Mor Manolo Zarzo, un dels actors emblemàtics del cinema espanyol
Va participar en més de 170 pel·lícules, entre les quals hi ha 'La colmena', 'Los santos inocentes' i 'Entre tinieblas'
BarcelonaL'actor Manuel Zarzo (Madrid, 1932-2025), conegut popularment com a Manolo Zarzo, ha mort aquest dimarts als 93 anys. Zarzo va debutar al cinema quan tenia 19 anys i va participar en més de 170 pel·lícules i sèries, la majoria en papers secundaris. Entre les més destacades hi ha Los golfos (1959) de Carlos Saura, La colmena (1982) de Mario Camus, Los santos inocentes (1984) també de Camus i Entre tinieblas (1983) de Pedro Almodóvar. També va treballar en llargmetratges internacionals amb estrelles com Ettore Scola, Monica Vitti i Marcello Mastroianni, amb qui va coincidir a El demonio de los celos (1972). L'actor va rodar en països com el Vietnam, Itàlia, Angola i Cambodja. Els darrers anys de la seva carrera va centrar-se sobretot en projectes televisius i va aparèixer en sèries com Compañeros (1998), El Súper (1999), La verdad de Laura (2002), Aquí no hay quien viva (2003), Cuéntame cómo pasó (2001) i Amar es para siempre (2015).
Zarzo va entrar en el món de la interpretació el 1948, quan tenia 16 anys, i va ingressar en una companyia de teatre juvenil amb la qual va estar actuant diverses temporades. El 1951, el director Antonio del Amo va fitxar-lo per a Día tras día, que va ser la seva porta d'entrada a la indústria audiovisual. A partir d'aleshores, Zarzo va construir-se una carrera llarga i prolífica en el món audiovisual. "Tot i que crec que no he fet tot el que podia haver fet, tinc amics i el respecte i l'afecte de la gent", va dir l'actor durant l'homenatge que li va fer l'Acadèmia del Cinema Espanyol el 2023.
La seva participació a Los golfos, la primera pel·lícula de Carlos Saura (produïda per Pere Portabella), el va convertir en un dels rostres del nou cinema espanyol que mirava de retratar la societat espanyola de manera més crua i pròxima a la realitat de la postguerra. Zarzo era l'únic actor professional d'una pel·lícula que va causar sensació a Canes i que va disparar la carrera de l'actor, convertit a partir d'aleshores en un nom habitual en els repartiments dels directors comercials de l'època com Mariano Ozores, Vicente Escribà i, sobretot, Pedro Lazaga, amb qui va rodar una desena de títols durant els anys 60 i 70.
És en la seva maduresa com a actor, a partir dels anys 80, quan directors com Mario Camus tornen a obrir-li les portes del cinema de prestigi autoral amb títols com La colmena o Los santos inocentes. Zarzo també treballa amb Gonzalo Suárez a Epílogo (1984) i fa un petit paper de capellà a la comèdia sacrílega Entre tinieblas (1983), de l'encara transgressor Pedro Almodóvar. Durant els 80 va treballar en sèries emblemàtiques com Fortunata y Jacinta, La huella del crimen, Gatos en el tejado i, sobretot, Juncal. Actor tot terreny, Zarzo també va flirtejar amb el terror i va treballar en un parell de títols de Paul Naschy.
En un acte recent a l'Acadèmia del Cinema Espanyol, Zarzo va recordar un accident que va patir el 1960, quan de camí a la seu de Governació per segellar el seu passaport, va topar amb un incendi al carrer madrileny de Carretas. L'actor es va afegir al grup de persones que, amb unes mantes, intentaven recollir els veïns que saltaven de les finestres de l'edifici en flames, amb la mala sort que una dona li va caure al damunt. Segons explicava Zarzo, va arribar a estar clínicament mort, però es va recuperar i els seus companys van dedicar-li un homenatge al Teatro Real de Madrid.
