes vides i Brigades Internacionals i multilingüisme.

Cargando
No hay anuncios

El pla també preveu la creació de la web interactiva Barcelona esclavista, la difusió de la memòria LGBTI i la retirada dels últims símbols franquistes que encara hi ha a la ciutat, la majoria en espais privats. En cap cas preveu la retirada d'altres símbols que també han rebut crítiques per la seva vinculació amb el passat colonial, com l'estàtua de Colom. Una altra pota del projecte és la revisió de la normativa de la Ponència del Nomenclàtor amb nous criteris que prioritzin memòries i presències fins ara "poc visibles", amb especial atenció a la feminització del nomenclàtor de la ciutat.

El rebuig de les entitats memorialistes

El consistori ha destacat que el pla s'ha elaborat després d'un llarg procés participatiu, però diferents entitats memorialistes ja han expressat el seu rebuig. Lamenten que el pla no reculli que la comissaria de Via Laietana i la presó de la Trinitat es converteixin en espais de memòria. D'altra banda, consideren que un centre d'interpretació del terrorisme "no hauria de formar part d'un pla estratègic de memòria" perquè "la incorporació d'elements aliens a la memòria democràtica pot distorsionar-ne l'enfocament". A més, alerten que el "pressupost és opac i insuficient": "El document [de l'Ajuntament] només concreta pressupost per al 2026, que s'entén que es destinarà majoritàriament al projecte arquitectònic de la Model", afirmen en el comunicat que firmen l'Ateneu Memòria Popular, l'Associació Catalana de Persones Ex-preses del Franquisme, la Fundació Cipriano Garcia-CCOO, l'amical de les Brigades Internacionals, l'Amical Mauthausen, Ca la Dona i l'Associació Pro-Memòria dels Immolats per la Llibertat de Catalunya, entre altres. Totes elles consideren que el projecte s'ha creat sense la participació real del teixit associatiu.

Cargando
No hay anuncios
document descarregable
Les entitats memorialistes de Barcelona rebutgen el Pla Estratègic municipal de memòria democràtica denuncien manca de voluntat i valentia política