El MNAC del futur Començarà a prendre forma el 2013
Les exposicions sobre Fortuny, Tàpies, Colom i Ortiz Echagüe que es podran veure al MNAC el 2013 enceten una nova etapa al museu. La col·lecció i el caràcter nacional seran les claus del futur del museu.
BARCELONA.La història del MNAC es remunta al 1880, però no es pot dir que s'hagués acabat fins que va obrir al Palau Nacional l'any 2000. D'ençà que les sales de Romànic van reobrir les portes a Montjuïc el 1995 tots els esforços han anat dirigits a engegar el museu, i ara ha arribat el moment de començar a desplegar el seu potencial. Ahir Pepe Serra, que va arribar a la direcció al gener, i Josep Maria Carreté, l'administrador, van avançar com serà el MNAC a partir del 2013 amb la presentació de les exposicions temporals de la pròxima temporada. Maite Ocaña, l'anterior directora, només va deixar una exposició programada per enguany, El museu explora. Obres d'art a examen , que s'inaugurarà el 23 de novembre. En mig any, Serra i els equips de la institució han confeccionat una nova temporada al mateix temps que reorganitzaven l'organigrama intern.
"Farem l'impossible", va assegurar ahir Carreté, com a garantia perquè la programació -que tindrà Marià Fortuny, Antoni Tàpies, Joan Colom i el també fotògraf José Ortiz Echagüe com a protagonistes- es pugui executar. El museu té un pressupost de 14 milions d'euros, bona part dels quals van destinats a la conservació de les obres i al manteniment, i ha de fer front a una retallada del ministeri de Cultura per al 2013 d'un 36,8% (1.179.332 euros). A hores d'ara es desconeixen quins seran els ajustos que faran la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona. La convocatòria de les eleccions del 25 de novembre ha fet que el Govern prorrogui els pressupostos, i el consistori encara no ha concretat l'aportació de l'any que ve. Es preveu que es podrien reduir entre un 5% i un 15%.
Donar relleu a la col·lecció
La raó de ser del MNAC, va dir Serra, és la col·lecció. Un dels plats forts de la pròxima temporada serà, al març, una exposició temporal sobre La batalla de Tetuan , una de les icones tant del seu autor, Marià Fortuny, com del museu. Aquesta exposició és un manifest del MNAC del futur: coincidint amb l'exposició, que es podrà veure dins les sales de la col·lecció permanent, el centre portarà els seus Fortuny al Museu Salvador Vila-seca de Reus, la localitat natal de l'artista, per celebrar el 175è aniversari del seu naixement amb una exposició temporal. Aquesta mostra suposarà, a més, la col·laboració amb una altra institució catalana, en aquest cas privada. La Fundació Gala - Salvador Dalí es farà càrrec d'una sala per explicar la fascinació que l'artista empordanès va tenir per l'autor de La vicaria . La mostra inclourà, entre d'altres, els esbossos de la pintura, i els dos Fortuny de Dalí. Per la seva banda, aquesta tardor el MNAC prestarà dues obres de l'autor d' El gran masturbador per a la retrospectiva que obrirà al centre Georges Pompidou al novembre: l'oli Retrat del meu pare i el dibuix Retrat del pare i la germana de l'artista . Coincidint amb l'exposició de Fortuny, Serra n'ha programat una altra de tema africà. Al febrer obrirà Nord d'Àfrica. Ortiz Echagüe , on es podrà veure per primera vegada la sèrie completa de fotografies que aquest autor va fer al Rif entre el 1909 i el 1916.
Al juny el MNAC serà una seu, juntament amb la fundació de l'artista, de Tàpies. Des de l'interior . Totes les obres que la formaran pertanyen als familiars o eren als seus tallers. La participació del museu en aquesta mostra, comissariada per Vicente Todolí, l'exdirector de la Tate Modern de Londres, tancarà la ferida de l'entrada de l'art català contemporani al museu. L'última exposició de la temporada serà una altra retrospectiva. Després de la donació que el fotògraf Joan Colom ha fet al museu, al novembre obrirà les portes una gran mostra sobre la seva obra a cura de Jorge Ribalta i David Balsells.
A més d'aquestes exposicions, el museu presentarà dues intervencions dins les sales de Romànic: un projecte sobre el Grup Taüll, a partir de l'obra de Tàpies realitzada amb el fragment d'un fresc, Pintura mural romànica amb barretina , i una altra a partir de la cessió al museu d'una talla de sant Joan Evangelista obra del mateix taller que va fer el Davallament d'Erill la Vall.
Un referent local i internacional
La presentació d'ahir va ser significativa no només per la qualitat de les pròximes exposicions. Serra i Carreté van apuntar les línies de futur del museu, encara que no faran públic el pla estratègic a sis anys vista en què estan treballant fins a finals d'any. Aquest document també desvelarà com es resol l'ampliació als pavellons d'Alfons XIII i Victòria Eugènia de la Fira de Barcelona i si es concreta l'acord per exposar la col·lecció de Carmen Thyssen.
A partir de l'any que ve, el MNAC començarà a accentuar el seu aspecte nacional com a capçalera dels museus del territori, buscarà guanyar legitimitat social a Catalunya i noves sinergies i públics arreu de l'Estat i a l'estranger. El 2011, de les 900.000 persones que van passar pel MNAC, només 466.000 van visitar la col·lecció. El museu es desplegarà amb formats diferents i ja té un departament comercial que treballa amb turoperadors per atraure visitants de mercats emergents com el rus.