Publicitat
Publicitat

El monestir de Sixena, un museu precari per a l’art més cobejat

El president de l’Aragó inaugura les visites a la mostra dels objectes que el MNAC va retornar

Ahir era un dia fred i plujós a Vilanova de Sixena. Les monges del monestir fan vida de clausura i sembla que no s’han involucrat en el rebombori que ha generat l’obertura al públic per primera vegada de l’exposició amb els 51 objectes que el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) va retornar al juliol, en compliment de l’execució provisional d’una sentència d’un dels dos litigis que enfronten l’Aragó i Catalunya pels bens del monestir. Elles segueixen gestionant les visites a l’església. Tampoc no destaquen per la seva hospitalitat: periodistes i reporters van haver d’esperar el president de l’Aragó i la seva comitiva a la intempèrie o dins dels cotxes. La porta de l’antic refectori on ara s’exposen els objectes dona directament al carrer i no hi ha cap espai on els visitants puguin esperar amb comoditat. La visita del president Francisco Javier Lambán va ser accidentada: va marxar la llum dues vegades minuts abans que arribés. De fet, l’electricitat va fallar a tota la localitat. “Fins que no ho hàgiu desendollat tot, no podem començar; salta l’automàtic”, demanava una tècnica als periodistes i reporters gràfics que esperaven l’arribada de la comitiva oficial. Quan la visita ja havia començat, va tornar a fallar un altre cop.

Per a Francisco Javier Lambán ahir era un dia “històric” per a tota la comunitat autònoma. El retorn dels objectes exposats representa la restitució de “l’autoestima col·lectiva” i l’“amor propi” de la localitat. Escoltant el discurs de Lambán, és evident que en el cas Sixena la política s’ha imposat per sobre del patrimoni. El president va atendre els mitjans a la sala capitular, recentment restaurada i a punt, insisteixen les autoritats aragoneses, per rebre els murals conservats al MNAC. El fet que les seves paraules carregades de gravetat ressonessin entre els arcs despullats, donava un aire messiànic a la compareixença.

Espoli, decepció i amenaça

Lambán va qualificar l’operació catalana de salvaguarda de les pintures durant la Guerra Civil d’“espoli”, va insistir que l’arrencament va ser “il·legal” i que els murals es van traslladar “impròpiament” al MNAC i al Museu de Lleida. També va afirmar que se sent “desenganyat i decebut” per l’actitud de les institucions catalanes en el cas Sixena i els va demanar que actuïn amb el “sentit comú i l’altura que cal exigir a qualsevol institució democràtica”. “Volem tenir una bona relació amb Catalunya -va afegir- perquè som veïns històrics i tenim interessos en comú, i encara que desitgem tenir-hi una relació fraternal no serà al preu de renunciar als nostres legítims drets”.

Però no tot van ser paraules tan mesurades. No s’ha d’oblidar, com va dir Lambán, la “dura batalla judicial” que envolta les pintures. També va dir que les forces polítiques que donen suport al govern de Catalunya van “dinamitar” la possibilitat d’arribar a un acord i que per aquest motiu va descartar treballar-lo amb el president Carles Puigdemont i el conseller de Cultura, Santi Vila. Va assegurar que està disposat a arribar fins al final i que no descarta demanar a la policia que actuï per recuperar les pintures murals de la sala capitular i les obres conservades al Museu de Lleida.

Les paraules de Lambán van estar precedides per l’explicació de la restauració de la sala capitular que va fer el cap del servei de conservació i restauració del patrimoni cultural del Govern de l’Aragó, l’arquitecte Fernando López Barrena. Assegura que les condicions dels murals millorarien a la sala capitular perquè el nou terra de la cambra oculta tècniques de conservació preventiva “més actuals” que les del museu barceloní. Així i tot, entre la pedra dels arcs i la coberta de fusta hi ha una franja de ciment armat que és del tot incompatible amb qualsevol material històric, segons l’informe de l’enginyera especialista en conservació de patrimoni Simona Sajeva encarregat pel MNAC. Per la seva banda, Lambán es va comprometre a fer públics els seus informes, segons els quals les condicions de la sala són les òptimes. Les declaracions que va fer l’alcalde de la localitat, Ildefonso Salillas, reflecteixen la tensió que envolta el litigi i l’afany de recórrer a qualsevol argument per legitimar el retorn de les pintures: va dir que “l’aire salí” de Barcelona les perjudica i que reben massa visitants.

Com entrar en unes reserves

El refectori està en les mateixes condicions que quan els tècnics aragonesos van rebre els objectes del MNAC al juliol. Es podia esperar que les autoritats aragoneses haguessin aprofitat aquests mesos per crear una nova museografia, però no s’ha fet. La guia de la visita institucional, la directora del Museu d’Osca i membre de l’equip que va rebre les obres, Laura Asín, va explicar que s’ha optat per mostrar els objectes com si el públic entrés a les reserves d’un museu: “No és un museu corrent - va afirmar-. L’objectiu és que tots els aragonesos participin d’aquest patrimoni recuperat, amb totes les mesures de conservació”. Després dels talls de llum, sembla una ironia que Asín digués que “la llum natural és la que permet veure els objectes”. En qualsevol cas, en aquest espai torna a haver-hi diverses mesures que criden molt l’atenció i que poden ser perjudicials per a les peces. Recorden un museu del segle XIX més que un dels segle XXI. Una arqueta i un dels armaris estan il·luminats amb uns llums que l’enfoquen directament. No semblen llums de conservació i podrien escalfar les peces. Damunt de taules hi ha diversos llibres històrics, sense cap mena de mesura de protecció. I diverses peces d’indumentària litúrgica del segle XVIII estan penjades dins d’armaris. Com que estan fetes de teixits pesants i fragilitzats, el més habitual és presentar-los plans o muntats amb maniquins. Pel que fa a l’aire condicionat, consisteix en unes torretes que deixen anar aire calent a l’alçada del públic.

La vida quotidiana al monestir

Els materials exposats, entre els quals també hi ha llibres, plats de ceràmica, palmatòries, culleres, fragments de pintura mural, reliquiaris i un fragment d’una creu de terme, estan organitzats per “unitats temàtiques” que aborden la vida quotidiana al monestir al llarg de la seva història. “Els objectes més senzills poden ser també els que tenen més simbolisme”, afirma Asín. Un dels retrets que les autoritats aragoneses han fet al MNAC és que no exposaven aquests objectes i els tenien a les reserves, i ara han optat per una disposició semblant però, pel que sembla d’entrada, amb menys rigor pel que fa a les mesures de conservació preventiva. “Aquí estan molt millor que a les reserves del MNAC, perquè el públic les pot veure i hi ha cartel·les que els interpreten”, va concloure la directora.

Els fragments de pintura mural traspassats a tela estan exposats en un dels típics sistemes de pintes que sol haver-hi als magatzems de pintura, a penes protegits per paper de conservació. La que destaca més és una part d’un Sant Sopar, de Mateu Ferrer, datat al segle XVI. “Desconeixíem les mides de les pintures i vam patir una mica”, va reconèixer Asín. Al costat es poden veure tres fragments que envoltaven les escenes narratives de l’absis de l’església del monestir, actualment en parador desconegut. Pel que fa a una eventual museïtzació més elaborada d’aquest espai, i amb més mesures de conservació preventiva, Lambán va dir que la presentació dels objectes serà “l’adequada als temps moderns”.

L’Aragó ha invertit més de 400.000 euros durant aquesta legislatura per condicionar el monestir. Des d’ahir es pot visitar de divendres a diumenge amb reserva prèvia. L’entrada costa 3 euros.

Els murals de l’absis, un altre cas espinós

Com explicava l’ARA ahir, l’Ajuntament de Vilanova de Sixena denunciarà la desaparició de les pintures de l’absis de l’església. A l’exposició se’n poden veure tres fragments decoratius. Tot apunta que serà un altre tema espinós, perquè no queda clar qui va ser responsable de l’arrencament i en quin moment es va realitzar. La historiadora de l’art que més els ha estudiat, Montserrat Pagès, conservadora fins fa pocs mesos de pintura mural romànica del MNAC, creu que es van arrencar entre els anys 50 i 60 i que van ser venuts. A la pregunta de si el govern de l’Aragó donarà suport a l’Ajuntament en la denúncia, Francisco Javier Lambán va respondre: “Sempre anem de bracet amb el consistori en matèria de patrimoni”. En canvi, la consellera de Cultura de l’Aragó, Mayte Pérez, va respondre que ja estan incloses en les sentències desfavorables a Catalunya. Malgrat aquesta afirmació, no apareixen a la llista d’obres reclamades.

Les

Més continguts de

le
PUBLICITAT
PUBLICITAT