“La meva generació està més frustrada que les anteriors”
Maria Climent debuta amb ‘Gina’, una novel·la d’aprenentatge amb tocs d’humor
BarcelonaLa Gina vol ser mare i, seguint les recomanacions del metge, se’n va amb la seva parella al poble, a les Terres de l’Ebre. Així pot fer compatible el tractament mèdic que segueix amb l’embaràs desitjat. Ja porta un any vivint en una urbanització amb el seu company, però sembla que els plans no s’acaben de realitzar. Així engega Gina (L’Altra), la novel·la debut de Maria Climent (Amposta, 1985), traductora i articulista del digital Catorze. Viure de nou en el “paradís” de la infància evoca a la narradora tot de records relacionats amb una època idíl·lica, en què el futur s’oferia llaminer i el món només esperava ser descobert. Però les coses no li han sortit com preveia: li diagnostiquen esclerosi múltiple i, a més, no es queda embarassada. “ Gina es una novel·la que va de fer-se gran, del pas de la joventut a la vida adulta, quan trobes problemes que no havies pensat, fins i tot tenint-ho tot de cara”, reflexiona Climent. Per “escapar del drama” d’aquesta realitat esquerpa, l’autora novell va tirar de l’humor, el mateix que gasta en el seu dia a dia: “A partir del moment que pots riure d’alguna cosa, ja ho tens tot guanyat”, assegura. Humor i un llenguatge planer. Això passa per una narració marcada per l’oralitat que fa florir el parlar ebrenc: “Volia fixar-lo perquè em sabria greu que es perdés. Som pocs però el mantenim viu”.
Gina gasta un to confessional que fa propera la protagonista i, de fet, la novel·la s’alimenta de l’experiència de l’autora, a qui van diagnosticar aquesta malaltia degenerativa als 28 anys. Però Climent vol marcar les distàncies: “Quan tens una malaltia així, mires la vida amb un altre filtre, perquè et condiciona inevitablement. Per això, en aquesta primera novel·la, no podia mantenir-la al marge, però la malaltia tampoc em defineix com a persona”.
L’obsessió pel pas del temps i la mirada existencialista de la vida, segons la qual s’han de mesurar totes les decisions que es prenen a la vida, li ve de petita, quan -igual que la Gina-, estava fascinada pels turistes francesos que passaven l’estiu al xalet del costat i portaven amb ells una alenada d’aire pur i la promesa d’un món diàfan. “Ja de petita em vaig sentir fascinada pels idiomes, i segurament això em va marcar”, explica l’autora, que va estudiar traducció d’anglès i xinès. La fascinació que sent per París i es plasma en el llibre és un contrast de la seva realitat rural: “Ser de poble és com ser del passat!”.
Precarietat i pressió
Maria Climent -que té per referents literaris Carlo Padial, José Colubi, Maria Mercè Marçal o Sònia Moll- retrata a Gina la manera de viure i sentir d’una generació. Per començar, la parella confia en guanyar la Primitiva per poder comprar un pis: “La meva generació està més frustrada que les anteriors, perquè sabem que hi ha certes coses que no podràs aconseguir mai”. També posa sobre la taula la “pressió” que existeix amb la maternitat, posposada per la precarietat laboral, i després àrdua perquè, passada l’edat fèrtil, costa quedar-se embarassada. “Trobo que se’n parla poc, i és un problema que pateixen en secret moltes dones”.
