Les ‘memòries’ que Guillem Frontera no volia escriure
Pere Antoni Pons publica un llibre de converses biogràfiques amb l’escriptor mallorquí
PalmaL’escriptor Pere Antoni Pons feia anys que demanava a Guillem Frontera si escriuria les seves memòries. “Cada vegada que em deia que no, el projecte de dedicar-li un llibre-entrevista em semblava més urgent”. Així ho explica Pons i ho escriu al pròleg de Guillem Frontera. Paisatge canviant amb figura inquieta, el llibre que acaba de publicar Lleonard Muntaner Editor. “No se m’hauria ocorregut mai escriure les meves memòries”, confirma l’escriptor d’Ariany, que ara ha recorregut la seva biografia impel·lit per les preguntes de Pere Antoni Pons.
L’autor defineix Frontera com “un personatge d’una envergadura que calia dimensionar”: “És polifacètic, versàtil i sempre ha cultivat l’hedonisme de manera natural. Per l’època i per com s’ha mogut, ens permet fer un dibuix de la gran transformació que ha sofert Mallorca en els darrers 70 anys”. Guillem Frontera ho subratlla: “He conegut dos mons. De fet, la meva primera novel·la, Els carnissers (1968), es publica en el moment del canvi brutal. Passàvem en un no res d’una societat rural a la invasió turística”. D’escriptor a escriptor, és Pons qui afegeix: “Ell no ha renunciat a aquella Mallorca antiga, com es demostra a les seves obres. Jo diria que s’hi ha aferrat més en passar els anys”.
“L’experiència d’unes converses com aquestes s’assembla molt a tornar-te a construir”, confessa Frontera. Conscientment i en bona mesura, al llibre s’ha deixat de banda el pensament de l’escriptor per centrar-se en el relat de la seva vida. Pons diu que “el seu pensament ja es troba als articles que ha escrit i escriu cada dia per a diferents mitjans” com l’ARA i l’ARA Balears. Tampoc se centra en l’obra literària. “Al cap i a la fi, la seva obra deriva de les experiències de la vida. I la seva lucidesa, que sovint es manifesta de manera desganada, apareix en tot el relat que ell mateix fa dels passatges més significatius i, sobretot, dels milers d’anècdotes que conserva a la memòria”, assegura l’autor.
Aquest Paisatge canviant amb figura inquieta, el subtítol del llibre, és el que millor el defineix. Un ordre cronològic, un text àgil, un pregunta-resposta que no es fa gens farragós i la capacitat de Guillem Frontera de relatar centenars d’anècdotes i definir persones que han format part de la seva vida fan que les quasi 300 pàgines del llibre semblin poques.
Guillem Frontera va néixer a Ariany el 1945, al si d’una família nombrosa i humil de set germans que van perdre el pare quan ell no tenia un any. Aquest va ser l’escenari vital, segons escriu Pons, “en què va aprendre com funcionaven les coses i en què va començar a fer-se persona”.
Una vida intensa
El pas pel seminari, “l’isolament, la repressió moral i mental, el control invasiu de la privacitat per part dels frares, un ambient quasi concentracionari”, segons escriu Pere Antoni Pons, va ser tractat per Frontera a la novel·la Tirannosaurus. A qui ja s’havia definit com a escriptor se li obria un món molt diferent: començava a col·laborar en premsa, mantenia relacions freqüents amb Cela, Josep Maria Llompart, Jaume Vidal Alcover, Blai Bonet o Llorenç Villalonga, que el va estimular i va avalar la publicació d’ Els carnissers ;es va embarcar en una aventura editorial amb Jaume Pomar i va publicar els Poemes a Nai de Miquel Àngel Riera, els Calaloscans de Bartomeu Fiol i El poble de Martí i Pol, entre d’altres.
En els últims anys del franquisme va fer el salt a Barcelona per tornar a Mallorca amb la mort del dictador per obrir-hi un bar. Començava a implicar-se en el món de l’art, detectant el que ell va anomenar l’ aquelarre ignominiós dels 80 i preveient l’explosió de la bombolla artística. La gestió pública, la relació amb l’editor Pere A. Serra, les seves iniciatives i empreses i amics i coneguts de tota mena i condició desfilen per unes pàgines que recullen una quarantena d’hores de conversa.
