Obituari

Mor Martin Amis, l'escriptor que no coneixia límits

Autor de 'Diners' i 'Els camps de Londres', ha sigut un dels grans de la literatura anglesa

BarcelonaMartin Amis ho va tenir sempre clar: la literatura és un espai de llibertat. I, malgrat totes les polèmiques que va viure, mai no va deixar de trepitjar cap terreny. Per a ell, no hi havia res vedat. L'escriptor britànic, que mai es va mossegar la llengua, ha mort aquesta matinada, mentre dormia, als 73 anys. Tenia un càncer d'esòfag. Amis va néixer el 25 d'agost de 1949 a Oxford (Anglaterra) i des de sempre va tenir una mirada crítica i no gaire optimista. "Vaig néixer quatre dies després que Rússia provés la seva primera bomba atòmica, el món havia empitjorat", va escriure.

La seva primera novel·la la va publicar el 1973, amb tan sols 24 anys, poc temps després de llicenciar-se d'Oxford. A El libro de Rachel (Anagrama) feia sàtira sobre el món dels llibres a través del seu protagonista, Charles, un crític literari. No va ser fàcil, perquè tenia l'ombra del pare, Kingsley Amis, un dels escriptors més importants de la seva generació. Malgrat que Martin Amis sempre va dir que tenia una gran relació amb el pare i s'hi sentia molt a prop, des del principi, va tenir una visió radicalment diferent. Tant en la literatura com en la política. Mentre el seu pare es va anar tornant cada vegada més reaccionari, i va ser un ferm defensor de la Guerra del Vietnam, Martin era fill de la generació que va fer-se gran als anys 60.  No per això va deixar de tenir una mirada crítica. Al seu següent llibre, Niños muertos (Anagrama), va fer un retrat esperpèntic d'algunes de les peculiaritats que van marcar els seixanta: la recerca del plaer immediat, el sexe i les drogues, o el culte a la fama.

Cargando
No hay anuncios

A la dècada dels 80 i 90 va escriure alguns dels seus llibres de més èxit, com Dinero (Anagrama), un llibre on l'escriptor deixa anar la seva malícia habitual. El seu protagonista és John Self i està enganxat a pràcticament tots els vicis: alcohol, tabac, menjar porqueria, pornografia i, sobretot, els diners. Té èxit professionalment i es pot comprar tot el que vol, però no entén el món en el qual viu. Els camps de Londres (Empúries/Anagrama), una sàtira apocalíptica i una crítica impecable de la societat del moment, és un dels seus altres grans llibres.

La vulnerabilitat d'Amis

Quan Amis va començar a donar classes a la Universitat de Manchester, el 2007, en una entrevista al diari The Guardian va explicar com es podia sentir de vulnerable un escriptor: "Una de les coses que he après de la ficció és que t'obres d'una manera que no fas amb altres feines creatives. En la majoria d'art exhibeixes un talent particular, fins a cert punt també en la poesia, però amb la ficció no tan sols exposes el teu talent sinó també tot el teu ésser, tant des del punt de vista social com psicològic o sexual, i en cap moment ets tan vulnerable com quan ho fas, i en soc molt conscient, d'això". Aleshores tenia 57 anys i va explicar que tenia la necessitat de fer alguna cosa diferent. El seu pare també havia donat classes a la universitat: "Com molt bé deia el meu pare, hi ha un moment que penses que les coses ja no són com eren. Hi ha hagut algun canvi social que ha canviat la consciència col·lectiva i tens la sensació que no ho veus". Esperava que els alumnes l'ajudessin a trobar el camí. Set anys abans, el 2000, havia publicat Experiència (LaButxaca/Anagrama), on l'escriptor recorda i explica com recorda. Repassa la seva vida i els seus fantasmes, que són el seu pare però també la seva cosina, que va morir assassinada, i la seva relació amb els grans autors del seu temps: des de Julian Barnes fins a Thomas Pynchon, passant per lan McEwan. "La veritat està a la ficció", escriu Amis.

Cargando
No hay anuncios

Dos anys després va publicar Koba, el Temible (Anagrama) sobre els crims de Stalin i una crítica acèrrima a la tolerància dels intel·lectuals occidentals al comunisme. Més tard vindrien novel·les com La casa de trobades (Empúries/Anagrama), on torna a reflexionar sobre el terror soviètic als Gulags, i La vídua prenyada (LaButxaca/Anagrama), on parla de la revolució sexual i de les relacions personals. Amb el temps, l'escriptor no va abaixar la guàrdia i va continuar incomodant els seus contemporanis. Ho va fer amb Lionel Asbo. Estat d'Anglaterra (Empúries/Anagrama), que va sacsejar la societat britànica pel terrible retrat que en va fer, i amb Zona d'interès (Anagrama) on tracta el tema de l'Holocaust, sobre el qual ja havia escrit a La flecha del tiempo (Anagrama). Ho fa des d'una perspectiva atrevida: cedeix la paraula als botxins. Justament divendres es va estrenar al Festival de Cinema de Canes The zone of interest, la pel·lícula de Jonathan Glazer que adapta la novel·la d'Amis.

En una entrevista a l'ARA sobre La zona d'interès, Amis explicava que no escrivia novel·les per cap raó concreta: "El meu cap funciona així. Comparteixo aquella sensació misteriosa que tenen altres autors i que els porta a creure des del subconscient que han d'explorar un tema concret". Era un repte, però, escriure sobre l'Holocaust: "Hi ha un moment que t'adones que estàs escrivint sobre allò i t'intimida. Et preguntes «Me'n sortiré?»". Va defensar la llibertat: "Sempre tinc present que el primer que prohibeixen els règims dictatorials és el sentit de l'humor. Es pot fer més mal a un dels teus personatges ridiculitzant-los que aplicant un càstig moral".

Cargando
No hay anuncios

Des de dins (Anagrama), on explora experiències i reflexiona sobre l’escriptura com l’art de narrar i donar sentit a la vida, és un dels seus últims llibres.